El que ha passat aquests dies a Bangla Desh és una mostra més (si cal) del sistema econòmic salvatge que respirem cada dia.
però sembla que calgui que hi hagi una gran tragèdia per a que hi posem més atenció i en parlin els mitjans de comunicació.
Ahir es van sentir noms d´empreses que no se solen sentir només que per demostrar els molts beneficis que tenen. Fins i tot es va parlar com a distribuidor de El Corte Inglés. Fa uns anays potser hauria estat impossible aquesta dada.
Com diu l´article de Nació Digital: els morts són llunyans, però no aliens.
Samarretes que maten
El deliri del capitalisme ha deixat al descobert totes les
vergonyes a Dacca, Bangladesh, amb l'esfondrament d'un
edifici on hi treballaven tres mil persones, la majoria dones joves.
Hi ha uns 400 morts i un miler més han estat declarats desapare-
guts. Les condicions de treball són fàcilment imaginables.
Tots aquests morts són llunyans, però no aliens. Gens.
Resulta que un dels propietaris és un tal David Mayor, de Reus,
que, a més, es dedica professionalment a la deslocalització d'in-
dústries cap al Tercer Món a través d'una empresa anomenada
Textile Audit Company, radicada a l'Eixample de Barcelona.
Segons algunes ONG's, els clients principals d'aquesta indústria
a Bangladesh són marques de primer nivell com Mango,
C&A, KIK o Wal-Mart. La premsa internacional també ha
citat contractes amb distribuïdors com El Corte Inglés i al lloc de
la tragèdia s'hi han trobat etiquetes de Tex, de Carrefour.
En definitiva, estem vinculats a aquells morts pel fil del c
onsum.
Portem les samarretes que feien aquelles dones i passegem per
les ofertes de les marques que deixen exhaustos aquells països.
Les empreses se'n van allà i ens deixen l'atur aquí, això sí,
oferint-nos samarretes de marca que deixen marges molt interessants...
Hem de ser capaços de dir prou.
vergonyes a Dacca, Bangladesh, amb l'esfondrament d'un
edifici on hi treballaven tres mil persones, la majoria dones joves.
Hi ha uns 400 morts i un miler més han estat declarats desapare-
guts. Les condicions de treball són fàcilment imaginables.
Tots aquests morts són llunyans, però no aliens. Gens.
Resulta que un dels propietaris és un tal David Mayor, de Reus,
que, a més, es dedica professionalment a la deslocalització d'in-
dústries cap al Tercer Món a través d'una empresa anomenada
Textile Audit Company, radicada a l'Eixample de Barcelona.
Segons algunes ONG's, els clients principals d'aquesta indústria
a Bangladesh són marques de primer nivell com Mango,
C&A, KIK o Wal-Mart. La premsa internacional també ha
citat contractes amb distribuïdors com El Corte Inglés i al lloc de
la tragèdia s'hi han trobat etiquetes de Tex, de Carrefour.
En definitiva, estem vinculats a aquells morts pel fil del c
onsum.
Portem les samarretes que feien aquelles dones i passegem per
les ofertes de les marques que deixen exhaustos aquells països.
Les empreses se'n van allà i ens deixen l'atur aquí, això sí,
oferint-nos samarretes de marca que deixen marges molt interessants...
Hem de ser capaços de dir prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada