AMNISTIA INTERNACIONAL (A.I.) VOL QUE S´INVESTIGUI EL QUE PASSA AL SÀHARA OCCIDENTAL

“Las fuerzas [de seguridad] lanzaron piedras a las tiendas de campaña, luego cortaron las cuerdas y la tienda se nos vino encima. Mi hija levantó un lateral de la tienda para salir, pero seguían cayendo piedras por ese lado, así que intentamos salir por el otro. Mientras me arrastraba para salir de la tienda, tres agentes antidisturbios me pegaron con las porras. Levanté el brazo izquierdo para protegerme de la paliza y me dieron fuerte en ese brazo. También me golpearon en otras partes del cuerpo...”

Este es el relato de una mujer saharaui de 60 años que cuenta a Amnistía Internacional cómo fue agredida por las fuerzas marroquíes durante el desmantelamiento del campamento de protesta en El Aaiún.

La intervención dio paso a violentos enfrentamientos entre las fuerzas marroquíes y los saharauis. El resultad o fue 13 víctimas mortales, así como centenares de heridos, edificios y casas marroquíes y saharauis destruidos o dañados.

Mientras 200 saharauis fueron detenidos en relación con lo ocurrido, no consta que ningún miembro de las fuerzas marroquíes haya sido investigado por los abusos.

Cuando hay una crisis de derechos humanos como esta, nuestros esfuerzos se concentran en sacar a la luz lo que ocurre. Un equipo de Amnistía Internacional ha estado allí en misión de investigación y ha documentado, entre otras situaciones, malos tratos y torturas contra saharauis. La mayoría presentaba cicatrices y heridas visibles que coincidían con sus testimonios.

A pesar de ello, el Gobierno de Marruecos se ha negado a aceptar una investigación independiente de la situación de derechos humanos.

Queremos que se sepa la verdad.

AIXÒ ÉS UN COP D´ESTAT

Després de les sentències del Tribunal Supremo sobre la llengua i del Constitucional sobre els consultes, es pot entendre que hi ha un retrocès històric. El que es guanya en 30 anys (amb molt esforç)queda demuntat en uns mesos (la normalització lingüística).
A la foto superior unes columnes simbòliques que ha costat trenta anys retornar-les al seu lloc originari(Montjuïc). Això o el retorn de la documentació de Salamanca contrasta amb la facilitat en que es pot desmuntar una qüestió d´acords generals com el tema lingüístic.

Per això posem aquest article aparegut a Vilaweb i que exposa clarament aquesta mesura de força:

Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa j! a són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple. La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl•lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament. Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat. Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat. Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats. I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit. El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

SEMBLA QUE A ESPANYA HISTÒRICAMENT TOT ÉS RADIAL.

Aquests dos mapes del País Valencià i Catalunya publicats a Vilaweb, donen una visió (cartogràfica- ficció) de com queda aquesta part de la Mediterrània, després de l´enllaç de l´AVE Madrid-València i de la connexió intermitent entre ciutats catalanes i Perpinyà i París, el resultat és que València cada vegada està més ben comunicada i més prop de Madrid, però més lluny de les ciutats de la Mediterrània.

No és cap misteri només cal mirar tots els projectes de ferrocarril i carretera totalment radials, partint de Madrid i sense comunicar cap ciutat espanyola transversalment que es va fer el segle XIX i XX. Ara continuen amb el mateix model radial espanyol, totes les línies d´AVE han de sortir de Madrid, sense cap enllaç transversal.
No hi ha cap criteri econòmic, només un criteri polític de centralitzar tot el poder polític, econòmic, transports i infraestructures en un punt central. Així és com entenen un estat.
I que no vinguin amb demagògies de que això és el que volen els valencians. Que els preguntin d´una vegada què volen i hauran d´escoltar això tan senzill que en diuen "corredor mediterrani".

WIKILEAKS I LA LLEI DEL CINEMA CATALÀ.

A la foto en Joel Joan, González-Sinde i José Montilla.
Que poc s´ho pensava el Joel Joan el que deia la Ministra als ambaixadors sobre el cinema català.

Interessant la història del Wikileaks, suposem que passats uns anys es comentarà com una referència històrica.
Endavant amb el Wikileaks, però no ens enganyem falten dades molt importants de països, institucions internacionals i institucions financeres que no sabrem mai, tot i el Wikileaks.
En relació a Catalunya han sortit coses interessants (ens les pensavem o les sabiem, però va bé que es reafirmin): camp obert a les màfies internacionals, proposta d´utilitzar el port de Tarragona per a submarins nuclears en trànsit, etc.

