QUATRE BOIGS DE MATARÓ.

L´historiador Agustí Barrera ens va enviar un article històric sobre els anys 30 a Mataró.
És un bon treball de recerca històrica local, necessari com tots els treballs locals per poder, algun dia, anar refent la nostra història recent.
L´article és una mica llarg i el posarem en dues parts. Avui us posem la primera.

Quatre boigs de Mataró (1ª PART).

(Combat per Catalunya 1930-1937)

Accèssit Premi Iluro 1977

Autor Esteve Albert i Corp

Mataró 1979, Caixa d’Estalvis Laietana, editorial Rafael Dalmau

Existeix en la nostra literatura una tradició memorialista, des de les Quatre Grans Cròniques (finals segle XIII- XIV), fins a l’època contemporània amb la profusió de la literatura explicativa de les vicissituds de la guerra dels tres anys i de l’exili.

En el cas de la recensió que ens ocupa, l’obra respon als cànons fixats per la literatura memorialista. Els Quatre boigs de Mataró és una obra de caràcter autobiogràfic, on la peripècia de l’autor s’emmarca en els esdeveniments històrics dels quals n’ha estat testimoni, o en els quals ha participat.

La narració té una linealitat cronològica i expressa de forma molt clara, la ideologia política de l’autor, en aquest cas el seu independentisme com a militant de Nosaltres Sols[1]

L’obra se’ns fa interessant per partida doble, d’una banda perquè hi ha pocs testimonis escrits del paper polític de l’independentisme ( el separatisme d’aleshores) en el període de la República i la guerra, i després per la seva visió local de Mataró i el Maresme dels anys trenta, el text doncs, té un valor raresa que el fa més valuós si cap.
L’obra té 189 pàgines, amb un apèndix documental i un índex. El llenguatge és planer, viu i acolorit, sovint fa servir un registre col·loquial que apropa el text al lector.

Esteve Albert i Corp va néixer a Dosrius el 1914 i va morir a Andorra la Vella el 1995, el novembre de 1930 el trobem estudiant al Seminari de Barcelona, que abandona un mes després, això vol dir que fins als setze anys rebé una formació cultural sòlida, pel damunt de la dels joves de la seva classe social, en les seves publicacions de maduresa es notarà aquesta preparació cultural.

Els Quatre boigs de Mataró són: l’Esteve Albert, en Joan Bachs, en Domènec Gironès i en Joan Lairet (Mataró1911-Veneçuela1975) ells foren el nucli impulsor de l’independentisme a la ciutat. Eren molt joves al voltant dels vint anys, la majoria encara no havien fet el servei militar, el novembre de 1932 formen el nucli de Nosaltres Sols a la ciutat, el President és en Josep Barrera i Noguer, antic militant d’Estat Català, en Joan Lairet actua en funcions de secretari i l’E.Albert com a vocal. Al seu voltant s’aglutinen en Salvador Benito, en Joan Ballescà, en Jaume Calsapeu, en Miquel Vilardebò, en Florentí Serra (Tinet), en Jaume Llavina, en Quimet Patuel, l’Àngel Tarragó i en Josep Riera, entre el centenar de militants que integraven l’organització a la ciutat.

En J.Lairet i en D.Gironès, eren membres de la Junta del grup Fejocista Lleó XIII, en J. Bachs, n’era soci, havien participat en un curset al Círcol Catòlic, sobre la doctrina social de Lleó XIII que impartí el senyor Majó secretari Municipal de Dosrius, propers a la Congregació Mariana de Mataró, passaren a engruixir les files de la Federació de Joves Cristians de Catalunya[2] (FJC).
E. Albert diu que coincidí amb J.Lairet a les trobades comarcals de la FJC, i J. Lairet en fou el secretari.

L’ambient de les eleccions aquell abril de 1931, venia determinat pels visques a la República, a Catalunya Lliure, a la Revolució, a la República Catalana i amb “mort al rei”. El dimarts 14 d’abril la bandera Republicana oneja a la balconada de l’Ajuntament, al costat de la Catalana, al carrer, el bust del rei estavellat, era un símbol de la nova etapa que s’havia iniciat. Aquella mateixa nit acabat de sortir de la presó, arriba a Mataró el dirigent de la CNT Joan Peiró, que en un míting improvisat parla de la necessitat de l’emancipació dels obrers, i que el Govern i l’economia estiguin sota el control d’aquests.

L’any 1932, l’Esteve Albert duia a terme una activitat intensa, estudiava el Batxillerat, recollia cançons populars per a l’Obra del Cançoner de Catalunya, militava a Nosaltres Sols i era membre del grup Fejocista Lleó XIII, els quatre amics consideren que només amb un enèrgic proselitisme de caràcter cristià, patriòtic i social, es podria salvar Catalunya de la tempesta que s’albirava a l’horitzó, un preludi de la qual fou la sublevació del general José Sanjurjo Secanell a Sevilla i Madrid el 10 d’agost de 1932.

