L´ARQUEBISBE DE TARRAGONA, LES DONES I EL SEXE.

Ahir va ser 8 de març, una data significativa a la història recent. Podíem penjar un manifest, un comentari o recordar un fet històric. Però hem pensat esperar i penjar un article sobre les paraules de l´Arquebisbe de Tarragona i les dones. I la resposta per part d´un periodista conegut i molt moderat (a vegades massa).
Les paraules de l´Arquebisbe ens recorden temps ja llunyans en la història, però molt presents en la ment d´algunes persones.

'Les dones i el sexe'
ALBERT OM

Els periodistes som una colla de passerells. Cada vegada que tenim a davant algú amb sotana li preguntem sobre les dones i el sexe amb l'esperança que hagin canviat d'opinió. Però l'Església fa temps que ho té clar: el món que vagi cap a on vulgui, que nosaltres ja estem bé com estem.
L'últim exemple d'això que li explico ens l'ha donat vostè mateix, aquest dimarts, en una entrevista a Els matins de TV3 . Va defensar que les dones no puguin dir missa, perquè els homes tampoc no podem tenir fills. La periodista Ariadna Oltra va continuar furgant i li va treure una perla encara més tendra que la primera: "Jo sempre els dic a les dones que han de cuidar el seu marit com si fos el més petit dels seus fills". Unes reflexions que recorden els manuals franquistes de la família, amb la dona a casa, sotmesa a l'home, i no apte per a segons quines feines. Un missatge molt perillós perquè avala i dóna la coartada perfecta a algunes actituds que històricament han causat patiment i discriminació.
Si aquestes paraules, en comptes de dir-les vostè, les hagués pronunciat posem per cas el president de la Generalitat -un home de missa setmanal-, hauria perdut automàticament tot el seu crèdit. Que en el seu cas hagin passat pràcticament desapercebudes és una mostra del poc crèdit que té la institució que representa. Que aquest missatge, venint de qui ve, ja no ens dispari els mecanismes d'alerta els hauria de preocupar i molt a vostès. Qui diu això no és Coto Matamoros. És una de les màximes autoritats de l'Església catòlica a Catalunya.
Els seus superiors tampoc l'han desautoritzat perquè aquestes paraules no van ser un estirabot seu, sinó que són la doctrina oficial de l'Església. El Concili Vaticà II va ser un intent de la cúpula catòlica per adaptar-se als nous temps, però ja fa molts anys que van tirar la tovallola. Moltes vegades la millor manera de quedar-te desplaçat és mantenir-te immòbil en els teus principis i impertorbable als canvis de la societat. L'opció més conservadora acaba sent la més extremista.
I així estan, monsenyor, amb les esglésies cada vegada més buides. Tot plegat és una llàstima perquè una religió posada al dia, en uns temps com els d'ara, seria més necessària que mai per a molts de nosaltres. I, en canvi, vostès han preferit que molta gent de la seva parròquia quedés desemparada. M'agradaria saber per què.
Si m'ho permet, recomanaré Records i esperances , el llibre biogràfic que vostè acaba de publicar amb l'Editorial Claret. Membre de l'Opus Dei des del 1961, va passar onze anys a Roma al costat d'Escrivá de Balaguer. Diu que ell li va ensenyar a estimar i a comprendre a tothom.