divendres, 10 de desembre del 2010

WIKILEAKS I LA LLEI DEL CINEMA CATALÀ.



A la foto en Joel Joan, González-Sinde i José Montilla.
Que poc s´ho pensava el Joel Joan el que deia la Ministra als ambaixadors sobre el cinema català.

Interessant la història del Wikileaks, suposem que passats uns anys es comentarà com una referència històrica.
Endavant amb el Wikileaks, però no ens enganyem falten dades molt importants de països, institucions internacionals i institucions financeres que no sabrem mai, tot i el Wikileaks.
En relació a Catalunya han sortit coses interessants (ens les pensavem o les sabiem, però va bé que es reafirmin): camp obert a les màfies internacionals, proposta d´utilitzar el port de Tarragona per a submarins nuclears en trànsit, etc.

Però hi ha una altra cosa, no més important que les anteriors, però sí interessant: les opinions de dirigents del PSOE (Gonzalez-Sinde) sobre la llengua i cultura catalanes en la Llei del Cinema.
Després d´uns quants anys dient el molt que ens estimen des del Govern espanyol i el molt que ens comprèn aquest Govern del PSOE, ens trobem amb la realitat: no han entés res (ni tan sols culturalment). No han entés perquè volem el cinema en català, han fet comparacions entre els documents de l´Arxiu de Salamanca i l´art de la Franja (la diferència en les raons històriques ho fa incomparable), no entenen perquè la cultura catalana s´ha de representar a l´exterior, etc, etc.

La Sra. González-Sinde es va lluïr desacreditant la llei del cinema català davant l´ambaixador dels Estats Units. Jo no sé si el Govern espanyol ens estimen molt (com diuen els del PSC-PSOE) o poc, el que sí que sé és que coninuen sense entendre res com sempre. I la història n´és testimoni.


Un nou cable filtrat aquest dimecres per Wikileaks mostra una conversa entre la ministra de Cultura del Govern de Zapatero, Ángeles González-Sinde, i l'ambaixador dels Estats Units, Alan Solomont, on arriben a discutir sobre la Llei del cinema. La ministra va presentar al representant nord-americà l'esborrany de la llei que es volia aprovar al Parlament de Catalunya la qual no va dubtar en qualificar-la 'd'antinatural' i 'desequilibrada'. Per la socialista, el doblatge o subtitulació dels llargmetratges responen 'a un interès públic per a promocionar la llengua catalana', fet que considera un error. És per aquest motiu que la ministra assegura a l'ambaixador que està treballant per evitar que s'aprovi la llei del cinema català que qualifica 'd'arriscada' ja que 'les majors i distribuïdores de cinema s'hi oposen'.

Amb tot, Gónzalez-Sinde també confessa a Solomont que els cinemes estan en contra d'aquesta nova llei perquè 'segons la seva pròpia experiència, fins i tot els catalans prefereixen veure les pel·lícules en castellà'.