MAS FA MOLT BÉ DE PLANTAR SORAYA A FOMENT.

No hem aplaudit mai les paraules ni els fets de CiU, però entenem que la posició que va prendre el President Mas en relació a l' acte de Foment, era l' adequada.
No es gaire seriós que, per part del PP, es tragui sempre la Constitució com a arma defensiva  i no es respecti en canvi els temes de protocol o altres termes judicials quan no els convé. Si ells van elaborar una escala, segons importància de càrrecs per a representacions, ara no s´ho poden saltar dient que això és una criaturada i una tossuderia de canalla. El Sr. Lucena s' ha deixat anar aquests dies també.

Doncs no, no és una criaturada. Tal com estan les coses, si el President de la Generalitat (sigui qui sigui) cedeix, haurà de cedir en tot.
Ahir a TVE hi va haver un aclariment sobre el tema que ens va sobtar, perquè era una consideració professional sense interpretació política (publicat avui a Nació Digital):

Julio César Herrero assegura que legalment i tècnica Mas "té tota la raó de plantar Soraya a l'acte de Foment"

El degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Camilo José Cela, Julio César Herrero, es va encarar ahir als tertulians espanyolistes de TVE que carregavan sense miraments contra la decisió del president de la Generalitat, Artur Mas, d'inassistir a l'acte de Foment perquè no n'era la màxima autoritat. César Herrero va assegurar llei en mà que Artur Mas tenia "tota la raó del món".

En el programa de debat i tertúlia de la televisió pública espanyola, La Noche 24 h,  tres tertulians -Antonio Papell, Graciano Palomo i Jesús Nieto Parado- acusaven Mas de tots els mals del món, de fins i tot, ser "independentista per fugir de l'Agència Tributària i de la fiscalia", pel fet d'haver plantat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria a la celebració de la Patronal Catalana.

César Herrero, presentat com expert en protocol, va fer lectura de l'article 9 del decret 2099/1983 que regula les normes de protocol institucional per sentenciar "que tècnicament i jurídica Mas té tota la raó". Unes paraules que van generar irades reaccions dels seus companys de taula. El periodista no es va arronsar i va acusar al "govern espanyol de provocar la polèmica". "Sinó és el president espanyol o el rei és el president de la Generalitat qui presideix, la vicepresidenta només pot estar per sobre si hi ha una delegació expressa del president espanyol, que no és el cas", va argüir César Moreno davant la tensió continguda dels tertulians.

• La noche en 24 horas - 18/10/13

 

Beatificacions de la Conferencia Episcopal Española.

Aquests dies hi ha hagut una certa disputa mediàtica sobre els actes del 12 d' octubre amb grans mostres de teatralitat per part de la Sra. Camacho i del Sr. Rivera, que no sabem si volien fer una prova de força per "equilibrar" la sortida al carrer dels participants a la Via Catalana de l 11-S.
Si era així, han sortit escaldats. La "majoria silenciosa" (que ells reclamaven com seva) només eren unes 50.000 persones.
A més d' aquesta polèmica n' hi ha hagut una altra més diluida: les beatificacions a Tarragona de la Conferència Episcopal Española, casualment el dia de la "Hispanidad".

Sr. Batlle de Tarragona, quins són els criteris per decidir acceptar ser la seu d' aquestes beatificacions?

Més de mig miler de manifestants a Tarragona contra les beatificacions

La manifestació contra el feixisme i les beatificacions de Tarragona ha aplegat aquest dissabte més de mig miler de persones. La marxa ha recorregut la Rambla Nova, i l'avinguda Prat de la Riba, i ha acabat a la plaça Ponent. La intenció era arribar a la Tarraco Arena Plaça, però els organitzadors no van rebre l'autorització perquè a la mateixa hora s'hi feia un dels actes previs de les beatificacions. 

Al final de la manifestació, els participants s'han estirat a terra en record de les víctimes de la repressió franquista.

