HISPANITAT: RES A CELEBRAR.

Encara que només sigui per respecte a la memòria dels pobles autòctons de l´Amèrica Llatina, ens afegim a la voluntat de no celebrar res el 12 d´octubre.

MORIR A LA JONQUERA, ROBAR AL PALAU.

Un bon article d´en David Fernàndez.

Morir a la Jonquera, robar al Palau
Dissabte una treballadora sexual va morir envestida a la Jonquera. Fugint. Fugint en veient un cotxe patrulla que entrava al pàrquing on treballava per sobreviure. Fugia. Fugia de les sirenes. Fugia de quelcom més? S'escapolia de la por? De quina mena de por? Provava de desempallegar-se del clima enrarit, de persecució obscena, sorgit aquests darrers dies? Intentava d'esquivar l'atàvica mirada estràbica de la societat contra la prostitució? Quantes coses més volia deixar enrere? Fugia també del proxeneta que l'extorquia? D'un altre 'mascle alfa' potser? Mil preguntes per a cada història.
Com sempre. Meravelles del país de la hipocresia on la marededéu és negra, el goril•la blanc, tot rutlla al revés i tot és possible, dissabte, dissabte mateix, un Al Capone català ens confessava a 'prime time' el saqueig continu del Palau via epístola. Sí: Fèlix Millet admetia que el robatori permanent era una tautologia d'espoliació i que els bitllets liles s'engolien d'aperitiu. Dry martini i a continuar robant. Sense gens de por ni de pena i en nom de la pàtria. Gàngsters amb corbata, que es creuen que el país són ells, mil voltes encimbellats a l'elit social, a còpia de delinquir durant anys des de les altes esferes. Per a arribar lluny cal robar a l'engròs; per a no anar enlloc cal sobreviure a la Jonquera. Però la diferència neuràlgica és que Millet, home de la FAES, va escollir. Ella, dona sense nom encara, no.
Mai. L'aporia de tots dos fets (la fragilitat d'ella, la impunitat d'ell) palesen, una vegada més, la doble moral, el doble sedàs i la doble economia a casa nostra. Per més que ens havien ensenyat, en la primera escola pública recuperada a la dictadura, que l'autoritat es demostrava sempre amb els forts protegint els febles. Per això ens ensenyaven a cantussejar 'La cançó de les balances', oi? Per albirar si algun dia, ni que fos per una vegada, la por canviaria de bàndol. Per poder aprendre que esclafar el dèbil és ben fàcil. Però que disciplinar el fort requereix molta ètica i, segurament, una certa èpica en vist de tantíssimes dificultats i entrebancs. I és que, en aquestes hores, n'estem refotudament tips, tips i rebentats, que cada vegada que plantem cara a determinades desigualtats socials, els discursos estèrils de 'garrot i punt final' arrasin com Àtila. Discursos facilets, primaris i pre-polítics, empassables en digeribles píndoles, d'insadollable neteja social: més, en volem més! Que no en quedi ni una! Neteja social, hipocresia desbordada, o només jugar a fet i amagar? Tot sota la catifa, ben lluny dels ulls perquè no destorbin la vista i condensant l'estrenada política (criminal) de final de canonada: allò que fa mal de veure, a la bassa. Amb la mania consolidada, històricament comprovada, científicament verificada, que aquí només paguen la factura els sectors més indefensos, més desafavorits i més vulnerables
. Entestem-nos a entendre'ns: qui manega els fils del negoci i s'enriqueix amb la prostitució als Països Catalans (a part l'EXTREMA DRETA, és clar)? Qui dirigeix la màfia i quins advocats (posem per cas, FERNANDO MARTINEZ, dirigent del PP català) els defensen? Quins POLICIES corruptes i corruptors (cas Saratoga, cas Riviera) ho encobreixen? Amb quins BANCS I CAIXES operen i amb quina mena de dipòsits? Quant ingressen els GRANS MITJANS que més bramen contra la prostitució per les pàgines de publicitat on s'ofereix?
Si demanar mai no és ofendre, quines són les màfies de l'explotació sexual a casa nostra? Els qui les controlen, dormen en xalets o a la garjola? Fins on arriben els tentacles de la màfia en l'era del delicte global globalitzat? I és clar, de què serveix matar mosques amb canonades i disparar cartutxos de sal a uns responsables que només senten pessigolles i, per tant, només riuen?
Molta llei draconiana, ves; massa discursets recurrents de la mà dura que només esdevé covard clatellot a l'última baula de la cadena, bé; nou anunci de vells codis penals, oh; i totes les cíniques ordenances cíviques que vulgueu, sí. Però el negoci continua fent caixa. I la (in)justícia continua fent com la serp: solament mossega els descalços. Mentre la ciutat, ciutat-inquisició, continua a la deriva. No endebades, a 'Vida urbana i identitat cultural', Richard Sennet sosté que l'excés d'ordre i de seguretat que amenaça la nostra societat perilla, senzillament, d'exterminar-la. I per aquesta deriva traginem, amb la pornografia repressiva que només mira avall, mai a dalt, i on sempre perden les mateixes. Aquesta antagònica dualitat social, moderna llei de l'embut classista, recorda massa Martín Villa, un altre del club-dels-demòcrates-de-tota-la-vida, quan deia, a propòsit dels crims del terrorisme d'estat: 'finalment, això que fem nosaltres són errors, això que fan ells, crims".
En l'esfera econòmica passa avui exactament igual. Millet és un error, diuen; la dona sense nom de la Jonquera 'un accident'. Ahir o avui, perquè la història canvia poc. I la civilització, deia Voltaire, no elimina la barbàrie, únicament la perfecciona. Els Millet d’ abans, esclavistes del cotó a Guinea Equatorial, i els d’avui continuen enllaçant directament amb l’esclavitud d’ ara i sempre. Una dona sense nom. Un accident més. Dels que sempre passen desapercebuts, però que són finalment els que engreixen l'horror permanent en què vivim. Errada “accidental” que fa que per als exclosos, Walter Benjamin dixit, l'excepció sempre sigui la regla. El mateix Benjamin que va deixar escrit lúcidament: 'a la meva ciutat tant els rics com els pobres tenen igualment prohibit de dormir al carrer'. I és clar. És això que passa. Aporia ben sintètica: dissabte, una treballadora sexual, subsahariana, de vint-i-un any, va morir a la Jonquera
. En la crònica no escrita, no sabem encara ni com es diu. Hauria valgut la pena d'haver pogut sentir, per la ràdio pública, la història de la seva vida. Però ens van obligar a escoltar el cinisme d'ell recreat en serial radiofònic: encapçala la indústria del robatori i li cedim els micròfons perquè s'expliqui, com si encara es meresqués la condició de 'gentleman'. Ben curiós, aquest país. Un, en aquesta cruïlla, només vindica el mateix dret inalienable per a ella. I solament suggereixo que acostar-nos al dolorós viatge d'ella diria molt més, massa segurament, de la nostra qualitat democràtica, social i pedagògica, que no pas escoltar pels altaveus dels mass media si Millet pren vàlium o no. Si es penedeix del saqueig continuat (únicament quan l'han enxampat; que valent, el vailet!) o si en el fons continua fotent-se de tots nosaltres. ! Sí: preocupa molt més saber qui era ella que no pas com dorm Millet. Encara que també voldria saber quants més pateixen d'insomni, pendents d'allò que Millet calla sota la llei del xantatge del silenci. Quants Millets tenim? I quantes dones sense nom som? Víctimes, culpables, innocents? Qui és qui en el 'show' de la societat de l'espectacle? Tot un debat obert potser, al moll de l'os de la condició humana, però no cal ser cap savi per a esbrinar que hi ha moltíssima més dignitat acumulada quan fuges de les sirenes en una carretera de la Jonquera, que no pas en determinats despatxos d'alta volada delictiva de 'la crême de la crême' de la burgesia catalana. És la diferència radical entre morir sobrevivint a la Jonquera i prostituir la democràcia i el país saquejant el Palau. Tot és qüestió de perspectives, és clar. Però en un projecte compartit de país, em quedo un cop i mil més amb ella. Que la terra et sigui lleu, dona sense nom encara, i fins sempre. I fins mai, 'senyor' Millet. Fins mai.

