PER MILLORAR EL FUTUR ENERGÈTIC DE CATALUNYA: ESTALVI ENERGÈTIC, AUGMENT D´ENERGIES RENOVABLES I DESCENTRALITZACIÓ D´INFRAESTRUCTURES ELÈCTRIQUES.

Interessant article a Vilaweb sobre la energia en una Catalunya independent. Per una part tenim un tema a resoldre que és la generació d´energia distribució que no està a les nostres mans i també la dependència d´enrgies fòssils importades. Nosaltres, fa temps que diem (com molts altres) que cal plantejar-nos seriosament el creixement del sector d´energies renovables. Bé, un pengem un troç del text del citat article que parla de l´estalvi energètic, de la substitució de l´energia nuclear per renovables i de la descentralització d´infraestructures elèctriques. Menys cost i més eficiència En el càlcul del cost de l'energia, hi intervenen múltiples variables. Dues d'aquestes, prou importants, fan pensar que, amb l'estructura energètica actual, pagaríem menys que no pas amb Espanya. D'una banda, Catalunya paga ara unes primes destinades a les energies renovables que no reverteixen al territori, on el sector és molt menys desenvolupat que no a Espanya. I, d'una altra, també paguem més per les emissions de CO2 per kilowatt amb Espanya, perquè Catalunya té molta nuclear i generació elèctrica amb gas, molt menys contaminants (en CO2, no en altres contaminants). 'Del dia D -1 de la independència al dia D +1, doncs, ens sortiria més barat, si ho mantinguéssim tot igual', ho resumeix Corominas. Al full de ruta d'aquest doctor enginyer de la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en enginyeria elèctrica de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, s'inclouen molts més aspectes. El primer parlament, per exemple, hauria d'establir una política que fes créixer la consciència social sobre els costos de l'energia i la cultura energètica. En definitiva, un futur estat propi hauria d'apostar decididament per l'eficiència, l'estalvi i la suficiència, i superar un model actual que malmet sense servei final la meitat o més del total de l'energia que es consumeix. En política energètica, afegeix Folch, tindríem un camp que amb Espanya no recorrerem, i que amb la Catalunya independent estaríem en condicions de fer: el de l'estalvi i l'eficiència com a troncs fonamentals. 'Si nosaltres realment reduíssim aquest 50% d'energia mal utilitzada, els nostres índexs de competitivitat es dispararien.' Una altra assignatura pendent actualment i que hauria d'encarar el primer parlament, segons tots els experts consultats, són les energies renovables. 'La UE s'ha marcat l'objectiu d'un 20% de producció d'energia renovable per al 2020 i a Catalunya ens trobem al 4%. El marge que tenim en aquest aspecte farà que la generació renovable augmenti de totes passades', creu Mata. Oimés si tenim en compte que les tres centrals nuclears actives, que produeixen ara mateix una part gens negligible de l'electricitat, s'envelleixen i no entra en els plans de futur de construir-ne de noves.

Cap a la fi de les nuclears Segons l'opinió de l'enginyer Marcel Coderch, basada en el que es pot veure en països com ara Alemanya, el Japó, el Regne Unit i fins i tot França, les centrals nuclears actuals no es podran substituir per nous reactors que siguin prou segurs i al mateix temps econòmicament rendibles. Per això pensa que abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució a deu o quinze anys vista, a base d'un desplegament important d'energies renovables, tan gran com sigui viable, juntament amb el de gas natural. De fet, si les centrals de cicle combinat de gas funcionessin a un rendiment més alt, i no al 20% de mitjana com ara, ja es podria prescindir d'una de les tres centrals atòmiques. Les nuclears, justament, donen peu a una altra qüestió que caldrà tenir en compte amb vista a un futur independent: la gran concentració de les infrastructures lligades a l'energia. Quan es va començar l'aprofitament energètic del Pirineu era per a proporcionar electricitat a Barcelona. El que hi havia pel mig, tant hi feia. Amb les nuclears, un segle després, va passar igual: el mercat és Barcelona. 'Hi ha unes parts del territori amb unes infrastructures elèctriques del tercer món, com Girona i una part de Lleida', explica Corominas, que advoca per una descentralització com a factor d'equilibiri territorial.