dimarts, 15 de febrer del 2011

ISABEL-CLARA SIMÓ SOBRE PAU CASALS.


Bon article de la Isabel-Clara Simó sobre Pau Casals, amb un consell final per llegir un llibre que no us podeu perdre.

Al Life International del 29.8.1950 va aparèixer un article del comte Asbhy de la Zouche, d'Amsterdam, indignat perquè Pau Casals diu que no tornarà a l'Espanya de Franco, car hi seria empresonat. La cita és una mica llarga, però s'ho val: “En el seu article sobre Pablo Casals hi he trobat coses que m'han repugnat absolutament. No són relatives a Casals sinó a l'Espanya de Franco. Jo vaig viure a Espanya del 1933 al 1936, durant la mal anomenada república [sic], i del 1945 al 1948 a l'Espanya de Franco. Franco espera que la història el col·loqui en el lloc que es mereix. Els seus detractors obliden que Espanya, abans de Franco, tenia un govern absolutament comunista [sic]. Ningú recorda que Franco va ser el primer que va lluitar a nivell mundial obertament contra la propagació del comunisme. Ningú veia que el comunisme algun dia amenaçaria el món sencer. Vosaltres, els americans, ara esteu lluitant contra el comunisme. Si Casals hagués creuat la frontera cap Espanya, no l'haguessin ficat a la presó per comunista, sinó per separatista. Això a Espanya vol dir una persona partidària de la independència de la província de Catalunya, un somni estúpid que els catalans, inclòs Casals, mantenen des de l'època de Felip IV [sic]. Podríeu preguntar: “Per què Franco no els dóna la seva independència?”. Jo contestaria: “Per què Lincoln no va donar la independència al Sud?”. És exactament el mateix”.

La deliciosa resposta de Josep Trueta, però, no va ser publicada. Quina llàstima.

Aquest feixista declarat, amic personal de Hitler, fa unes comparacions mancades de tot rigor. Els insults –estúpids, per exemple– i les tergiversacions dels fets són constants en l'espanyolisme per una banda i el feixisme internacional per l'altra.

Ho he llegit en una admirable correspondència entre Trueta i Casals, que ha editat la refinada editorial Acontravent, i que és una pura delícia de llegir.