Però hi ha una altra cosa, no més important que les anteriors, però sí interessant: les opinions de dirigents del PSOE (Gonzalez-Sinde) sobre la llengua i cultura catalanes en la Llei del Cinema.
Després d´uns quants anys dient el molt que ens estimen des del Govern espanyol i el molt que ens comprèn aquest Govern del PSOE, ens trobem amb la realitat: no han entés res (ni tan sols culturalment). No han entés perquè volem el cinema en català, han fet comparacions entre els documents de l´Arxiu de Salamanca i l´art de la Franja (la diferència en les raons històriques ho fa incomparable), no entenen perquè la cultura catalana s´ha de representar a l´exterior, etc, etc.

La Sra. González-Sinde es va lluïr desacreditant la llei del cinema català davant l´ambaixador dels Estats Units. Jo no sé si el Govern espanyol ens estimen molt (com diuen els del PSC-PSOE) o poc, el que sí que sé és que coninuen sense entendre res com sempre. I la història n´és testimoni.


Un nou cable filtrat aquest dimecres per Wikileaks mostra una conversa entre la ministra de Cultura del Govern de Zapatero, Ángeles González-Sinde, i l'ambaixador dels Estats Units, Alan Solomont, on arriben a discutir sobre la Llei del cinema. La ministra va presentar al representant nord-americà l'esborrany de la llei que es volia aprovar al Parlament de Catalunya la qual no va dubtar en qualificar-la 'd'antinatural' i 'desequilibrada'. Per la socialista, el doblatge o subtitulació dels llargmetratges responen 'a un interès públic per a promocionar la llengua catalana', fet que considera un error. És per aquest motiu que la ministra assegura a l'ambaixador que està treballant per evitar que s'aprovi la llei del cinema català que qualifica 'd'arriscada' ja que 'les majors i distribuïdores de cinema s'hi oposen'.

Amb tot, Gónzalez-Sinde també confessa a Solomont que els cinemes estan en contra d'aquesta nova llei perquè 'segons la seva pròpia experiència, fins i tot els catalans prefereixen veure les pel·lícules en castellà'.

ESTAT D´ALARMA ? UNA DECISSIÓ HISTÒRICAMENT ERRÒNIA.

Alguns sindicats i persones lliurement han expressat el seu rebuig a la decissió del Ministre espanyol de Foment.
Sense que recolzem l´actuació dels controladors aeris, la decissió del Govern espanyol ens sembla històricament errònia.Us afegim un dels molts articles d´opinió sobre aquest tema:

Vicent Partal: No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia

No hi ha cap raó ni una que justifique que un civil siga posat sota la jurisdicció militar. Això posa de relleu un dels pecats originals de la nostra democràcia, que és haver nascut d'una dictadura. Perquè va i resulta que en el cas d'excepcionalitat és el poder civil el que es sotmet al poder militar.

En primer lloc cal deixar clar que la vaga salvatge dels controladors és totalment inacceptable. No poden deixar el país aturat de colp i de repent i és especialment greu que juguen amb el benestar de tants centenars de milers de persones que han de viatjar en un pont com aquest. No hi ha cap excusa per a la seua actuació. Però dit això la reacció del govern espanyol és intolerable. No hi ha cap raó ni una que justifique que un civil siga posat sota la jurisdicció militar. Això posa de relleu un dels pecats originals de la nostra democràcia, que és haver nascut d'una dictadura. Perquè va i resulta que en el cas d'excepcionalitat és el poder civil el que es sotmet al poder militar.
Això estava sobre el paper en la constitució i era greu. Però ens havíem acostumat a que sonara retòric. Tanmateix ara, amb un govern socialista al poder, de sobte el malson es fa real. Jo no tinc cap simpatia ni mitja per un controlador. Però no és una qüestió de si em cau malament o bé. La cosa és molt més greu. Perquè decretat l'estat d'alarma els militars, no només la policia, poden anar a per ell a sa casa, treure-lo a la força, obligar-lo a treballar i si no vol treballar jutjar-lo usant la jurisdicció militar en comptes de la civil. Jurisdicció que, alerta!, encara accepta la pena de mort en casos molt excepcionals. De fet, i així ho deixa clar el decret, els controladors passen a ser personal militar a la força.

Cal aclarir que en altres països d'Europa l'exèrcit s'usa en situacions excepcionals per a garantir l'abastiment per exemple. Però no es fa posant civils sota jurisdicció militar. Els militars són un instrument per a ajudar el poder civil però el poder civil no cedeix els seus atributs al poder militar. Aquesta és la diferència amb el que ha passat avui a l'estat espanyol. El decret diu, a més, que l'estat d'alarma només s'aplica al conflicte dels controladors. Això és molt dubtós jurídicament però en qualsevol cas els seus límits són impossibles de determinar. Si algú es manifesta a favor dels controladors, per exemple, també se li aplicarà el delicte de sedició militar? Per aquest editorial em podria jutjar la jurisdicció militar? La bogeria de la decisió de Zapatero no té límits. Afirmar com fa algú que el decret només s'aplica contra un col·lectiu i que no hi ha una suspensió de garanties constitucionals generalitzada no és de rebut. Suspendre les garanties constitucionals a un sol ciutadà ja és massa. O on posem els límits sinó? Fins a quants no passa res? Si es suspenen les garanties constitucionals a mil és tolerable? I a deu mil? I a cent-mil? On posem el límit? De la mateixa manera fer la distinció entre estat d'alarma i d'excepció, tot i que és important, no justifica l'actuació del govern. L'estat d'alarma s'ha decretat per primer vegada des de que hi ha democràcia. No és prou excepcional això? El problema és haver donat el pas de militaritzar la societat civil.

