La nau Juno de la NASA, que orbita el planeta Júpiter des de
l’any passat, emprèn avui una de les missions més esperades:
sobrevolarà la gran taca vermella del planeta, una gran tem-
pesta de més de 16.000 quilòmetres d’amplada, que fou ob-
servada per primera vegada el 1830 i que hom calcula que fa
tres-cents cinquanta anys que dura. Ara la Juno permetrà que
la humanitat observi per primera vegada directament i a molt
pocs quilòmetres de distància aquesta gran taca vermella.
l’any passat, emprèn avui una de les missions més esperades:
sobrevolarà la gran taca vermella del planeta, una gran tem-
pesta de més de 16.000 quilòmetres d’amplada, que fou ob-
servada per primera vegada el 1830 i que hom calcula que fa
tres-cents cinquanta anys que dura. Ara la Juno permetrà que
la humanitat observi per primera vegada directament i a molt
pocs quilòmetres de distància aquesta gran taca vermella.
L’investigador Scott Bolton, el principal investigador de la
Juno, al Southwest Research Institute de San Antonio, als
EUA, diu: ‘Aquesta tempesta monumental fa segles que hi
és, al planeta. Ara la Juno i els seus instruments científics,
que poden penetrar en els núvols, s’hi endinsaran per veure
fins a quin punt són profundes les arrels d’aquesta tempesta,
i ens ajudaran a entendre com funciona i què la fa tan espe-
cial.’
Juno, al Southwest Research Institute de San Antonio, als
EUA, diu: ‘Aquesta tempesta monumental fa segles que hi
és, al planeta. Ara la Juno i els seus instruments científics,
que poden penetrar en els núvols, s’hi endinsaran per veure
fins a quin punt són profundes les arrels d’aquesta tempesta,
i ens ajudaran a entendre com funciona i què la fa tan espe-
cial.’
La tempesta, de forma ovalada, es troba al sud de l’equador
de Júpiter. Varia molt, tant de color com d’intensitat. De ve-
gades, és d’un color roig fort, i realment molt notable, i de
vegades empal·lideix fins a fer-se insignificant. És més fre-
da que no els núvols que l’envolten. Una possible explica-
ció és que sigui un cicló tropical.
de Júpiter. Varia molt, tant de color com d’intensitat. De ve-
gades, és d’un color roig fort, i realment molt notable, i de
vegades empal·lideix fins a fer-se insignificant. És més fre-
da que no els núvols que l’envolten. Una possible explica-
ció és que sigui un cicló tropical.
Si això és així, té un nucli que gairebé ultrapassa la nostra
imaginació, no solament perquè roman d’un any a un altre,
sinó per la grandària: la taca vermella és tan enorme que po-
dria empassar-se dues vegades i mitja la Terra.
imaginació, no solament perquè roman d’un any a un altre,
sinó per la grandària: la taca vermella és tan enorme que po-
dria empassar-se dues vegades i mitja la Terra.
Vegeu-ne aquesta comparació aproximada de les dimensions:
La nau Voyager 1 va permetre de veure per primera
vegada amb detall el gir antihorari de la taca vermella,
el 1979.
vegada amb detall el gir antihorari de la taca vermella,
el 1979.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada