140è aniversari del naixement de l´astrònom català J. Comas

En el 140è aniversari del naixement de l’astrònom Josep Comas i Solà

L’observació dels estels era una pràctica generalitzada a la civilització Mesopotàmica i Maia, tant per a predir fenòmens metereològics com a per a tècniques endevinatòries. Ha generat consideracions literàries i poètiques, hipòtesis sobre l’existència d’altres mons, potser habitats, o la influència dels astres sobre les nostres vides i la marxa de la humanitat, segons siguin les posicions d’aquests astres en el firmament, i de les relacions dels uns amb els altres ( l’astrologia).

L’observació dels astres s’inicia a la Xina uns 3000 anys aC, i en dates posteriors tot i que imprecises, a Mesopotàmia. Podem definir la investigació dels astres, l’astronomia com la ciència que estudia els moviments i la natura del Sol, la Lluna, els estels, els planetes i els altres cossos celestes, així com l’estructura de l’Univers.

Josep Comas i Solà, astrònom, neix el 1868. es llicencia en Ciències fisicomatemàtiques a Barcelona el 1889. El seu primer treball és el 1896 a l’Observatori Català, propietat del mecenes Rafael Patxot. El 1905 ingressa a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que li encarrega la instal·lació de l’Observatori Fabra. La secció Astronòmica del qual dirigirà des del 1907 fins a la seva mort el 1937, durant tots aquests anys les seves recerques aniran adreçades al conreu de la seva especialització, l’astronomia dels petits planetes.

Com a resultat dels seus treballs, descobrí dos cometes,una estrella variable i onze petits planetes o asteroides, un dels quals el 1921 fou batejat amb el nom de Barcelona. Treballador incansable féu remarcables estudis sobre Mart, Júpiter, Saturn i les estrelles dobles. Són rellevants els seus estudis de geofísica i física teòrica, el 1915 exposà la seva teoria sobre la radiació electromagnètica, a la qual atribuïa una natura corpusculoondulatòria.

La tasca divulgadora de J.Comas fou ingent, pronuncià conferències en Ateneus obrers, cercles d’amics, des del 1910 publicà a La Vanguardia més 1200 articles de divulgació científica, el 1911 fundà la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica, des d’on seguí popularitzant l’interès per l’astronomia. L’any 1907 publicà El espiritismo ante la ciencia resultat de l’aplicació de criteris de racionalisme positivista a l’estudi d’un fenomen paranormal.
Ell es considerà un treballador de la ciència, va creure que la divulgació del coneixement científic a la classe treballadora seria un element que contribuiria a la seva manumissió, ideològicament era un seguidor de Ch. Fourier i del seu socialisme utòpic.
Director del Servei d’Astronomia de la Generalitat, membre de la Royal Astronomical Society de Londres, soci d’honor de la Societat de Física de Frankfurt.
D’entre infinitat d’articles a diaris i revistes, publicà. Fotografia del cel (1898) Astronomia y ciencia general (1907) i diversos manuals d’astronomia corresponents als anys 1910, 1920,1927
Agustí Barrera

Bibliografia
d.a.- La mirada dels científics. Departament de Cultura.- gener-febrer 1992

www.astrogea.org/ipa/ galeria/comas-sola/index.html