dimecres, 27 d’abril del 2011

TXERNÒBIL I FUKUSHIMA


UNA DE LES COSES BONES QUE TÉ LA HISTÒRIA és que ens permet fer memòria per fixar exactament les coses com van ser i intentar que no ens enredin més.

Txornòbil, vint-i-cinc anys abans de Fukushima

El dissabte 26 d'abril de 1986 a la matinada, esclatà l'hidrogen del nucli per una sobrecàrrega d'energia en un dels reactors de la central nuclear de Txornòbil (Ucraïna). El fet s'esdevingué durant unes proves en què se simulava una tallada de subministrament elèctric. L'accident nuclear més greu de la nostra història va esdevenir-se avui fa vint-i-cinc anys, just en ple debat sobre l'energia nuclear arran de l'accident de la central de Fukushima (el Japó), que el 12 d'abril atenyé el mateix grau d'emissió radioactiva que el de Txornòbil.

En el moment de l'esclat de Txornòbil van morir trenta-un treballadors, si bé l'any 2005 l'OIEA va comptabilitzar 59 morts directament per l'accident. Més xifres: centenars de milers d'habitants foren evacuats de la zona afectada, i tant Prypiat, la població on hi ha la central, com Txornòbil, a uns vint quilòmetres, han esdevingut ciutats fantasma.

Uns 800.000 individus, entre bombers, obrers, soldats i voluntaris, foren els encarregats d'apagar l'incendi, que va durar deu dies, de construir el primer cofre de contenció i de treballar per minimitzar les conseqüències del desastre. Foren els anomenats 'liquidadors'. Qui sense saber-ho i qui per força, tots van arriscar-hi la vida perquè van exposar-se a molta radiació. De fet, la majoria sofriren les seqüeles de la radiació i molts en van morir.

A sobre, els efectes de la radiació es van estendre a la resta de la població i durant els anys posteriors a l'accident molts nadons van néixer amb malformacions. A més, la pluja radioactiva que es va dispersar per causa de l'explosió va afectar una bona part del continent europeu: tretze estats, pel cap baix, van observar radiació.

L'accident de Txornòbil va obrir un debat sobre l'ús de l'energia nuclear a molts països europeus, i Itàlia va optar per tancar les centrals. Arran de l'accident també es van redissenyar els reactors i les centrals de tot el món, i les que no complien els nous criteris van tancar-se. Tanmateix, vint-i-cinc anys després, ens trobem amb un nou accident nuclear del mateix grau, el de Fukushima, que ha tornat a encendre totes les alarmes. Pitjor, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha avisat que el món havia de preparar-se per a més desastres nuclears com els de Txornòbil o Fukushima.

Ara com ara la radioactivitat al Pacífic és 20.000 vegades superior a la legalment permesa, i el Japó ha prohibit per llei que ningú s'acostés a més de vint quilòmetres de Fukushima. En fi, l'accident de Fukushima ha fet desdir el govern de Berlusconide tornar obrir alguna central, per més que havia pensat fer-ho.

Vint-i-cinc anys després del desastre, el cofre de contenció ha començat a esquerdar-se. Per aquest motiu, la setmana passada la comunitat internacional va comprometre's a donar 550 milions d'euros perquè se'n pugui construir un de nou per al reactor 4 de Txornòbil. Però la xifra és inferior als 740 milions que esperava el govern d'Ucraïna. El motiu és que el principal contribuent era el Japó, que ara ha de resoldre l'accident de Fukushima, i que els altres països també han d'ajudar el Japó.