D'acord amb la constitució, sí. Però això només posa de relleu que cal canviar-la. I tot aquest enrenou, a més, pera tapar la incompetència d'un ministre nefast. Cal recordar que aquest no és un problema que apareix de la nit al matí, cosa que potser justificaria mesures excepcionals. Però no és el cas. Quants anys fa que els controladors provoquen situacions com aquesta? Quants mesos fa que venen avisant de què prendrien posicions de força com aquesta? I el govern què ha fet per a preparar-se davant l'eventualitat que es compliqués? És d'una incompetència total no haver previst el que podria passar i no haver previst, sobretot, alternatives viables de solució. Fa anys que el ministre Blanco sap que aquest problema li esclatarà a la cara i no ha previst com resoldre'l. Pitjor i tot: ha improvisat. Quan aquesta matinada el govern espanyol ha enviat els militars a les torres de control no sabia que no podien controlar el tràfic aeri? No en són prou, no tenen la qualificació per a fer el control civil ni poden assumir la coordinació amb Europa. Què es pensava? Que portant els militars a les torres els controladors s'espantarien i tornarien a la feina? En els anys que dura el conflicte podia haver optat per moltes solucions, es podrien haver contractat controladors estrangers, es podia haver canviat l'estructura de treball dels controladors, es podria haver modificat l'empresa a la qual estan adscrits, es podria... Això però, en ser greu, no és res al costat de la decisió brutal i desmesurada de decretar l'estat d'alarma. Decretar l'estat d'alarma és d'una gravetat històrica que pesarà sempre sobre la consciència de Zapatero.

TONI STRUBELL (S.I.) DENUNCIA LA SUBVENCIÓ A ENDESA

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya, ens trobem amb un canvi de govern, d´oposició i un nou partit que entra. Les conseqüències d´aquests resultats electorals les anirem veient poc a poc (concrecions ( o inconcrecions) polítiques del partit guanyador, intenció de refer la línia política dels partits perdedors, canvis de dirigents, etc.
Ja ho anirem veient, la sortida a la situació econòmica ha de ser una prioritat, però no una excusa.
De moment destaquem una intervenció del nou electe de Girona pel nou partit SI, Toni Strubell, NO HI HA GAIRES PERSONES QUE S´ENFRONTIN A LES GRANS MULTINACIONALS ENERGÈTIQUES i això gairebé sense descans després de la campanya.
Els animem a que segueixin en aquesta línia: Un altre model energètic és possible.

30/11/2010 17:50
El diputat electe de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Girona demana a la Generalitat de Catalunya que deixi de jugar amb els diners dels catalans i enriquir gratuïtament empreses espanyoles que presten un servei pèssim a les comarques gironines.

El diputat electe de SI per Girona, Toni Strubell, ha denunciat avui que el conseller en funcions Joaquim Nadal hagi concedit una subvenció a l'empresa privada de capital espanyol Endesa del mateix import que la multa imposada per la Generalitat arran dels efectes provocats a les comarques gironines per la nevada del passat mes de març.

Segons Strubell “el Govern ha aprovat concedir a Endesa Distribución Eléctrica una subvenció de 6 milions d'euros per al finançament de les obres corresponents als plans de millora de la qualitat del subministrament elèctric i de control de la tensió” mentre que aquesta mateixa empresa “afronta una multa de 6 milions d'euros per la gestió que l'empresa va fer de la informació i la comunicació per l'apagada, que va patir sobretot la demarcació de Girona, com a conseqüència de la nevada del 8 de març”.

Strubell recorda que el procés sancionador iniciat a l'agost pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat contra Endesa “descartava però que l'apagada es produís per falta de manteniment en el sistema” i què, per tant, acordar una subvenció “per a plans de millora de la qualitat del subministrament elèctric” significa que o bé el govern va mentir a l'agost o menteix ara.

Per tot això, Strubell demana a la Generalitat de Catalunya que retiri aquesta subvenció immediatament i que deixi de jugar amb els diners dels catalans i enriquir gratuïtament empreses madrilenyes que presten un servei pèssim a les comarques gironines. Així mateix, demana al president en funcions, José Montilla, que cessi amb caràcter d'urgència el conseller Nadal per aquesta presa de pèl als contribuents.