diumenge, 27 de febrer del 2011

CATALUNYA, 35 ANYS AMB EL POBLE SAHRAUÍ



La memòria és important per no oblidar el patiment de la població sahrauí, la qual ha patit exili, desplaçament forçós i negació dels seus drets humans bàsics, sota l´ocupació de la monarquia del Marroc. DURANT 35 ANYS.

Avui recordem que una part important de la població de Catalunya hem donat suport al poble sahrauí i en continuem donant.
Treballem per un Sàhara Occidental lliure,democràtic i sense ocupants.
AVUI ACTE DE SUPORT CATALÀ AL POBLE SAHRAUÍ A LA PLAÇA DE SANT JAUME.

dijous, 24 de febrer del 2011

MANIFESTACIÓNS A VALÈNCIA PER LA TV3 I CONTRA CAMPS.


La plaça de la Mare de Déu de València es va omplir el 21 de febrer amb uns cinc mil manifestants que van cridar consignes en favor de les emissions de TV3 i contra el president Camps. Entre els concentrats, hi havia polítics com Enric Morera (Bloc), Joan Ribó (Compromís), Vicent Soler (PSPV), Marga Sanz (EUPV), Agustí Cerdà (ERPV), i Josep Guia (Solidaritat). 'Sí a TV3, #sensesenyal' va ser el lema de la primera pancarta que es va desplegar. Els manifestants van cridar 'Camps delinqüent, Camps a Picassent' (municipi on hi ha la presó de València).

Els convocants de la concentració de València, una plataforma de Facebook, se'n van declarar molt satisfets, oimés que hi havia molts joves. Però el govern valencià féu apagar la webcam que emet habitualment imatges de la plaça de la Mare de Déu de València, que és on es féu la concentració.

Els assistents van omplir la plaça de gom a gom, vigilats per una discreta presència de policia. Hi havia representants d'associacions de tota mena i grups de música, especialment dolçainers, que van tocar durant les dues hores llargues que va durar la concentració.

L'acte va començar amb el desplegament d'una pancarta demanant el retorn de TV3 al País Valencià, amb la signatura '#sensesenyal'. El cantant Pau Alabajos va interpretar la cançó 'Zapping', en què denuncia la informació de Canal9, i va adreçar unes paraules contra el tancament de les emissions de TV3. El tancament, va consistir en una actuació de muixeranguers, que van aixecar uns quants pilars amb senyeres i pancartes contra el president de la Generalitat.

Concentracions d'aquests últims dies

Les manifestacions de dilluns passat al vespre (també se'n van fer a Barcelona, Alcoi i Reus) contra el tancament de TV3 al País Valencià refermen la poderosa protesta de la xarxa d'aquests últims dies. Divendres ja hi va haver una primera manifestació espontània a València davant el Palau de la Generalitat. Dissabte al vespre n'hi va haver una de sonada a Castelló: un miler d'assistents van omplir la plaça de Santa Clara amb crits en favor de TV3 i contra el president Camps.

Diumenge, durant la 42a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat, un centenar de manifestants es va plantar davant el monestir contra el tancament: 'No deixem que apaguin la flama de la llengua. Volem TV3 al País Valencià'.

De moment, ja hi ha una altra concentració, que es farà avui dijous a les 18.00 a València davant les corts, i una manifestació, dissabte, a Castelló.

dissabte, 19 de febrer del 2011

EL PP I LA CENSURA INFORMATIVA AL PAÍS VALENCIÀ.


Uns 300 manifestants espontanis es van reunir ahir davant la Generalitat

Uns 300 manifestants s'aplegaren ahir a les 19.00 davant la Generalitat amb l'etiqueta #sensesenyal. La convocatòria havia circulat espontàniament pocs minuts abans.
Història d'una obsessió

La presència de TV3 al País Valencià va començar el 1985, dos anys després del llançament del canal. Un grup de radioafeccionats va muntar un petit repetidor a Sueca. Aquell intent fou sancionat amb el primer tancament, perquè el delegat del govern espanyol al País Valencià, el socialista Eugeni Burriel, el féu precintar per la guàrdia civil. L'any següent les emissions de TV3 varen arribar a tot el País Valencià gràcies als repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, tot i les dificultats polítiques. Fins al començament de les emissions de Canal 9, el 1989, TV3 va ser de fet el tercer canal de molts valencians.

dimecres, 16 de febrer del 2011

PSOE-PP-CiU-PNB PRONUCLEARS: LES CENTRALS NUCLEARS PODRAN OPERAR MÉS DE 40 ANYS.


