Aquesta setmana han aixecat polseguera (política)les declaracions de l´ex-president Pujol, on els titulars deien: "Una Catalunya independent és viable".
No som "pujolistes", però pensem que és bo rellegir l´article perque, al marge del que digui l´ex-president, hi ha unes conseqüències evidents. Fins ara hi havia tres propostes d´estructura política: una d´autonomista avalada majoritàriament per CiU, una altra de federalista (si em de ser seriosos, amb poca definició)avalada principalment pel PSC i un pas més enllà i amb més concreció per IC-EUiA i una darrera d´independentista (cada vegada amb més concreció i solidesa)i avalada en un primer moment per ERC, i CUPs amb diferents orientacions i ara avalada per ERC, Solidaritat Catalana, Reagrupament i CUP amb diferents orientacions (encara que tenen moltes coses en comú).
Hi ha una altra posició que no ha entés mai ni tan sols per a que servia una autonomia i per tant no ha aportat res al debat de l´estructura política general, només "la unitat d´Espanya", preferentment avalada pel PP.
A partir d´aquest moment (i de les declaracions), deduïm que el debat amb l´autonomisme com a objectiu final s´ha acabat, per esgotament. I queda obert el debat entre les altres dues opcions: federalisme i independència. La solidesa de la primera opció dependrà molt del que diguin avui els partits socialistes "regionals" a Saragossa i el que digui el PSOE.
La solidesa de la segona opció dependrà de la voluntat d´entesa entre les forces independentistes i els fruits que doni. En tot cas estem obrint un escenari diferent.
La resposta del titular la pot respondre cadascú per sí mateix, ens sembla que hi ha prou arguments per respondre-la.
L'expresident de la Generalitat ha acabat sentenciant que Catalunya ja només té dues opcions: O rendir-se o optar per la independència. En un editorial a la web del Centre d'Estudis Jordi Pujol, considera que el nacionalisme autonomista ja no té arguments per "refusar els requeriments que alguns sectors li feien que s'adherís a l'independentisme".
En aquest sentit, considera que aquest nacionalisme reticent a l'independentisme, que ha estat "majoritari" durant molts anys, ara per ara només pot tenir arguments "de viabilitat (no de viabilitat econòmica. Una Catalunya independent és viable)", també de "voluntat de no posar en perill la cohesió interna catalana". "Però fins i tot aquest perd pes a mesura que s'accentua tant i tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no té arguments polítics i cada cop menys arguments sentimentals. O econòmics", insisteix.
Si bé admet que l'opció independentista és "de difícil realització", continua que "l'altra", la que "imposa Espanya, la dels partits espanyols i de les Institucions espanyoles, no és tan difícil perquè equival a rendir-se. I a acceptar la marginació i l'ofec de Catalunya. Per tant, fàcil. Però és el nostre final col•lectiu". "Arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència", assevera.
Per l'expresident, el dilema que es planteja és o bé "l'Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat, sota pressió descarada del PP, posició entre ambigua i per sota mà també contrària del PSOE i el suport majoritari de l'opinió pública espanyola, o la independència".
I encara més: "Mentre esperem el dia d'un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que el tenim: reforçar-nos internament". L'expresident considera que "Catalunya té país" i "gent amb iniciativa", malgrat la crisi i la "hostilitat espanyola". "I mentre hi hagi país hi haurà futur. I el país anirà aplicant dia a dia el seu dret a decidir!".
L'article, titulat "Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Quebec", Pujol reconeix que ja no li queden arguments per defensar què aporta a Catalunya la pertinença a Espanya. De fet, considera que l'argument de la lectura positiva de la Constitució, de l'Espanya que reconeix Catalunya i li dóna un finançament just mentre accepta la contribució catalana al creixement democràtic i econòmic, ha "fracassat".
"l'alternativa a això ara ja només podria ser la independència"
"Hores d'ara és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d'anar cargolant l'Autonomia, i de fet la identitat, l'autogovern i l'economia de Catalunya amb noves negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans. Si algun canvi hi pot haver de moment més fàcil és que sigui per a mal que per a bé", avisa. Per tant, conclou que "l'alternativa a això ara ja només podria ser la independència".
Per Pujol, ni tant sols és plantejable a aquestes alçades la fórmula federal del Quebec i el Canadà, que hagués tingut més acceptació que la independència, a Catalunya. "En tot cas entre la independència i ser el Québec espanyol molta gent votaria això segon. Però podria molt ben ser que per Espanya l'estatus del Québec sigui tan intolerable com la independència", argumenta.
I encara més: "Mentre esperem el dia d'un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que el tenim: reforçar-nos internament". L'expresident considera que "Catalunya té país" i "gent amb iniciativa", malgrat la crisi i la "hostilitat espanyola". "I mentre hi hagi país hi haurà futur. I el país anirà aplicant dia a dia el seu dret a decidir!", conclou.
