UN "CORRALITO" ESPANYOL ? IMPROBABLE, PERÒ NO IMPOSSIBLE.

Aquests dies s´ha parlat molt de la probable intervenció de l´economia espanyola (i catalana), però també d´un improbable "corralito" com a l´Argentina l´any 2001. Hi ha semblances entre la situació d´aquell moment i la d´ara, però també diferències. Ens sembla que aquest article d´en Germà Capdevila, centra una mica més el tema. Germà Capdevila: 'Un 'corralito' espanyol? Improbable, però no impossible' El desembre del 2001 el mot 'corralito' es va incorporar al vocabulari econòmic de tot el món. Deu anys treballant en una agència de notícies de Buenos Aires, entre el 1992 i el 2002 --molts a la secció d'economia--, em van permetre de veure i de viure en detall el procés de degradació econòmica que va desembocar en el cèlebre 'corralito'. Malauradament, hi ha molts elements del cas argentí que hom pot trobar a Espanya: un deute extern creixent, un dèficit fiscal desbocat, dificultats de finançament per als governs i les empreses, desocupació superior al 20%, un govern inoperant i incapaç. Un factor clau de la 'débâcle' va ser la famosa 'convertibilitat', que establia per imperatiu legal la paritat 1 a 1 entre el peso argentí i el dòlar nord-americà. En el cas espanyol, la pertinença a l'euro causa l'efecte equivalent: la impossibilitat de devaluar per recuperar competitivitat i disminuir el dèficit comercial. Com en el cas grec, l'economia argentina va ser rescatada en dues ocasions, amb resultats fallits en totes dues: el 'blindatge' de 40.000 milions de dòlars i el 'megacanvi' de deute per valor de 30.000 milions addicionals. En una situació tan sinistra, la fuita de capitals es impossible d'aturar i els bancs no poden satisfer les demandes dels impositors que volen treure els diners i refugiar-se en divises estrangeres. Aleshores el sistema fa fallida, irremeiablement. El govern argentí va voler impedir-ho amb el 'corralito': immobilitzant els diners als bancs. El resultat immediat va ser devastador: l'economia argentina va aturar-se en sec, com un malalt que fa una aturada cardíaca. Sense líquid circulant, l'activitat empresarial i comercial esdevé impossible i les conseqüències són demolidores. En quin estadi del procés es troba l'economia espanyola? És difícil de dir, però hi ha un element afegit que en el cas argentí no hi era: l'airbag que representa la unió monetària i el BCE. L'estat argentí va haver parar tot sol la crisi bancària, i les arques del banc central es van buidar responent als qui canviaven els pesos per dòlars. Espanya compta amb uns aliats que donen un plus de confiança al sistema i fan improbable una retirada en massa de dipòsits del sistema bancari. Improbable, però no impossible. De fet, no cal pas travessar l'Atlàntic per trobar referències d'episodis similars. El 1468 la Taula de Canvi de Barcelona va fer fallida per una fuita de capitals i el 1613 la de València també va fer fallida per l'impagament generalitzat de préstecs hipotecaris. Dos elements que podríem trobar aviat en el nostre sistema bancari. Especialment si, en un moment donat, els socis europeus es decidissin a deixar anar la mà de grecs i espanyols. El 'corralito' argentí és la història d'un drama amb final feliç: impagament del deute extern, devaluació de la moneda per a recuperar competitivitat i taxes de creixement fortes i sostingudes durant la dècada següent. Hi ha una trampa, emperò. Més que una trampa, un miracle. A l'Argentina l'anomenen 'el miracle de la soja'. A partir del 2003 el preu internacional de la soja, principal exportació del país amb una retenció impositiva superior al 40%, s'ha anat multiplicant per quatre i per cinc, amb un client ansiós de comprar d'antuvi tota la producció, la Xina. La soja va ser l'electroxoc que tornà a fer bategar aquell cor que s'havia aturat en sec. Si no hagués estat per la soja, el país no hauria pogut sortir de l'abisme consegüent al 'corralito'. Si l'economia espanyola esclata en mil bocins, com l'argentina el 2001, quin miracle la tornarà a la vida?