El Congrés obre la porta que les centrals nuclears puguin operar més de 40 anys. Els 4 partits de l´encapçalamemt han fet servir la seva força parlamentària per decidir un tema molt polèmic (i cap d´ells esmenta en cap moment que en faran dels residus).
En el cas de PP-CiU-PNB era d´esperar aquest vot. En el cas del PSOE s´han convertit en uns mestres de dir coses diferents cada vegada que obren la boca, entre tots faran història, malauradament.

MADRID, 15 (EUROPA PRESS) El Ple del Congrés dels Diputats ha donat llum verda definitiva a la Llei d'Economia Sostenible (LES) que incorpora una esmena de CiU i PNB pactada amb la resta de grups del Senat que obre la porta que les centrals nuclears puguin seguir operant més enllà de 40 anys si els seus titulars així ho sol·liciten, tenint en compte les decisions del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), i l'evolució de la demanda i la tecnologia. L'esmena ha prosperat, igual que va ocórrer en la cambra alta, amb els vots de PSOE, PP, CiU i PNB i el rebuig de les minories de l'esquerra parlamentària. El seu text canvia l'apartat c) del punt tercer de l'article 79 de la LES que inicialment indicava que el Govern "mantindria" el calendari d'operació de les centrals "considerant el termini de quaranta anys per al que han estat dissenyades". Aquesta redacció, que el PSOE va introduir en el primer tràmit de la llei a la cambra baixa, desapareix en el text final, que planteja que l'executiu "determinarà" el nivell de participació de l'energia nuclear al 'mix' d'acord tant amb "el calendari d'operació de les centrals existents" com amb "les renovacions que, sol·licitades pels titulars de les centrals, en el marc de la legislació vigent en el seu cas, corresponguin". ELS NACIONALISTES VOLEN QUE EL CSN SIGUI VINCULANT L'objectiu de CiU i PNB és que aquesta pròrroga es concedeixi sempre que el Consell de Seguretat Nuclear doni el vistiplau i estableixi els adequats controls i requisits tècnics en matèria de seguretat i protecció radiològica a complir per les instal·lacions corresponents. Altres factors que s'han de tenir en compte seran l'evolució de la demanda, el desenvolupament de noves tecnologies, la seguretat del subministrament elèctric, els costos de generació elèctrica i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i el marc de referència establert per la normativa europea vigent. EL PSOE DEMANA UNA "LECTURA DETALLADA" DE L'ACORD La ponent del PSOE, Marta Gastón, ha destacat els nombrosos consensos dels grups parlamentaris al llarg de la tramitació de la Llei i ha demanat una "lectura detallada" d'algunes d'aquestes esmenes transaccionals, en al·lusió al canvi sobre la vida de les nuclears, ja que els socialistes sostenen que no es tracta de cap canvi en la seva posició. El diputat del PP Álvaro Nadal, ha assegurat que la LES és una "llei per oblidar" i no tindrà cap efecte més enllà de les esmenes, com la relativa a la central nuclear. El portaveu econòmic de CiU, Josep Sánchez Llibre, ha celebrat el "canvi radical en la posició anacrònica i antiquada del PSOE" perquè més enllà del 2020 es pugui revisar el 'mix' sense "excloure cap font d'energia", davant del que considera un "plantejament polític electoralista" del president del Govern, Rodríguez Zapatero. El representant d'ERC, Joan Tardà, ha lamentat que el PSOE "supediti la seguretat als beneficis econòmics" i hagi optat per defensar els interessos d'unes indústries "que no han sabut adaptar-se als nous temps", i s'ha preguntat "què es farà amb els residus". La diputada d'ICV, Nuria Buenaventura, ha lamentat que la LES sigui la Llei de la "resurrecció" de les centrals nuclears i ha assegurat que es tracta d'una "paradoxa més de les polítiques socialistes", ja que la nuclear és l'"energia menys sostenible". El diputat del BNG, Francisco Jorquera, ha defensat que el límit de 40 anys de vida útil és raonable per motius de seguretat, i en línia amb el que passa "en nombrosos estats del nostre entorn" i ha lamentat l'"incompliment flagrant" per part del PSOE d'un dels seus compromisos de legislatura. "Un altre incompliment més", ha encoratjat. [FIN]

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/3848914/20110215/congres-obre-porta-centrals-nuclears-puguin-operar-40-anys.html

dimarts, 15 de febrer del 2011

ISABEL-CLARA SIMÓ SOBRE PAU CASALS.