VINYETA CENSURADA SOBRE ELS REFERÈNDUMS D´ INDEPENDÈNCIA

La revista "El Jueves" no va acceptar aquesta vinyeta irònica sobre el referèndum d´Arenys de Munt. Es van posar nerviosos ?
Costa d´entendre que ara es posin a censurar, quan fa quatre dies ells van ser presionats i denunciats per una caricatura sobre els "princeps d´Espanya".

Trista situació la de la premsa escrita ¡¡

PERIODISTES INDEPENDENTS A HONDURAS.

Els periodistes d´AMARC (Asociación de radios comunitarias de América latina y Caribe)ens envien aquest correu. A partir de dimarts tenen una periodista a Honduras, caldrà consultar la seva pàgina web, per tenir una informació seriosa per contrastar amb la informació que ens arriba d´allà.
Garantim la honestedat dels periodistes d´AMARC amb els quals ens hem relacionat des de fa molts anys :

Queridos/as amigos y amigas de medios comunitarios y redes de América Latina y Caribe:

Nuestra compañera María Pía Matta se encuentra en Tegucigalpa participando de una reunión de asociadas de Honduras, con la presencia de representantes de radios comunitarias de ese país y de Nicaragua y El Salvador.

María Pía está haciendo informes para la Agencia Púlsar. Ha reportado que con la entrada del Presidente Zelaya a la embajada de Brasil en Honduras se ha producido una dura respuesta de parte del gobierno de facto:

http://www.agenciapulsar.org/tapa.php
http://www.agenciapulsar.org/nota.php?id=15855

Hoy martes 22-09 hay toque de queda en todo el país , están suspendidos los vuelos de entrada y salida, pese a lo cual la gente ha hecho una vigilia entorno a la sede diplomática brasileña. La situación ha puesto en un impasse a las autoridades golpistas y más que nunca se requiere activar el papel de los medios comunitarios para circular información independiente que de cuenta de la situación que se está viviendo en Honduras de modo favorecer una salida democrática.

Tiene conectividad intermitente y su dirección electrónica es pmatta@lamorada.cl

Con las radios asociadas a AMARC en Honduras han dispuesto medidas para mantener la agenda programada de la visita en la medida que las condiciones lo permitan, ésta incluye una jornada de asamblea de AMARC Honduras y un taller para mujeres de organizaciones sociales hondureñas .

Están acompañado este proceso los compañeros y compañeras de las radios comunitarias de AMARC Nicaragua y El Salvador.
Estemos atenta-os y mantengamos el tema en el aire de las radios para romper con el silencio que los golpistas y sus aliados quieren imponer.

EL GOVERN ITALIÀ HA DE RESPECTAR LA MEMÒRIA HISTÒRICA DELS CATALANS.

Uns amics catalans i italians ens envien aquesta nota. Molt adequada per restablir el respecte sobre la nostra història recent. Us adjuntem la nota que van enviar a l´Alcalde de la ciutat de Barcelona, al President de la Generalitat i a 2 Consellers.

A l´alcalde de Barcelona, Regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, Al president de la Generalitat de Catalunya, Al conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Al conseller d'Interior de la Generalitat
Benvolgut senyor
A l´entrada del liceo classico Francesco Petrarca, via Cavour 44 de la ciutat d’Arezzo (Toscana , Italia), hi ha un memorial dedicat als caiguts de les dues guerres mundials en les que va participar l'estat italià amb el llistat dels noms dels soldats aretins morts en combat. També, sota les paraules "Caduto in Spagna" s’hi troba el nom de Vittorino Ceccherelli, al qual va ser concedida la medalla d’or.
.- Vittorino Ceccherelli era un membre de l'Aviació legionària i va ser abatut l’any 1938 al cel de Barcelona durant una incursió contra la capital catalana.
.- l'Aviazione Legionaria, cos d’expedició que comptava amb uns 700 aparells, va ser enviat per Mussolini per donar suport al cop d’estat franquista i va tenir un paper fonamental en el resultat de la guerra.
.- Els aviadors i mariners (voluntaris i regulars) feixistes italians van ser responsables de crims de guerra i contra la humanitat:
.- els bombardejos de saturació en una gran ciutat i que tenien com a objectiu escampar el terror entre la població van ser els primers de la història i van provocar, només a Catalunya, més de 7000 morts, la major part d?ells civils;
.- la seva intervenció buscava enderrocar un govern democràtic legitimat per les urnes;
.- no va haver-hi declaració de guerra per part de l’estat italià i els aparells, les naus, així com els aviadors italians actuaven sense distintius de reconeixement;
.- van ser metrallades columnes de refugiats que fugien cap a França.
És evident la gravetat d´un reconeixement , encara més en un espai dedicat a l’educació i formació de les noves generacions, a un dels protagonistes d’aquella agressió. Per la qual, val a dir, l’estat italià, contràriament a l’alemany,
MAI NO HA FORMULAT LA MÉS MÍNIMA OFERTA DE COMPENSACIÓ NI PRESENTAT EXCUSES.
.- El manteniment avui dia d’aquest homenatge, amb concessió de medalla d’or inclosa! - a un agressor d’una població inerme representa un insult a a la sensibilitat i a la memòria dels ciutadans i ciutadanes catalans, els més vells dels quals recorden encara amb dolor aquells terribles esdeveniments. Ofensa injustificable actualment en el context d´una Europa que volem sigui dels pobles i dels ciutadans, basada en valors de convivència, reconeixement i respecte mutu. Una Europa on no hi ha d´haver lloc per a l' enaltiment d'actes de terrorisme disfressats de gestes bèl•liques o per l'apologia de guerres d´agressió.

Per tot això i per tal que es reestableixin la veritat i els principis de justicia i legalitat, nosaltres, ciutadans i ciutadanes catalans i italians residents en aquest país, demanem que la seva Institució insti a les autoritats italianes competents perquè retirin l’homenatge a l’aviador Vittorino Ceccherelli. També demanem que en el mateix lloc es dugui a terme un acte de desgreuge envers les víctimes catalanes d’aquella agressió.

REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA A ESCÒCIA.

El primer ministre escocès prepara el referèndum sobre la independència d'Escòcia.

Salmond ha de cercar aliats polítics per tirar endavant la proposta
El primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar la setmana passada el programa legislatiu per al curs polític que tot just ara comença. Entre les lleis previstes, hi ha la del referèndum sobre la independència.Ara, el Partit Nacional Escocès (SNP) governa en minoria i la resta de partits han dit que no hi donarien suport. Salmond va demanar als parlamentaris que deixessin 'parlar al poble' sobre l'estatus constitucional que ha de tenir Escòcia.
Salmond, primer cap de govern independentista d'Escòcia, si vol tirar endavant la proposta de referèndum, ha de cercar aliats. En efecte, cal que convenci els setze diputats liberaldemòcrates perquè sumin els seus vots als quaranta-set de l'SNP i als tres dels independentistes. El líder liberaldemòcrata, Tavish Scott, va dir que només donaria el vist-i-plau a la proposta si l'SNP es concentrava 'en els problemes de la gent' i deixava de banda les preocupacions sobre 'els afers interns' dels partit.

Val a dir que l'SNP va guanyar les eleccions l'any 2007 i, entre les promeses que va fer, hi havia la de convocar un referèndum sobre la independència d'Escòcia l'any 2010. El referèndum no es planteja en termes de dir sí o no a la independència del país, sinó que, més aviat, plantejaria preguntes diverses, com ara l'augment de prerrogatives fiscals.

"MARCHA MUNDIAL" CONTRA EL PRESIDENT URIBE DE COLOMBIA.

A Colòmbia i altres llocs del món moltes persones es manifestaran contra Uribe el 4 de setembre. El President colombià Àlvaro Uribe Vélez ha utilitzat l´economia "nacional" basada en el petroli per afavorir els interessos propis, ha rearmat els para-militars, ha donat el vist-i-plau perquè matin indígenes, i ha aocnseguit que Colòmbia continui augmentant el seu nombre de refugiats, desplaçats i desapareguts. Molta gent li vol dir que n´està tipa d´aquest petit dictador (el gran és el germà nord-americà).
Aquí hi ha un extracte de les crides a la MARCHA MUNDIAL.

MARCHA MUNDIAL CONTRA URIBE EL 4 DE SEPTIEMBRE / GLOBAL MARCH AGAINST URIBE
Información básica
Nombre: MARCHA MUNDIAL CONTRA URIBE EL 4 DE SEPTIEMBRE / GLOBAL MARCH
AGAINST URIBE
Categoría: Organizaciones - Organizaciones de voluntarios
Descripción: Colombia y el mundo entero ya se cansaron de Álvaro Uribe Velez.

Por que el pueblo no puede caer en la demagogia. Política de este sujeto
que desde que subió al poder ha llevado al país de un estado social de
derecho a un estado de derecho y de un estado de derecho a un estado de
opinión utilizando el llamamiento al nacionalismo queriendo decir esto,
que el estado de opinión esta por encima de la constitución lo que
equivale a vivir bajo la dictadura de las mayorías. Esta idea de la
dictadura de las mayorías no es nueva, estos fueron los cimientos
filosóficos del fascismo y el nacionalsocialismo.

Estamos cansados de tanta corrupción
Estamos cansados de tantas mentiras.
Estamos cansados de tantas injusticias.
Estamos cansados de tanta pobreza.
Estamos cansados de tanta manipulación.
Estamos cansados de los crímenes de estado
Estamos cansados de que nos arrodillen
Estamos cansados de que nos tilden de terroristas
Estamos cansados de la usurpación de nuestras tierras
Estamos cansados de las políticas bélicas, violentas y reaccionarias de
este sujeto.