L'actor tarragoní Oriol Grau ha estat l'encarregat de llegir el manifest, on es denuncien els privilegis de l'Església en plena crisi econòmica. També hi ha hagut crítiques a l'Ajutament i al batlle de la ciutat per donar suport a les beatificacions.

CASTOR: TANCAMENT ARA. EL PERILL ÉS GRAN I POT SER NUCLEAR.

L' anomenat Projecte Castor ens preocupa molt. Ens peocupa per moltes raons, per raons econòmiques, socials, mediambientals, per la manca de seguretat i respecte a la població de l' entorn que hi ha SEMPRE en aquests macro-projectes i especialment, MOLT ESPECIALMENT, perquè els sismes de 3 i 4 (el més alt de 4,2) s' estan produïnt a uns 65 km. de la Central Nuclear de Vandellòs i a uns 87 km. de les Centrals d' Ascó.
Sembla que a cap dels "nostres governants" se' ls hi havia acudit això, o potser sí, però qui mana és el benefici d' una gran empresa que es diu ACS i que tot i que també construeix la línia 9 del metro de Barcelona i molts trams dels AVEs, té un gran deute. On van els beneficis? On s' acaba la voracitat d' aquesta gran empresa? On queda la seguretat de les persones?
Hem llegit diferents aportacions interessants, ens quedem amb un article d' Ecologistes en Acció, que juntament amb altres entitats ecologistes i entitats veïnals van oposar-se a aquest projecte (no són oportunistes de darera hora):

Actuant a cegues en el subsòl

facebookShareShare on twitterShare on emailShare on printMore Sha

Els moviments sísmics que es registren aquests dies en la costa de Llevant, associats a les operacions d’injecció de gas en antics pous petrolífers del Delta de l’Ebre, posen en evidència el greu risc de les actuacions en el subsòl. Ecologistes en Acció reclama des de fa anys que es paralitzi definitivament el Projecte Castor en aquesta zona, però també exigeix que s’apliqui, com a mínim, el principi de precaució en projectes d’igual o major perillositat com les prospeccions petrolíferes o la fractura hidràulica.

Ja l’any 2008, Ecologistes en Acció va presentar al·legacions per exigir la paralització del Projecto Castor. Es va argumentar llavors que l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte minimitzava els riscos derivats del mateix, que no es va garantir la participació ciutadana en el període d’exposició del projecte i que es registrava una manca de seguretat en la seva execució. Els arguments cobren encara major vigència amb l’alarmant increment d’activitat sísmica a la zona. Els interessos econòmics no justifiquen la temeritat amb la qual s’ha actuat, ni poden servir com a argument de futurs projectes.

Malgrat els coneixements sobre la naturalesa del subsòl assolits en els últims decennis, gràcies a la geologia del petroli, encara existeixen importants llacunes científiques sobre la física de sòlids i el comportament tectònic dels materials confinats del subsòl i encara estem totalment desarmats en la nostra capacitat per controlar els possibles efectes, a curt i mig termini (ex. activació de falles ocultes o dormides, per l’efecte dominò dels microsismes, etc).

Com a mostra d’aquest desconeixement estan els moviments sísmics associats a les operacions d’injecció d’aigua per fraccionar la roca del subsòl i obtenir gas, operacions conegudes com a fracking (fractura hidràulica). Aquestes operacions han revelat que el comportament de les roques en el subsòl està lluny de ser comprès i menys encara que pugui controlar-se els efectes derivats dels canvis que provoquem en les característiques físic-químiques del subsòl.

S’ha actuat amb massa lleugeresa en repetides ocasions. Cada vegada es té més certesa que les extraccions massives d’aigua en l’aqüífer de Lorca van estar entre les causes principals del terratrèmol que va arrasar aquesta ciutat l’any 2011. De la mateixa manera, en les últimes al·legacions al projecte de prospeccions de gas en el Mar d’Alborán, s’ha assenyalat la possible creació de moviments de sediments en canons submarins, que segons estudis de l’Institut Español d’Oceanografia, podrien fins i tot arribar a provocar un tsunami en el litoral.

“Sabem com iniciar terratrèmols, però encara estem lluny de saber com controlar-los”, deia el geòleg francès Philippe Avouac. Per aquesta raó evident, és necessari evitar-los i deixar d’actuar a cegues en el subsòl.

En els projectes de prospeccions petrolíferes, com el de Canàries i la Costa Brava, en els plans de fractura hidràulica, com els que podrien afectar de nou a Cataluña i la Comunitat Valenciana, s’ha d’aplicar, com a mínim el principi de precaució. Un principi que portaria a prescriure una paralització cautelar de totes les operacions que suposin canvis en la física de sòlids del subsòl, com les injeccions d’aigua o de gas, com és el cas que ens ocupa, en el Delta de l’Ebre.

Ecologistes en Acció recorda que s’haurien de centrar els esforços en el desenvolupament de les energies renovables, en l’increment de la seva eficiència i en la progressiva disminució de les energies brutes i perilloses, de les quals tenim una alta dependència de l’exterior. El risc de moviments sísmics és un més dels arguments per apostar per les renovables.

L' ONU RECLAMA QUE S' INVESTIGUIN ELS CRIMS DEL FRANQUISME.

Aquesta noticia de Nació Digital és interessant històricaemnt perquè pot obrir finalment el procès que va tancar en fals la Llei d' Amnistia del 1977.

L'ONU reclama a Espanya que investigui els crims del franquisme 

Nacions Unides demana formalment a Rajoy que derogui la Llei d'Amnistia de 1977

El llavors príncep Joan Carles de Borbó amb el dictador Francisco Franco. Foto: AHN L'escàndol històric que ha suposat el vel sobre la cara fosca del franquisme podria acabar-se aviat. L'Organització de les Nacions Unides ha demanat formalment al govern de Mariano Rajoy que derogui la Llei d'Amnistia de 1977 per tal d'investigar amb "urgència" les desaparicions i els crims comesos durant el franquisme.

L'ONU va enviar una comissió d'experts per conèixer com s'estaven investigant les desaparicions i les morts registrades durant la llarga repressió posterior a la Guerra Civil.

L'ONU veu "lamentable la impunitat dels casos de desaparicions forçades perpetrades durant la dictadura feixista". En aquest sentit l'organització admet que no hi ha capo "investigació penal efectiva en curs ni cap persona condemnada", assegura la demanda.

ELS MITJANS DE MADRID RECORDEN EL "DECRETO CONTRA EL SEPARATISMO".

A vegades els que ens agrada la història oblidem que mentre estiguem a Espanya, la direcció que s' ha de donar a l' opinió pública la marquen els mitjans de comunicació establerts a Madrid.

La seva orientació moltes vegades és totalment contrària a la que tenim els catalans i catalanes. Això ho podem veure en casos com l' enfocament de la Guerra de Successió o la guera del 1936-39 (com exemples més evidents). però n' hi ha molts més com aquest recordatori del "Decreto contra el separatismo".

Alfons XIII va ser un "personatge" com tots els borbons (però no recordarem la seva vida privada, no és el lloc), el que sí volem recordar són els afers polítics, on va demostrar obertament una manca de respecte total envers els catalans i catalanes (d' exemples n´hi va haver molts) i el lligam estret amb els militars colpistes i amb dos cops d' estat.

No ens estranya que molts espanyols vulguin recordar aquests reis i les seves "hazañas" com la lluita contra el catalanisme. Però aquesta història és la seva història, aquests personatges ens son aliens.   

Recorden els 90 anys del «Decreto contra el separatismo»

Espanya insisteix a recordar el decret de Primo de Rivera del 17 de setembre de 1923 que instaurava un règim penal per lluitar contra el catalanisme (Nació Digital).

Quico Sallés. 

Primo de Rivera i Alfons XIII de Borbó. Foto: Museu Història Catalunya

«Señor: De los males patrios que más demandan urgente y severo remedio es el sentimiento, propaganda y actuación separatista que viene haciéndose por audaces minorías, que no por serlo quitan gravedad al daño, y que precisamente por serlo ofenden el sentimiento de la mayoría de los españoles, especialmente de los que viven en las regiones donde tan grave mal se ha manifestado".

Aquesta és la minsa exposició de motius del Decret titulat "La Represión del Separatismo" signat pel dictador Miguel Primo de Rivera el 18 de setembre de 1923, ara fa 90 anys i que la premsa de Madrid s'ha preocupat de commemorar i recordar. Una legislació que volia eradicar l'independentisme català i que l'arxiu històric del BOE no permet veure interactivament.

El Decret promulgat just després del cop d'estat que va instaurar la Junta Militar com a govern a Espanya, estava pensat per "purgar antes del virus que representan la menor confusión, el más pequeño equívoco en sentimientos en que no cabe permitirlos, y que ningún pueblo ni Estado conscientes de su seguridad y dignidad admiten ni toleran ".

Per fer-ho, el decret establia la pena de mort per la "resistència pública" separatista, penes de presó correccional i multes elevadíssimes, de fins a 5.000 pessetes de l'època, per "la difusión de ideas separatistas por medio de la enseñanza, o la predicación de doctrinas" així com hissar banderes que no fossin la "nacional" o prohibir enraonar en català. Al capdavall, el Decret establia judicis militars "contra la unidad de la patria, cuando tiendan a disgregarla, restarle fortaleza y rebajar su concepto, ya sea por la palabra, por escrito, por la imprenta o por otro medio mecánico o gráfico de publicidad y difusión, o por cualquier otro acto o manifestación".

11 DE SETEMBRE PER IMAGINAR EL FUTUR.

Ahir va ser una Diada molt representativa del sentiment majoritari de la gent d' aquest país, la de l' any passat també.
Qui no ho vulgui veure, té un veritable problema. Ja se sap; el pijor cec és el que no hi vol veure.
Nosaltres no afegirem cap comenatri més, les imatges parlen soles.

Afegim només un article de l' escriptora Isabel-Clara Simó:

 Imagineu

Isabel-Clara Simó

Imagineu... Imagineu que mai més hem de justificar la supervivència o l'ús de la nostra llengua. Imagineu que la política energètica és cosa nostra. Imagineu que la política immigratòria la decidim nosaltres. Imagineu que els nostres impostos es dediquen només a nosaltres mateixos. Imagineu que les carreteres, els trens, els peatges els controlem nosaltres i hi aboquem, no els interessos dels nostres veïns, sinó els nostres. Imagineu que els nostres ports només els regim nosaltres. Imagineu que nosaltres decidim les pensions dels nostres vells, l'atenció a la infància i la protecció dels febles. Imagineu que la nostra agricultura la podem negociar directament amb la Unió Europea. Imagineu que les universitats, les beques i la recerca depenen de nosaltres, sense ingerències. Imagineu que la sanitat, la famosa sanitat catalana, ja no ha de retre comptes a ningú. Imagineu que podem dedicar tots els esforços a salvar la nostra moribunda llengua i que mai més els analfabets hi ficaran el nas. Imagineu que les dones catalanes no estaran mai més sotmeses a les creences religioses del ministre espanyol de torn. Imagineu que no hi ha –mai més, mai més– un delegado/a del gobierno aixecant banderes i presidint actes feixistes. Imagineu que tindrem prou recursos per sortir d'una crisi que no hem creat. Imagineu que podrem construir més hospitals, més escoles, i tenir pensions més dignes i evitar que ni un sol nen català, sigui quin sigui el seu origen, passi mai més gana. I imagineu que tenim una Constitució Catalana. I la bandera a les Nacions Unides i a la Unió Europea.

No, no serà l'arcàdia feliç. Potser votarem governs que ens decebran. Potser hi haurà mesures que trobarem desencertades i contra les quals protestarem. Potser hi haurà interessos espuris que malmetin el nostre paisatge o bancs malalts d'ambició desbordada. Però ara imagineu que els nostres esportistes no es desgastaran per seleccions alienes. O que l'estalvi català, les caixes, no serviran les pretensions faraòniques de Florentino. No serà l'arcàdia feliç. Però serem lliures. I ningú mai s'ha penedit d'aconseguir la seva llibertat.

* Article publicat al diari El Punt Avui

UN CARRER PER A SAMARANCH A BARCELONA ?

Ja se sap. Els que governen sempre fan una passa en una direcció i una altra en direcció contrària. Suposem que ho fan per això que en diuen "acontentar tothom".
Ara ens proposen dedicar un carrer al reconegut feixista (ell mateix sempre ho va dir) J.A. Samaranch a Barcelona.
Fa uns dies es va dedicar una plaça a V.A. Ballester a Barcelona (cosa que ens va alegrar i ho vam dir en aquest bloc), però si el carrer a Samaranch és "per compensar" o fer la balança no hi estem gens d' acord.
No es pot comparar als dos personatges en cap moment:
Ballester va servir Barcelona i Catalunya en el Foment Autonomista Català, el la creació de la revista "La Reixa", en l' Associació Protectora de l' Ensenyament Catalana, va fundar la revista "La Tralla", membre de l' Associació Nacionalista Catalana, membre del sindicat CADCI, de la Unió Catalanista, va participar en la Fundació de l' Escola Mossèn Cinto (de la qual va ser president), membre del Comitè Pro Catalunya i darrer President de la Unió Catalanista (associació on es podien trobar diverses maneres de pensar, fins i tot socialistes), a més va ser el creador de l' estelada i va participar com articulista a les revistes "Ressorgiment" de Buenos Aires i "Nova Catalunya" de l' Havana.

Recordem els "mèrits històrics" d' en Ballester perquè la gran majoria der catalans/es desconeixem la nostra pròpia història.
Els merits d' en Samaranch ja els coneixeu (les olimpiades a Barcelona i el servei al "Caudillo" des de l' esport). El PP és el seu valedor.  

 Un carrer per a Samaranch?

Samaranch (al centre) saludant als cabdills del règim amb el gest del feixisme a Barcelona

Mentre molts ajuntaments de Catalunya eliminen del seu nomenclàtor els noms de notoris col·laboradors del regim feixista del general Franco, l'Ajuntament de Barcelona és a punt de fer el camí invers: dedicar l'actual avinguda de l'Estadi, a Montjuïc, al reconegut falangista Juan Antonio Samaranch.

Barceloní de naixement, Samaranch va fer carrera política a l'ombra del general Franco, arribant a ser procurador en Corts i delegat nacional d'Educació Física i Esports. Posteriorment i sense renunciar mai a la seva vinculació amb la dictadura, Samaranch va ser president del Comitè Olímpic Internacional. Durant aquella presidència es van celebrar els Jocs Olímpics de Catalunya.

Segons ha avançat La Vanguardia, l'ajuntament ha engegat el procés per incloure'l al nomenclàtor a partir d'una petició del grup municipal del Partit Popular, feta a finals del 2012. Actualment, el Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona ja porta el nom de Samaranch en record per la seva actuació en l'àmbit esportiu.

Oposició d'ICV-EUiA

El president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha alertat aquest mateix divendres que farà “tot el possible per impedir” el canvi de nom de l'avinguda de l'Estadi, ja que es tracta d'un "destacat franquista" i ha assegurat que, en cas que la iniciativa prosperi “el compromís ferm d’ICV-EUiA" serà "suprimir-ho de forma immediata quan tornem a governar”.