dissabte, 5 de febrer del 2011

L´ACTITUT HIPÒCRITA A GUINEA EQUATORIAL.


Bon article d´en Muntanyà a Vilaweb, que reproduim i que constata l´actitut hipòcrita de les grans famílies espanyoles i l´ambaixada amb relació amb el dictador Obiang. Recordem això, perque malauradament no només hi ha dictadors i/o oligarques a l´Àfrica del nord, també al centre, al sud i a moltes parts del món.

La finca dels Gómez a l’Àfrica

Els dirigents occidentals en general no han demostrat, d’entrada, gaire entusiasme per l’enderrocament dels dictadors corruptes del Magrib. Es consolida, doncs, la sospita que s’hi entenen prou bé, tant que semblen preferir-los als règims democràtics. Una preferència que es constata, de sempre, en les relacions de l’estat espanyol amb l’ex-colònia de la Guinea Equatorial. José Bono visitarà el país del 9 a l’11 de febrer, amb una delegació parlamentària capitanejada per Duran i Lleida, president de la Comissió d’Exteriors. Pocs dies abans del viatge, quin és l’estat de la qüestió?

Els dirigents occidentals en general no han demostrat, d’entrada, gaire entusiasme per l’enderrocament dels dictadors corruptes del Magrib. Es consolida, doncs, la sospita que s’hi entenen prou bé, tant que semblen preferir-los als règims democràtics. Una preferència que es constata, de sempre, en l! es relacions de l’estat espanyol amb l’ex-colònia de la Guinea Equatorial. José Bono visitarà el país del 9 a l’11 de febrer, amb una delegació parlamentària capitanejada per Duran i Lleida, president de la Comissió d’Exteriors. Pocs dies abans del viatge, quin és l’estat de la qüestió? L’informe 2010 de Human Rigths Watch, tot just publicat, insisteix, una vegada més, a denunciar la corrupció, la pobresa i la repressió que assolen l’ex-colònia espanyola de la Guinea Equatorial, governada per Teodoro Obiang des de fa més de trenta anys. L’informe especifica aspectes clau. Hi són habituals la tortura, la detenció arbitrària i els segrestos d’opositors a l’estranger. Les eleccions del 2009, que van donar una peculiar majoria del 95,4% al dictador, van ser greument deficients. Gràcies al petroli, el país té una de les rendes per càpita més elevades el món, però les condicions de vida dels guineans són terribles. Hi ha la taxa de mortalitat infantil més alta del món. Les inversions en salut, educació i serveis socials són mínimes. El fill del dictador, Teodorín, 'ministro de Bosques', és sotmès a una investigació criminal als EUA. Sembla que va esquivar els controls d'emblanquiment de diners i, entre el 2004 i el 2007, es va gastar en capricis de luxe el doble ! del pressupost del govern en salut, el 2005. No obstant això, Teodorín cada dia és més a prop de succeir al seu pare, malalt de càncer. No hi ha llibertat de premsa, els drets d’associació són molt restringits i no hi ha independència del poder judicial. Finalment, Human Rigths Watch, afirma: 'L’estat espanyol podria tenir un paper important en qualitat d’ex-potència colonial, però s’ha negat generalment a fer pressió en qüestions de drets humans.' L’actitud de l’estat espanyol és pitjor, crec jo. No solament no fa pressió, sinó que, sovint, sembla compartir els arguments del dictador, o donar credibilitat a les seves mentides. Va quedar ben clar el 12 d’octubre del 2010, dia de la Hispanitat (ex-dia de la Raça), festa nacional de l’estat espanyol i aniversari de la independència de Guinea. En la recepció oficial davant la plana major del règim (que hi era Teodorín, el petit príncep?), l’ambaixador del 'Reino de España' a Malabo, Manuel Gómez-Acebo, membre d’una influent família emparentada amb la casa reial, via sang i negocis, va demostrar una percepció de la realitat diferent de la de Human Rigths Watch. En el seu paternal discurs va dir: 'Veiem amb gran satisfacció que avui la Guinea Equatorial és un país que ha fet grans passes pel camí del creixement econòmic i ha guanyat pes en l’entorn regional africà... Aquesta positiva evolució és deguda a l’aprofitament dels grans recursos naturals de què disposa, i a la ferma voluntat de ser un país emergent cap a l’any 2020.' Aprofitament, apunto, del qual el poble guineà ha estat exclòs durant trenta anys. La majoria viu sense aigua corrent, electricitat o clavegueres. Sobre drets humans, transparència i serveis socials, l’ambaixador afirma “han estat identificats com a prioritaris pel president'... 'Confiem a veure aviat com es concreten aquests objectius.' Entesos, Gómez. Una pregunta: com s'hi pot confiar, si ja fa anys que ho diu i actua a l'inrevés? Una altra: Obiang i Gómez comparteixen redactor de discursos? L’ambaixador no solament violenta la realitat, ignorant crims i delictes, ans regala al dictador unes paraules oficials molt profitoses per a maquillar la seva imatge internacional. Convé recordar que aquest discurs es va pronunciar quan feia dos mesos que Obiang havia executat tres militars i un civil. Havien estat segrestats a Benín, acusats d’intent d’assassinat del dictador, torturats, segons Amnistia Internacional, i jutjats en consell de guerra sense garanties. L’ONU va denunciar els fets. L’estat espanyol va trigar nou dies (el Gómez devia haver sortit a navegar...), a emetre un comunicat 'lamentant la contradicció entre ! les execucions i els objectius democratitzadors'. En fi, continuarem insistint... 'Sota les catifes de la Moncloa hi ha alguna cosa amagada, que no sabem', sol dir l’escriptor guineà exiliat, Donato Ndongo. De la Moncloa, sí, i potser, també, de la Zarzuela.