Bon article de la Isabel-Clara Simó sobre Pau Casals, amb un consell final per llegir un llibre que no us podeu perdre.

Al Life International del 29.8.1950 va aparèixer un article del comte Asbhy de la Zouche, d'Amsterdam, indignat perquè Pau Casals diu que no tornarà a l'Espanya de Franco, car hi seria empresonat. La cita és una mica llarga, però s'ho val: “En el seu article sobre Pablo Casals hi he trobat coses que m'han repugnat absolutament. No són relatives a Casals sinó a l'Espanya de Franco. Jo vaig viure a Espanya del 1933 al 1936, durant la mal anomenada república [sic], i del 1945 al 1948 a l'Espanya de Franco. Franco espera que la història el col·loqui en el lloc que es mereix. Els seus detractors obliden que Espanya, abans de Franco, tenia un govern absolutament comunista [sic]. Ningú recorda que Franco va ser el primer que va lluitar a nivell mundial obertament contra la propagació del comunisme. Ningú veia que el comunisme algun dia amenaçaria el món sencer. Vosaltres, els americans, ara esteu lluitant contra el comunisme. Si Casals hagués creuat la frontera cap Espanya, no l'haguessin ficat a la presó per comunista, sinó per separatista. Això a Espanya vol dir una persona partidària de la independència de la província de Catalunya, un somni estúpid que els catalans, inclòs Casals, mantenen des de l'època de Felip IV [sic]. Podríeu preguntar: “Per què Franco no els dóna la seva independència?”. Jo contestaria: “Per què Lincoln no va donar la independència al Sud?”. És exactament el mateix”.

La deliciosa resposta de Josep Trueta, però, no va ser publicada. Quina llàstima.

Aquest feixista declarat, amic personal de Hitler, fa unes comparacions mancades de tot rigor. Els insults –estúpids, per exemple– i les tergiversacions dels fets són constants en l'espanyolisme per una banda i el feixisme internacional per l'altra.

Ho he llegit en una admirable correspondència entre Trueta i Casals, que ha editat la refinada editorial Acontravent, i que és una pura delícia de llegir.

dimecres, 9 de febrer del 2011

VIATGE ESPANYOL COMPROMÉS A GUINEA EQUATORIAL


Un bon amic del bloc ens diu en to irònic que "Duran i Lleida ja s´ha convertit en un pesonatge entranyable". No ens estranya gens: no li costa res negociar amb un dictador i al mateix temps és un dels polítics "més ben valorats a Espanya", segons des darreres enquestes espanyoles. Tot un personatge.



Les crítiques dels partits comprometen el viatge del congrés espanyol a la Guinea

El president del congrés espanyol, José Bono, té previst de visitar demà la Guinea Equatorial amb una delegació del congrés. El motiu del viatge, que inclou una entrevista amb el dictador Obiang, no s'ha explicat als grups del congrés, que qüestionen la visita a un règim dictatorial. Tan solament Josep Antoni Duran i Lleida, com a president de la comissió d'Afers Estrangers, manté la previsió d'anar-hi; el representant del PNB, Josu Erkoreka, no hi anirà, i el del PP, Gustavo de Arístegui, encara no l'ha confirmada. Els grups minoritaris consideren vergonyosa la visita al règim d'Obiang, que potser no es farà pe! r manca de suport polític.

L'explicació oficial de la negativa d'Erkoreka és que acaba de tornar d'un viatge als Estats Units i que s'estima més de no anar a Guinea. Però la setmana passada el PNB ja va expressar reserves sobre la conveniència del viatge. El substituirà, doncs, el Àlex Sáez, un dels diputats adscrits del grup socialista a la comissió d'Afers Estrangers.

Pel PP, Gustavo de Arístegui encara no ha decidit si hi anirà, recordant les desavinences entre el PSOE, el Ministeri d'Afers Estrangers i Bono sobre l'oportunitat del viatge. El diputat del PP insta la mesa del congrés a confirmar avui mateix si el viatge es farà.