Por que queremos una Colombia libre, soberana y en paz... donde en verdad
reine la democracia.

Por estas y por muchísimas razones más. Hoy digo NO MAS ALVARO URIBE VELEZ.
EL VIERNES 4 DE SEPTIEMBRE será el verdadero pueblo el que le dirá a Uribe
NO MÁS. Nos reuniremos en una gran marcha de carácter pacifico, para
corear una sola voz, la de no mas Uribe, no mas dictadores, no mas a este
gobierno corrupto, no mas, a la farsa de referendo reeleccionista. NO MAS
URIBE

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

COLOMBIA

Presumen participación de Ejército colombiano
en masacre de indígenas Awá
********************************************

Comunidad Awá rechaza la versión policial de que un indígena fuera
responsable de la matanza del pasado 26 de agosto
Indígenas exigen que investigación se concrete en la coincidencia de que
los hechos ocurrieron en la casa de Sixta Tulia García
Para el representante indígena la policía colombiana quiere que la
investigación arroje resultados sobre los culpables sin importar quienes
sean y subrayó que la versión de que fue un indígena el autor de la
masacre no es compartida por los Awá.

El vocero de los indígenas Awá, Eder Burgos, advirtió este miércoles que
hay serios indicios en torno a la presunta participación del Ejército
colombiano en el asesinato de 12 miembros de esa etnia, entre ellos siete
menores de edad, el pasado 26 de agosto.

Para Burgos, actualmente existen intereses oscuros que intentan esconder a
los verdaderos autores de la masacre que mantiene conmocionada a la
sociedad colombiana y la opinión pública internacional y que fue
perpetrada en el resguardo Gran Rosario en
Tumaco, departamento fronterizo de Nariño (suroeste).

Las declaraciones de Burgos tienen lugar tras conocerse la detención del
indígena Jairo Miguel Paí quien, según las autoridades, es el principal
responsable de la matanza.

A su vez, Burgos aclaró que la detención de Paí se cumplió por el delito
de extorsión; sin embargo éste fue expulsado de la comunidad por sus nexos
con grupos paramilitares.

"Ahora lo que quieren (la policía) es que la investigación arroje
resultados sobre los culpables, sean quienes sean", subrayó y expresó que
la versión de que fue un indígena el autor de la masacre no es compartida
por los Awá.

Miembros de esta comunidad indígena colombiana ubicada al suroeste de este
país piden que la investigación se concrete en la coincidencia de que los
hechos ocurrieron en la casa de Sixta Tulia García, una indígena de 35
años que había denunciado con anterioridad la muerte de su esposo, Gonzalo
Rodríguez, presuntamente ejecutado por el Ejército.

Según expresaron los nativos colombianos, lo que se pretende es desviar la
atención con dicha detención y minimizar la gravedad de la denuncia
interpuesta respecto a la posible responsabilidad del Ejército en el
crimen.

Por el momento, las declaraciones de los testigos y los militares son
investigadas por la Fiscalía y lo único oficial que se conoce es que en la
masacre se utilizaron armas con calibre de nueve milímetros.

La matanza tuvo lugar cuando un grupo armado encapuchado y vestido con
prendas militares masacró en la madrugada del pasado miércoles 26 de
agosto a 12 indígenas de la etnia Awá en el citado resguardo. Entre ese
grupo de indígenas se encontraban siete menores de edad de los cuales uno
contaba con tan sólo un año de edad.

Tras la masacre, el presidente de la Unidad Indígena del Pueblo Awá
(Unica), Gabriel Bisbicus, denunció que estos actos de violencia apuntan a
un exterminio de su pueblo por fuerzas oscuras, con la complacencia de los
organismos de seguridad del Estado; ya que este grupo indígena ha sido
sometido a seguimientos, persecuciones y constantes amenazas tanto en los
resguardos como en Pasto, la capital de Nariño.

Al momento en que ocurrió la masacre, se contabilizaban 28 fallecidos de
esta tribu desde enero del presente año.

En los departamentos de Nariño y Putumayo, principalmente, viven en 21
resguardos más de 15 mil indígenas awá, una de las etnias con mayor
peligro de extinción.

En Colombia se calcula que hay al menos 27 mil 500 awás, los cuales
conforman más de 120 comunidades en un territorio de 322 mil hectáreas
repartido entre los departamentos de Nariño y Putumayo.

Originalmente eran cazadores, pero debido sobre todo al conflicto armado
interno en Colombia tuvieron que dedicarse a la crianza de animales
domésticos y la agricultura.