NO A LA TORTURA DELS BRAUS.

Us posem una nota del partit per la defensa dels animals (PACMA)perquè ens sembla prou argumenat el debat que han plantejat sobre les "corridas de toros". No es poden excusar en les "tradicions" ni el la història.
Estem al segle XXI i la tortura d´un animal públicament per fer gaudir als espectadors no té cap raó de ser.
Us deixem amb la web de la ILP http://www.prou.cat/,que es va discutir al parlament de Catalunya fa uns dies. I a dalt, la foto d´en David Pérez, diputat del PSC i cap visible de la defensa de les curses de braus.

Nota del PACMA:
Desde el PACMA nos resultan tan curiosos como envenenados algunos de los argumentos esgrimidos por la Federación de Entidades Taurinas y la Plataforma en Defensa de la Fiesta:

. Se atreven a hablar de libertad pero aplican éste termino en un solo sentido, el que faculta al hombre para llevar a cabo a una determinada acción a su voluntad. Se olvidan sin embargo conscientemente, de la que tienen el resto de los seres humanos para no ser testigos ni cómplices de la violencia sobre terceros, y sobre todo de la de los toros a que sea respetado el más fundamental de sus derechos, el de vivir.

. Al Señor Luis Corrales le parece poco adecuado que con la situación social existente, se dedique tiempo y dinero al debate taurino. No dice nada en cambio sobre los miles de millones que la tauromaquia, como actividad deficitaria que es, se lleva en forma de subvenciones detraídas de los presupuestos públicos, y pagadas por todos los ciudadanos, sean aficionados o detractores.

- Echan mano de las consabidas alusiones a las tradiciones para preservar las corridas, pero olvidan a propósito que las formas de gobierno totalitaristas, nada representativas y sin el menor atisbo de democracia, fueron "costumbre" durante siglos en este País. Sólo la desaparición de esa "tradición absolutista" es la que les permite ostentar hoy sus cargos como representantes del Pueblo, un Pueblo que por cierto, ha demostrado en todas y cada de las ocasiones en las que ha sido posible hacerlo, estar en su mayoría en contra de la tauromaquia. Parece que la importancia del concepto tradición, la manejan según les conviene.

Los políticos han de estar para trabajar por el bien de los Ciudadanos y no atendiendo en primer lugar a las presiones de ciertos sectores muy influyentes pero minoritarios, cuyas prebendas entran en conflicto con cuestiones tan fundamentales como la justicia y la igualdad universales. Y desde el PACMA, abominamos de semejante degeneración del concepto de democracia, porque la libertad para elegir, deja de ser tal para convertirse en abuso de poder cuando implica el sufrimiento o la muerte de otros seres.

Os animamos a que escribáis cartas al director a los periódicos expresando vuestra opinión favorable a la aprobación de la prohibición de las corridas de toros. Emails de los medios de comunicación:

cartas.director@elmundo.es lectores@quediario.com latinews@novapress.es redaccion@latinomadrid.com madrid@diarioadn.com cartasdirector@elpais.es nosevendecartas@20minutos.es cartas.mdr@metrospain.com cartasaldirector@diarioadn.com cartas@diariosigloxxi.com

VERGONYÓS PAPER DEL GOVERN ESPANYOL EN EL TEMA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

El Marroc com Rússia (V. Partal)
18.12.2009
Europa no s'atreveix a plantar cara a Rússia i, en nom de l'estabilitat, accepta totes les violacions imaginables dels drets humans. Ara sembla que amb el Marroc fa igual, amb un agreujant: els marroquins d'ací poden fer de guàrdia de corps.

Ja fa temps que és una evidència que la Unió Europea no es preocupa ni es preocuparà gaire per les llibertats de Rússia. El pes de la canonada de gas ofega tota ètica i el volum del mercat eclipsa les bones paraules. És un debat que, a nosaltres, ens toca un poc de lluny, però que a l'Europa ex-soviètica fa saltar la gent de polleguera.

Doncs bé, ara l'exemple sembla que es trasllada al sud. Europa russifica la relació amb el Marroc, un país també estratègic, com Rússia, i gens democràtic, com Rússia.

Ho vam viure ahir amb el cas Haidar, quan el parlament europeu es va menjar una resolució de condemna del regne del Marroc. Ho hem vist més de prop en el paperot fet pel govern espanyol i la seua ridícula apel•lació a 'l'interès comú'. Ho hem vist en el silenci sepulcral de la majoria dels nostres polítics, segurament preocupats per les conseqüències que el suport a aquella dona que els marroquins anomenen 'separatista' podria tenir en alguns dels nostres barris.

El fet és preocupant. Bàsicament perquè el Marroc no és una democràcia i, per tant, no hi ha possibilitat de mantenir un diàleg franc i real sobre tot plegat. Quan, fa uns quants dies, un grup de gent es manifestava a Lleida amb banderes saharianes va ser increpat i agredit per un grup de marroquins d'origen que reivindicaven la pertinença del territori de la República Àrab Sahariana Democràtica al regne del Marroc. En aquest país, amic del poble saharià des de fa dècades, la novetat del piquet alauita resulta colpidora. Especialment perquè sabem que no són manifestacions espontànies i que l'important aparell consular del rei mou els fils amb una facilitat que espanta.