'Rentar la cara d'un règim corrupte'

Una de les veus més crítiques del viatge és la del portaveu parlamentari d'IU, Gaspar Llamazares: 'Amb activitats d'aquesta mena fa l'efecte que des d'alguna instància de més enllà del congrés hi ha la pretensió d'aprofitar la diplomàcia parlamentària per legitimar un dictador com Obiang i per rentar la cara d'un règim corrupte, però amb qui sembla que tothom té interès a fer negocis comercials'.

José Bono tan solament ha informat del viatge els membres de la mesa, del PSOE, el PP, CiU i el PNB, però no els integrants de la comissió d'Afers Estrangers. I, per aquest costat, hi ha qui se n'ha queixat: el diputat d'Esquerra Joan Tardà. En unes declaracions a VilaWeb, deia: 'No en sabem res ni hem estat convidats a dir-hi la nostra. És evident que ens hauran de donar alguna informació, i per això faré preguntes al congrés, per saber què en diuen.' També recorda que el 2006 els diputats d'Esquerra, del PNB i d'IU es van plantar per evitar que Obiang trepitgés el congrés en una visita que va fer a Madrid de bracet del govern espanyol i del president del PP, Mariano Rajoy. Finalment, l'entrevista es va fer en un hotel. 'I ara de sobte ens assabentem d'això', s'exclama Tardà, que considera vergonyosa la presència de Duran i Lleida en aquesta delegació.

La posició de Duran

Segons les fonts de CiU consultades per VilaWeb, Duran no es definirà sobre el viatge fins que no se'n sàpiga el programa, perquè considera que correspon al congrés de parlar-ne i d'informar-ne. Fins aleshores no farà consideracions personals o de grup parlamentari, segons aquestes fonts. Però diumenge sí que hi va haver una consideració de Duran sobre la Guinea: el president de CiU al congrés va demanar al govern espanyol que indemnitzés els espanyols que residien a la Guinea abans d'independitzar-se (1968) per les propietats, sobretot plantacions, que van perdre.

La posició de Duran sobre la dictadura d'Obiang, ja la va expressar en una visita anterior a la Guinea, l'estiu del 2007. En unes declaracions a la Gaceta de Guinea, del juliol del 2007, Duran deia: 'La Guinea Equatorial i el seu president han fet un esforç per a conservar la hispanitat al continent africà. Espanya ha comès errors polítics, en el passat, envers la Guinea Equatorial. Crec que és el moment de començar una nova etapa política en la qual prevalgui el respecte a la Guinea Equatorial i viceversa, una cooperació més estreta que ens permeti una col·laboració sense cap mena de pretensió d'imposar, sinó d'aconsellar.'

dissabte, 5 de febrer del 2011

L´ACTITUT HIPÒCRITA A GUINEA EQUATORIAL.


Bon article d´en Muntanyà a Vilaweb, que reproduim i que constata l´actitut hipòcrita de les grans famílies espanyoles i l´ambaixada amb relació amb el dictador Obiang. Recordem això, perque malauradament no només hi ha dictadors i/o oligarques a l´Àfrica del nord, també al centre, al sud i a moltes parts del món.

La finca dels Gómez a l’Àfrica

Els dirigents occidentals en general no han demostrat, d’entrada, gaire entusiasme per l’enderrocament dels dictadors corruptes del Magrib. Es consolida, doncs, la sospita que s’hi entenen prou bé, tant que semblen preferir-los als règims democràtics. Una preferència que es constata, de sempre, en les relacions de l’estat espanyol amb l’ex-colònia de la Guinea Equatorial. José Bono visitarà el país del 9 a l’11 de febrer, amb una delegació parlamentària capitanejada per Duran i Lleida, president de la Comissió d’Exteriors. Pocs dies abans del viatge, quin és l’estat de la qüestió?

Els dirigents occidentals en general no han demostrat, d’entrada, gaire entusiasme per l’enderrocament dels dictadors corruptes del Magrib. Es consolida, doncs, la sospita que s’hi entenen prou bé, tant que semblen preferir-los als règims democràtics. Una preferència que es constata, de sempre, en l! es relacions de l’estat espanyol amb l’ex-colònia de la Guinea Equatorial. José Bono visitarà el país del 9 a l’11 de febrer, amb una delegació parlamentària capitanejada per Duran i Lleida, president de la Comissió d’Exteriors. Pocs dies abans del viatge, quin és l’estat de la qüestió? L’informe 2010 de Human Rigths Watch, tot just publicat, insisteix, una vegada més, a denunciar la corrupció, la pobresa i la repressió que assolen l’ex-colònia espanyola de la Guinea Equatorial, governada per Teodoro Obiang des de fa més de trenta anys. L’informe especifica aspectes clau. Hi són habituals la tortura, la detenció arbitrària i els segrestos d’opositors a l’estranger. Les eleccions del 2009, que van donar una peculiar majoria del 95,4% al dictador, van ser greument deficients. Gràcies al petroli, el país té una de les rendes per càpita més elevades el món, però les condicions de vida dels guineans són terribles. Hi ha la taxa de mortalitat infantil més alta del món. Les inversions en salut, educació i serveis socials són mínimes. El fill del dictador, Teodorín, 'ministro de Bosques', és sotmès a una investigació criminal als EUA. Sembla que va esquivar els controls d'emblanquiment de diners i, entre el 2004 i el 2007, es va gastar en capricis de luxe el doble ! del pressupost del govern en salut, el 2005. No obstant això, Teodorín cada dia és més a prop de succeir al seu pare, malalt de càncer. No hi ha llibertat de premsa, els drets d’associació són molt restringits i no hi ha independència del poder judicial. Finalment, Human Rigths Watch, afirma: 'L’estat espanyol podria tenir un paper important en qualitat d’ex-potència colonial, però s’ha negat generalment a fer pressió en qüestions de drets humans.' L’actitud de l’estat espanyol és pitjor, crec jo. No solament no fa pressió, sinó que, sovint, sembla compartir els arguments del dictador, o donar credibilitat a les seves mentides. Va quedar ben clar el 12 d’octubre del 2010, dia de la Hispanitat (ex-dia de la Raça), festa nacional de l’estat espanyol i aniversari de la independència de Guinea. En la recepció oficial davant la plana major del règim (que hi era Teodorín, el petit príncep?), l’ambaixador del 'Reino de España' a Malabo, Manuel Gómez-Acebo, membre d’una influent família emparentada amb la casa reial, via sang i negocis, va demostrar una percepció de la realitat diferent de la de Human Rigths Watch. En el seu paternal discurs va dir: 'Veiem amb gran satisfacció que avui la Guinea Equatorial és un país que ha fet grans passes pel camí del creixement econòmic i ha guanyat pes en l’entorn regional africà... Aquesta positiva evolució és deguda a l’aprofitament dels grans recursos naturals de què disposa, i a la ferma voluntat de ser un país emergent cap a l’any 2020.' Aprofitament, apunto, del qual el poble guineà ha estat exclòs durant trenta anys. La majoria viu sense aigua corrent, electricitat o clavegueres. Sobre drets humans, transparència i serveis socials, l’ambaixador afirma “han estat identificats com a prioritaris pel president'... 'Confiem a veure aviat com es concreten aquests objectius.' Entesos, Gómez. Una pregunta: com s'hi pot confiar, si ja fa anys que ho diu i actua a l'inrevés? Una altra: Obiang i Gómez comparteixen redactor de discursos? L’ambaixador no solament violenta la realitat, ignorant crims i delictes, ans regala al dictador unes paraules oficials molt profitoses per a maquillar la seva imatge internacional. Convé recordar que aquest discurs es va pronunciar quan feia dos mesos que Obiang havia executat tres militars i un civil. Havien estat segrestats a Benín, acusats d’intent d’assassinat del dictador, torturats, segons Amnistia Internacional, i jutjats en consell de guerra sense garanties. L’ONU va denunciar els fets. L’estat espanyol va trigar nou dies (el Gómez devia haver sortit a navegar...), a emetre un comunicat 'lamentant la contradicció entre ! les execucions i els objectius democratitzadors'. En fi, continuarem insistint... 'Sota les catifes de la Moncloa hi ha alguna cosa amagada, que no sabem', sol dir l’escriptor guineà exiliat, Donato Ndongo. De la Moncloa, sí, i potser, també, de la Zarzuela.