ARTICLE SOBRE LA LLENGUA AL PAÍS BASC (de TONI STRUBELL) al Diari El Punt

La comoditat del conqueridor.

des del País BascTONI STRUBELL.

No és sols als Països Catalans on el tema de la llengua crea conflictes innecessaris de rerefons polític. Al País Basc també, tot i que rara vegada assoleix el nivell d'histerisme que aixeca quan és el català l'idioma en qüestió. En aquest sentit, cal apuntar que és la labor del conseller basc d'Educació, Tontxu Campos, d'Eusko Alkartasuna, la que actualment és a l'ull de l'huracà.

Des que arribà a la conselleria, Campos sempre ha fet una política transparent de potenciació de la llengua basca. I ha fet bé, perquè la situació de desigualtat en què es troba avui el basc és francament lamentable. El que ell vol aconseguir és raonable en un territori bilingüe: que els alumnes surtin de l'escola dominant les dues llengües oficials d'una manera semblant.
Per arribar a plantejar aquesta utopia ?en el cas basc? Campos ha hagut d'enfrontar-se a un esquema educatiu en què es donava per fet que tot un bloc d'alumnes acabaven l'escola sense saber gairebé res d'èuscar. Els opositors de l'èuscar diran que dels tres models d'ensenyament actualment disponibles no n'hi ha cap en què no es facin classes de basc. Correcte. Però és evident que molts dels que segueixen el model A aproven aquesta assignatura sense saber lligar dues frases amb certa facilitat.

És per això que el govern basc té a punt un avantprojecte de llei de reforma dels models lingüístics per assegurar que això no passi. La llei preveu que tots els col·legis públics impartiran almenys un 60% de les classes en basc en el futur.
El pas, més que lògic i necessari, ha concitat la fúria dels que durant anys han conviscut magníficament amb un pla educatiu que dispensava amablement l'aprenentatge de l'idioma basc, a efectes pràctics, a tots els que n'eren contraris. Els sectors que han gaudit durant dècades de dispensació educativa per continuar ignorant la llengua del país ?com no seria imaginable a cap país del món civilitzat? ara han convertit Campos en l'objecte del seu odi. Previsiblement, són els que no tenen cap problema per imposar el castellà i exigir-ne el coneixement a tothom (és a dir, el PP i el PSOE) els que lideren aquesta protesta.

Han arribat a la hipocresia d'afirmar que el que pretén el govern basc és «eliminar el castellà», acusació absurda que denota la mala fe de què es parteix. Afirmen que Campos vol establir un model que «limita la llibertat d'elecció de les famílies». El que volen ells, evidentment, és que continuï existint tota la llibertat del món per seguir ignorant un dels idiomes oficials del país alhora que el seu idioma continuï gaudint d'una situació de predomini absolut en tots els ordres de la vida pública basca. Volen continuar exercint el dret que tenen a una ignorància selectiva i calculada de la realitat lingüística del país. Qui ho ha expressat en els termes més crus i cínics és la parlamentària del PSE, Isabel Celaá, que ha dit que negociaran «fins a la sacietat per tal que els alumnes del model A [els que no saben un borrall d'èuscar] es trobin còmodes».

És a dir, que siguin els altres, els bascoparlants, els que continuïn carregant amb tota la incomoditat que suposa haver de conviure amb gent amb drets exclusius a imposar la incultura i a exercir sistemàticament la ignorància.

És a dir, la comoditat del conqueridor.