A vegades els mou en favor dels uns i a vegades en favor dels altres, però sempre, i no és casualitat, contra nosaltres. Expliquen que el consolat marroquí de Barcelona, a instàncies del PSC, va acaçar els col•lectius marroquins que donaven suport al referèndum per la independència, a través dels imams principalment. Per exemple.

INTERESSANT ARTICLE A VILAWEB, SOBRE LES CONSULTES.

Ja decidim (V.PARTAL).
14.12.2009
Prop d'un trenta per cent de vots en favor de la independència vol dir que, quan arribe el referèndum final, ens trobarem en condicions de competir per guanyar-lo. Ara ja no es tracta de cap fantasia. Però no és pas l'única victòria: l'exemplar mobilització ciutadana ha enlluernat Europa i això ens fa més forts.

Aquells qui menystenen els resultats saben que ho fan com a part d'una activitat política. I tots sabem que, si haguera votat el noranta per cent de la població, cantarien un altra cançoneta, però continuarien negant la importància d'una jornada històrica com la que es va viure ahir. No hi perdem gaire temps, doncs. Nosaltres, a la nostra.

Nosaltres, a la nostra, que la jornada d'ahir ja ha demostrat no pas que podem decidir, sinó que ja decidim. Sense demanar permís a ningú. Ahir durant vint-i-quatre hores erigírem un petit estat independent capaç de gestionar, ni més ni menys, un procés electoral, una de les coses més complicades que els estats fan. I sense cap entrebanc ni un, els col•legis electorals van obrir les portes i la gent feia cues i s'identificava i els observadors es van acreditar mentre s'assegurava el dret de tothom de votar lliurement. Això és una proesa que deixà bocabadats observadors internacionals i periodistes estrangers i que diu molt en favor del nostre país i sobretot de les nostres capacitats. Ahir es va tornar a demostrar que podem fer qualsevol cosa i que solament cal que ens la proposem.

CONSULTES A CATALUNYA.: BONA ACOLLIDA INTERNACIONAL, NEGATIVA ACOLLIDA ESPANYOLA

Sempre hem defensat i defensarem el dret a decidir el seu futur al Sàhara Occidental, i sempre hem defensat i defensarem el dret a decidir de qualsevol poble i evidentment també el nostre.
No entenem els "progres" espanyols d´una enganyosa "esquerra" que son capaços de fer manifestos pel Sàhara Occ. i no gosen obrir la boca davant de cap tema del nostre país.
En aquest bloc no hem entrat de ple en aquest tema, però no podem passar per alt la bona acollida de la premsa internacional, dels observadors internacionals i dels periodistes estrangers sobre el tema de les consultes catalanes i en canvi la valoració exageradament negativa de la premsa espanyola.
A aquestes alçades no han entés que vol dir una consulta i perquè es fa una consulta, tampoc entenen que vol dir demanar l´opinió a la població i que és democràcia.
Aquí us deixem un article sobre la premsa espanyola:


Malgrat la bona acollida que ha tingut l'afer de les consultes a la premsa internacional, ocupant destacades posicions en mitjans com Le Monde, BBC, CNN o Financial Times, la premsa espanyola ha fet una valoració negativa i catastrofista de les consultes independentistes que aquest diumenge han mobilitzat 165 pobles del Principat.

Els mitjans espanyols s'han agafat a les dades de participació (al voltant del 30%) com a eix argumental per no donar crèdit a la causa catalana, malgrat que cap dels mitjans s'ha parat a comparar els resultats amb altres comicis recents, ni enlloc es comenta que els referèndums populars s'han tirat endavant sense el suport econòmic i logístic de les institucions.

També són diversos els mitjans que parlen sense cap problema de 'consultes il•legals', tot i que en cap cas expliquen quina és la il•legalitat comesa.

El País - La participación en las consultas sobre la independencia en Cataluña roza el 30%

El Mundo - La participación en las consultas soberanistas apenas alcanza el 30%

ABC - La participación independentista en Cataluña roza el 30%

La Razon - Las consultas independentistas no movilizan ni al 30% de los catalanes

Libertad Digital - Fracaso estrepitoso del nacionalismo catalán en su desafío independentista

Factual - La encuesta independentista no alcanzará el 30 por ciento de participación

Tanta visceralitat espanyola només pot voler dir una cosa: que les consultes han estat un èxit i Espanya comença a témer que un dia la seva gallina dels ous d'or s'independitzi.

EL CONCEPTE AUTODETERMINACIÓ, FA TREMOLAR ESPANYOLS I MARROQUINS.

Article de X. Sarria a Vilaweb.

Aminatou Haidar
09.12.2009
Ho diré sense embuts: el problema del cas Aminatou Haidar no és que el Marroc es negue a fer marxa enrere en la decisió d'expulsar per la força una ciutadana sense cap més motiu que l’adscripció política que professa. No. O que Espanya siga incapaç de fugir de les brases que li representa la tenacitat d'aquesta dona valenta i incorruptible. No. Com tampoc no ho és que la Unió Europea es desentenga d'una situació que considera un simple conflicte bilateral entre dos estats. No.

