dimecres, 20 d’agost del 2008

FA 90 ANYS DEL CONGRÈS DE SANTS DEL 1918.

El Congrés de Sants de 1918

Enguany fa noranta anys que del 28 de juny a l’u de juliol de 1918, el moviment obrer català s’aplegà en el primer Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), conegut com a Congrés de Sants, perquè s’esdevingué en aquest barri d’una llarga tradició de lluita obrera. El Congrés se celebrà a l’Ateneu Racionalista del carrer Vallespir, hi participaren 115 delegats de 137 sindicats 11 federacions locals i un consell local ( el de Manlleu).

Fou una assemblea d’una extraordinària importància, tant pel nombre d’assistents, com per l’expansió que experimentà l’anarcosindicalisme des d’aquest moment. En la següent assemblea general convocada el 8/12/1918 hi assistí una representació de 254 sindicats amb un total de 345.000 afiliats.
Un fet cabdal situa aquest Congrés entre els més importants del moviment obrer català, la creació dels sindicats de ram o d’indústria conegut com a Sindicat Únic, que aplegava a tots els treballadors d’un mateix sector en una única organització.

Els temes debatuts s’establiren al voltant de vuit ponències, que englobaven 40 temes presentats pels sindicats durant els mesos anteriors al Congrés. En acabar-se la discussió de les ponències, es va elegir, per aclamació, secretari general Salvador Seguí.
En el míting de clausura van parlar Miquel Mestres, cooperativista de Reus, Àngel Pallejà de la mateixa ciutat, Pablo Ullod, Joan Peiró del Sindicat del Vidre de Badalona, Àngel Pestaña director de Solidaridad Obrera i Salvador Seguí.

Una any després del Congrés esclata la vaga de “la Canadenca” (Riegos y Fuerzas del Ebro), que paralitzarà durant 44 dies de febrer i març, la indústria i l’activitat dels pobles i ciutats de Catalunya. Quinze mil sindicalistes detinguts, i el triomf de les reivindicacions obreres amb la jornada de 40 hores setmanals són el resultat de la vaga.

Salvador Seguí tingué amistat personal i política amb F.Macià, J.Casanovas, Lluís Companys i Francesc Lairet, amb els dos darrers sembla que hi havia el projecte de formar el Partit Socialista Català unint les forces del catalanisme d’esquerres amb els elements moderats de l’anarcosindicalisme, per aconseguir un socialisme d’arrel catalana i base obrera.

L’assassinat de F.Lairet el 1920, i de S.Seguí tres anys més tard, per pistolers a sou de la patronal, impossibilità l’assentament d’una alternativa política que defensés el doble alliberament nacional i de classe del poble català. Si les bales no haguessin segat llurs vides, ben segur que la història del nostre poble hauria anat per altres camins.

Agustí Barrera

Bibliografia

www.veuobrera.org

www.alasbarricadas,org

Lladonosa, M.- El Congrés de Sants.- editorial Nova Terra.- Barcelona 1975