Francament, no entenem encara l' objectiu de la citada exposició ni perquè el govern de l' Ajuntament barceloní s' ha entossudit en mantenir-la. Menys encara al Born, si això no és un procés de banalització.
Si volien contextualització, els ha mancat una cosa: fosses comunes amb ossos que mostressin un dels aspectes més importants de la guerra i de la postguerra en una "España grande y libre" que MAI ha acceptat la seva responsabilitat ni ha passat pàgina de la història obrint les fosses comunes com han fet a gairebé tots els estats del món.
Que ara no ens vinguin els de Barcelona en Comú a banalitzar. Abans que tanquin definitivament les ferides de la guerra i postguerra i siguin respectuosos amb els morts i els familiars. Això és primer que la banalització, si no es fa primer això, tot el demés sobra, només són "xarlotades".
L’estàtua eqüestre d’un general Franco decapitat ha arribat aquest matí a l’esplanada del Born. A la tarda s’hi inaugurava l’exposició ‘Franco, Victòria, República’ de la qual forma part. Doncs en menys de dotze hores la presència de l’estàtua ja ha motivat una bona colla incidents: ha rebut ous matí i tarda, dos homes han acabat a cops de puny just abans de començar la inauguració; una desena de joves de les JERC ha provat sense èxit de rebentar l’acte entrant-hi sense permís, amb desmai inclòs; i finalment un grup vestit de negre i tocant una marxa fúnebre recordava víctimes del franquisme pacíficament. I tot d’una, d’improvís, un espontani ha acabat penjant una estelada damunt el cavall de Franco. Mentre escrivim la crònica, encara hi és. Cap dels protagonistes dels incidents citats, i cap ni un dels responsables de l’exposició, no ha exhibit simbologia franquista. Cap ni un.
Dues persones s’encarregaven de vigilar-la. I un jove ha dit: ‘No arriba a dilluns, ja t’ho dic ara’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada