SOBRE LES BRIGADES INTERNACIONALS

Què tenen en comú Ernst Busch, un músic alemany enemic de Hitler, George Nathan, un espia britànic destinat a Irlanda, i  Salaria Kea, una infermera negra nord-americana? Tres vides molt diferents unides per un mateix destí: el que els va dur a formar part de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola.  Aquest juliol es compliran 80 anys de l’inici de la guerra. També, per tant, de l’arribada a l’Estat espanyol de les Brigades Internacionals, prop de 40.000 persones procedents d'uns cinquanta països que van venir per combatre el feixisme alçat en armes.

L’Ateneu Barcelonès ha organitzat per aquest dimecres, 20 de gener, un acte sobre la significació de les Brigades Internacionals, organitzat per la secció d’Història, que dirigeix Joan Solé Camardons. Hi intervindran l’escriptor Jordi Martí-Rueda, autor del llibre “Tocats pel vent” (Pagès editors), i la historiadora Lourdes Pradas, directora de la biblioteca del Pavelló de la República. Pradas presentarà el projecte Sidbrint, un web sobre les Brigades Internacionals vinculat a la Universitat de Barcelona.  

Jordi Martí-Rueda s’ha especialitzat en la Guerra Civil i els brigadistes, i ha centrat els seus estudis en la peripècia vital de molts dels integrants de les Brigades Internacionals. La història dels combatents que van arribar de fora per ajudar a la República presenta ingredients d’ideologia, idealisme i aventura. Tot seguit, trobareu  algunes de les històries personals que Martí-Rueda explicarà a l’Ateneu dimecres vinent. 

George Nathan, un espia britànic manant irlandesos

Figura misteriosa del qual encara se sap ben poca cosa, George Nathan (1895-1937) personifica molts dels trets que caracteritzen l’aventurer en contextos de perill. En algunes biografies se’l presenta com a anglès nascut a Londres, en d’altres com irlandès. Va participar en la Primera Guerra Mundial i després es va vincular als serveis d’informació de Sa Majestat británica. Nathan va ingressar en la Reial Policia Irlandesa i va col·laborar en la repressió contra el nacionalisme irlandés i el Sinn Fein. Allí se’l va acusar de participar en alguns episodis repressius. Després, hi ha anys en què la seva biografia entra en la foscor i no se’n sap res. 

Quan va esclatar la guerra a Espanya el juliol del 1936, Nathan, que simpatizava amb ideals d’esquerra (o això deia), es va enrolar a les Brigades Internacionals. Les circumstàncies el van portar a dirigir un batalló format per molts irlandesos, i Nathan els va congregar i es va presentar, tot dient que el temps havia passat per tots. Poc després, va morir víctima de l’aviació enemiga, a la serra de Guadarrama, prop de Madrid. 

Salaria Kea, una dona negra a la Brigada Lincoln

La trajectòria vital de Salaria Kea (1917-1990) no deixa indiferent. Aquesta dona de color, nascuda a l’Estat de Geòrgia, en el sud profund dels Estats units, va obrir-se camí treballant d’infermera. Primer a Ohio, on es va trasladar la seva família, i més tard a Nova York. A Ohio la va impactar la negativa que va rebre quan es va oferir per ajudar després d’unes inundacions. La jove infermera va contactar amb els ideals d’esquerra radical que van fer eclosió en els anys trenta. Diuen que va seguir amb espant el triomf de Hitler a Europa, a qui veía molt similar al Ku Klux Klan. 

L’inicide la Guerra Civil espanyola va ser per a ella com un crit: es va presentar per col·laborar amb la Brigada Lincoln, integrada pels voluntaris nord-americans. Va servir en diversos punts del front treballant en hospitals de campanya, essent l’única dona negra que se sàpiga que va formar part de les Brigades Internacionals. Després del conflicte, va treballar també com infermera durant la Segona Guerra Mundial i després va tornar al seu país, on va morir l’any 1990. 

La història de la Brigada Lincoln va tenir un epíleg trist. Després de la fi de la guerra mundial el 1945, l’ambient polític als EUA va experimentar un gir a la dreta molt acusat. Molts dels antics brigadistes van ser sospitosos de ser agents de la Unió Soviètica, i vistos amb antipatia en els ambients oficials. Recordem aquella frase de Ronald Reagan: “No sé si els nord-americans que van combatre a la guerra civil espanyola ho van fer en el costat equivocat”.   

Ernst Busch, lírica entre les trinxeres

Ernst Busch (1900-80) va ser un músic i intèrpret alemany afiliat al Partit Comunista. Actor conegut al Berlín dels cabarets i els espectacles, interpretava algunes de les obres de Bertolt Brecht i cançons compromeses. Poc després de l’arribada al poder de Hitler, va marxar a l’URSS. El 1936, va enrolar-se a les Brigades Internacionals.

La veu de Busch es va fer popular al front. Va posar veu a molts dels himnes de la guerra des del bàndol republicà, des dels cants més explícitament guerres a l’himne de Riego. Després del triomf franquista, el 1939, va marxar a França, on va continuar el combat contra els nazis i fou internat en un camp de presoners. Acabat el conflicte a Europa, Ernst Busch es va traslladar a Berlín, i es va convertir en un nom important dins de la intel·lectualitat de l’Alemanya comunista. 

Tres vides, les de Busch, Nathan i Salaria Kea, lliurades a causes en les que creien. Com moltes altres que la van deixar sobre el sòl de la torturada Ibèria, o que van continuar el seu combat més enllà. Aquest juliol farà vuitanta anys d’una tragèdia que encara respira, i és en aquest marc que l'Ateneu Barcelonès vol recordar tots aquells que, des d’ideologies diverses però en contra del feixisme amenaçador, van lliurar-se a plantar-li cara.