Aquest mateix any en el Mataró dels 30.000 habitants, hi trobem un teixit associatiu format per 300 afiliats als tres grups locals de la FJC, el Renaixement del Centre Catòlic, el Lleó XIII del Foment Mataroní i el grup del mateix Foment. Com a organitzacions polítiques hi havia el POUM, la FAI, Nosaltres Sols, Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC), Joventut Comunista, Joventut Carlista, Joventut de la Lliga, Joventut d’Acció Catalana.

L’autor del text escriu aquesta opinió sobre la figura de Lluís Companys: El segon President de la Generalitat era un home terriblement traumatitzat per les contingències d’una vida de risc i d’aproximació als perseguits per la justícia i un carisma d’il·luminat i redemptor que el cremava per dins i l’empenyia a la lluita del carrer.
La situació de conflicte social i de confrontació entre el Govern Català i el de l’Estat feia preveure una confrontació, per a la qual els militants de Nosaltres Sols es preparaven amb entrenaments de la seva secció militar (OMNS).

Esteve Albert treballa com a cronista de la II Fira Comercial i la I Comarcal del Maresme. Per a la inauguració de la Fira el dia 27 de maig de 1934 cap a quarts de nou del vespre arribà a Mataró el President de la Generalitat Lluís Companys, acompanyat del secretari de la Presidència Joan Alavedra, del Conseller de Treball, Martí Barrera i de Diputats del Parlament Català. En el comentari de l’acte, l’autor fa esment de l’elegància del President Ll. Companys i de la fluïdesa del seu llenguatge, a parer de l’autor, una mica versallesc. Era un ambient de festa, però ja s’havia iniciat la vetlla d’armes que duria a la confrontació del Sis d’Octubre, pròleg de l’esclat de la guerra.

La Llei de Contractes de Conreu fou el catalitzador del xoc frontal entre el Govern català i el Govern espanyol, el 9 de juny de 1934, el President de la Generalitat preveient l’enfrontament reorganitza el Govern i trasllada Josep Dencàs de la Conselleria de Sanitat a la de Governació, situa un home de conviccions patriòtiques sòlides en un lloc clau, com és Governació, des d’allí el nou Conseller reorganitza el Sometent, depurant-lo dels elements adversos a la política de la Generalitat, alhora crea una Junta Militar o Consell d’Enquadrament de Milícies de tots els partits i moviments nacionalistes.
A Mataró els responsables de l’OMNS eren Manuel Riera, Joan Bachs, i Esteve Albert. Aquests dos darrers tenen una entrevista amb en Josep Badia per a demanar-li armes aquest promet que les tindran quan arribi el moment i s’interessa per la quantitat d’homes que es podran mobilitzar, ells li diuen que un centenar de Nosaltres Sols, i que desconeixen quants militants tindran preparats per a la lluita l’Aliança Obrera i Estat Català.
A la segona quinzena de setembre de 1934 a l’Estadi de Montjuïc hi ha una desfilada dels escamots d’Estat Català, els diaris donen la xifra d’uns 15.000, les espases estan desembeinades, el conflicte està anunciat.
El 4 d’octubre quan Miquel Badia es presenta a la Generalitat a recollir el nomenament de Comissari General d’Ordre Públic, tal com s’havia quedat amb el President Ll.Companys, aquest es negà a lliurar-li el nomenament, des d’aquest moment les relacions no massa bones, entre el President i Miquel Badia, empitjoren de forma manifesta. Aquest fet poc estudiat a part de discrepàncies polítiques i personals, explicaria en part la descoordinació entre els responsables militars del Sis d’Octubre J.Dencàs, M.Badia i el President Ll.Companys, mentre que els primers optaven per una insurrecció secessionista, que permetés la creació d’un Estat Català, el segon volia una reedició del 14 d’abril que permetés l’enfortiment del Govern de la Generalitat i, de retruc, de la República.
[1] Nosaltres Sols, era una organització paramilitar creada el 1931 per Daniel Cardona seguint el model irlandès del Sinn Fein. Tenia una branca militar, l’Organització Militar de Nosaltres Sols (OMNS). Eren al voltant d’uns 700 militants.
[2] La Federació de Joves Cristians volia ésser un gran moviment de joventuts catòliques, no adherit a cap partit polític, i per damunt de tots els partits i les escoles. Adoptaren com a lema la frase del bisbe Torras i Bages : Catalunya serà cristiana o no serà. En esclatar la guerra, part dels fejocistes fugiren i col·laboraren amb els militars, altres restaren als rengles de l’Exèrcit Republicà, d’altres foren perseguits i alguns afusellats