El problema real és que el Marroc, Espanya i la Unió Europea són els grans beneficiaris de l’statu quo actual de la regió gràcies als acords preferencials en matèries com immigració, pesca, agricultura o indústria que hi ha previst d'enfortir durant la presidència espanyola de la UE que s’estrenarà el mes vinent. I que els seus dirigents comparteixen la funesta idea que l’interès general de la pàtria, com ha afirmat Zapatero, passa per damunt de qualsevol respecte als drets més elementals d’uns territoris que continuen ocupats, esquarterats i espoliats. Una visió vergonyosa, aquesta, que deriva de la mentalitat despòtica que encara conserven el Marroc i Espanya i que es basa en la negació sistemàtica de cap altra identitat nacional que no siga la seua, amb una monarquia de sentinella, un exèrcit de garant i unes lleis especials que limiten i coarten la llibertat dels pobles que sotmet.

Ara potser em direu que les realitats d’aquests dos estats no són les mateixes i que la nostra situació és radicalment diferent de la dels qui es veuen abocats a sobreviure al desert per l’escandalosa passivitat internacional. I tindreu raó. Però no em negareu que els qui hem nascut amb el pes de la derrota històrica a l'esquena entenem perfectament allò que defensa, i representa, la figura resistent d’Aminatou Haidar: que el Marroc té un problema i que el continuarà tenint fins que no s’adone que mai no destruirà per la força la voluntat d'existir de tot un poble. Perquè el problema del Sàhara Occidental, com el nostre, té una solució: el referèndum. És a dir, l’autodeterminació. Per molt que, a alguns polítics d’ací i d’allà, aquesta paraula els faça tremolar de por.

AMINETU HAIDAR: LA DIGNITAT DEL SAHARA OCCIDENTAL

En aquests moments Aminetu Haidar ha arribat a ser un símbol de la dignitat del Saàhara Occidental, ella no és la única lluitadora, darrera d´ella , abans d´ella i després d´ella hi ha centenars i milers de sahrauís que han moert, han estat empresonats o han patit repressió continuada per part d´un govern marroquí que va ocupar il.legalment el sahara Occidental amb la connivència espanyola.

Aquest govern marroquí actual és el mateix que fa trenta anys (antidemocràtic, monarquic, racista i policial), però fa uns anys li van canviar la cara i van permetre algunes "apertures" i fins i tot es van alliberar alguns presos (només alguns i socials, no polítics, no fos cas que s´enredi la troca). També es permeten posar als metros de les ciutats catalanes i espanyoles anuncis perque vagis a fer turisme al Marroc, dient que "hay paises que engrandecen el alma". Potser "engrandecen el alma" però cal acabar la frase i dir que "encarcelan periodistas y opositores políticos". NO CAL SER TAN HIPÒCRITES.

El rei marroquí continua sent una de les deu fortunes més grans del món musulmà i l´unica fortuna que no ha estat tocat per la "crisi", aquest any la seva fortuna s´ha vist incrementada, malgrat que el llindar de pobresa ha augmentat entre els seus súbdits marroquins. QUINA VERGONYA.
De la "descolonització" del Saàhara (veritable tema referent de com no s´ha de fer una descolonització) no cal ni parlar-ne. La Història jutjarà degudament als espanyols i als marroquins.

L´Aminetu s´ha entossudit a retornar la dignitat als sahrauís i ha tornat a internacionalitzar el tema, malgrat el rei milionari i malgrat Moratinos.
A veure si, en compte de pressionar l´Aminetu, el govern espanyol i l´ONU es posen d´una vegada a fer complir les múltiples ressolucions de l´ONU per fer una descolonització real del Sàhara i un referèndum com es va acordar internacionalment.

SUPORT TOTAL A L´AMINETU QUE TÉ LA DIGNITAT DE LLUITAR PEL SEU POBLE.

Aquí us pengem les seves declaracions, pensem que no es pot dir més clar:

“Quiero solamente transmitir un mensaje claro al Señor Moratinos: que yo, Aminetu Haidar, nunca he estado bajo presión y nunca lo estaré, yo soy siempre independiente.
Son mis convicciones y mi conciencia quienes me dictan lo que tengo que hacer, ni la Plataforma, ni el Frente Polisario, ni Marruecos, ni Estados Unidos, ni Moratinos, ni nadie.

Soy muy consciente de lo que estoy haciendo, de esta batalla. Y punto.
Es una maniobra de parte del Gobierno español para dilatar el camino claro de lo que es una violación clara de los Derechos Humanos, del Derecho Internacional, del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos y, sobre todo, del artículo 12. Además, es una violación clara de la Ley española.
Entonces, la Plataforma está aquí apoyándome, como todo el mundo a nivel de España e internacionalmente, y no para presionarme.

Lo que está haciendo ahora el Gobierno español es, en vez de presionar a Marruecos, presionarme a mí. Está presionando a la Plataforma y al Frente Polisario, está haciendo chantaje a todo un pueblo, al Pueblo Saharaui”.