TORNA A OBRIR UNA BIBLIOTECA DEL SEGLE IX AL MARROC.

Sempre que hi ha noticies del món àrab, ens acostumen a visualitzar noticies de morts violentes, però al món passen moltes coses (també al món àrab) interessants fins i tot històricament. Aquesta en seria un exemple:

 La biblioteca més antiga del món torna a obrir les portes

Un important dispositiu de seguretat i un nou sistema de clavegueram són algunes novetats de la restaurada biblioteca fundada a Fez l'any 859

noticia de Vilaweb: 

Khizanat al-Qarawiyyin es troba a la ciutat marroquina de Fes i es considera la llibreria més antiga del planeta. Aquesta relíquia cultural i arquitectònica es va fundar l’any 859 i està previst que ben aviat torni a obrir-se al públic. El document més antic i valuós que s’hi conserva és una edició de l’Alcorà del segle IX escrita amb cal·ligrafia cúfica sobre pell de camell.

Els volums manuscrits que s’hi guardaven eren d’una importància extraordinària. Fins al punt que la porta metàl·lica de la biblioteca tenia quatre cadenats diferents, cadascun, al seu torn, amb una clau diferent que era guardada per una persona diferent. La seguretat era màxima, cada vegada que s’havia d’obrir la porta calia que hi fossin els quatre porters.

Òbviament, per poder recuperar la seva funcionalitat s’ha hagut de sotmetre la biblioteca a un minuciós procés de restauració. Segons que explica Kareem Shaheen a The Guardian, la nova biblioteca disposa d’un sistema de clavegueram i drenatge i d’un laboratori ben equipat per tractar, preservar i digitalitzar els exemplars més antics. Aquests manuscrits més febles d’ara endavant es guardaran a una sala

La notícia de la reobertura de Khizanat al-Qarawiyyin arriba en un moment convuls per les icones culturals a la regió. Els terroristes d’Estat Islàmic s’han encarregat els darrers mesos, entre d’altres, a saquejar la gran biblioteca de Mossul, enderrocar el Temple de Bel a Palmira o destruir ciutats senceres a l’Iraq i Síria que havien aixecat els assiris.

De Fatima a Aziza
La història de la magnífica biblioteca de Fes està estretament lligada a dues dones. Fatima al-Fihri era la filla d’un adinerat mercader tunisià que el segle XI va arribar al Marroc. El complex arquitectònic que va idear no només incloia la biblioteca, sinó que també comptava amb una mesquita i la universitat de Qarawiyyin.

Vint-i-dos segles després, l’encarregada de donar una nova vida a l’edifici també ha estat una dona. El 2012, el ministeri de cultura del govern del Marroc —la institució propietària de la biblioteca— va encarregar a l’avaluació de l’estat de la joia arquitectònica a l’arquitecta Aziza Chaouni. Poc després, el seu despatx va aconseguir el contracte per ser els autors de la restauració de la biblioteca en actiu més antiga del món.

RUTA COLOMBINA A BARCELONA EL DISSABTE 24 DE SETEMBRE.

Dissabte 24 de setembre a les 10 del matí
Plaça del Duc de Medinaceli, Barcelona

RUTA COLOMBINA PER BARCELONA
AMB EN JORDI BILBENY

+ dinar opcional a la Casa dels Colom

DIADA DE 1923, 93 ANYS D' HISTÒRIA.

Passat demà serà la Diada del 2016. I parlant de Diades, n' hi ha de prou sorprenents per la poca informació que hi va haver en el seu moment. La Diada del 1923 és una d' elles i us oferim un article de la xarxa sobre el 1923:

 FA 93 ANYS, DIADA DE L’11 DE SETEMBRE DE 1923, UNA DE LES MÉS RELLEVANTS I POC CONEGUDES

FA 93 ANYS, DIADA DE L’11 DE SETEMBRE DE 1923, UNA DE LES MÉS RELLEVANTS I POC CONEGUDES
La diada de l’11 de setembre de 1923 va acabar amb greus incidents entre independentistes, sobre tot militants o simpatitzants d’Estat Català, i la policia, els més greus en una diada fins llavors. Dos dies després el general Miguel Primo de Rivera feia un cop d’Estat des de Barcelona, donant com a motius acabar amb el separatisme i amb el pistolerisme barceloní, segons ell causat pels anarcosindicalistes catalans, encara que la veritat és que aquests només es defenien dels pistolers de la patronal. El que més preocupava a Primo de Rivera era que el 1923, uns mesos abans de la diada, s’havia format un Comitè Civil entre partits independentistes i sobiranistes d’esquerres que eren, Estat Català liderat per Francesc Macià, Partit Republicà Català, liderat per Lluís Companys i Unió Socialista de Catalunya (una escissió catalanista del PSOE), liderat per Rafel Campalans, conjuntament amb dos sectors de la CNT catalana, el majoritari i encapçalat pel seu secretari general Joan Peiró, que era anarquista però no antipolític, i el sector marxista de la CNT catalana encapçalat per Joaquim Maurin. El sector anarquista més antipolític encapçalat entre altres per Joan Garcia i Oliver, no hi va participar. Aquell Comitè Civil entre sobiranistes catalans d’esquerres i anarcosindicalistes, es va crear per protestar contra la repressió que patien els sindicalistes catalans i ja havien convocat l’abril de 1923 una manifestació a Barcelona que va acabar amb greus aldarulls amb trets amb la policia. El fet de que una gran part de l’anarcosindicalisme català estava ja actuant ja conjuntament amb els sobiranistes catalans d’esquerres, va fer que després dels greus aldarulls de la diada de l’11 de setembre de 1923, liderats per Francesc Macià, el general Primo de Rivera veiés ja el gran perill del sobiranisme català unit amb el moviment obrer, cosa que va fer que dos dies després fes el cop d’estat i digués allò de que volia acabar amb el separatisme i amb el pistolerisme anarcosindicalista. Per cert, La Lliga Regionalista, la dreta regionalista amb simpaties per la monarquia, que ja havia deixat de ser referent del catalanisme, va donar suport a Primo de Rivera en el cop d’estat, espantada per la força del sindicalisme i de l’esquerra sobiranista i obrerista catalana. Quan va arribar la República el 1931, tot aquell projecte que tant temia Primo de Rivera es va veure reflectit en el partit ERC, com a partit majoritari, gràcies a l’atracció que van exercir Macià i Companys entre una gran part dels anarcosindicalistes dels anys 20 que els van votar, i també el sorgiment de diversos partís marxistes sobiranistes catalans. Tot acompanyat d’una CNT catalana, que si bé, seguia sent el sindicat majoritari, a Catalunya tenia la mitat d’afiliats que el 1920 i estava dividia en dos sectors, l’anarquista antipolític i l’anarcosindicalista no antipolític. La Diada de 1’11 S de 1923, no ha estat mediàticament gaire explicada, però va ser una de les més rellevants que s’han celebrat mai.

JAC