Qui no ho vulgui veure, té un veritable problema. Ja se sap; el pijor cec és el que no hi vol veure.
Nosaltres no afegirem cap comenatri més, les imatges parlen soles.
Afegim només un article de l' escriptora Isabel-Clara Simó:
Imagineu
Isabel-Clara Simó
Imagineu...
Imagineu que mai més hem de justificar la supervivència o l'ús de la
nostra llengua. Imagineu que la política energètica és cosa nostra.
Imagineu que la política immigratòria la decidim nosaltres. Imagineu que
els nostres impostos es dediquen només a nosaltres mateixos. Imagineu
que les carreteres, els trens, els peatges els controlem nosaltres i hi
aboquem, no els interessos dels nostres veïns, sinó els nostres.
Imagineu que els nostres ports només els regim nosaltres. Imagineu que
nosaltres decidim les pensions dels nostres vells, l'atenció a la
infància i la protecció dels febles. Imagineu que la nostra agricultura
la podem negociar directament amb la Unió Europea. Imagineu que les
universitats, les beques i la recerca depenen de nosaltres, sense
ingerències. Imagineu que la sanitat, la famosa sanitat catalana, ja no
ha de retre comptes a ningú. Imagineu que podem dedicar tots els
esforços a salvar la nostra moribunda llengua i que mai més els
analfabets hi ficaran el nas. Imagineu que les dones catalanes no
estaran mai més sotmeses a les creences religioses del ministre espanyol
de torn. Imagineu que no hi ha –mai més, mai més– un delegado/a del gobierno aixecant
banderes i presidint actes feixistes. Imagineu que tindrem prou
recursos per sortir d'una crisi que no hem creat. Imagineu que podrem
construir més hospitals, més escoles, i tenir pensions més dignes i
evitar que ni un sol nen català, sigui quin sigui el seu origen, passi
mai més gana. I imagineu que tenim una Constitució Catalana. I la
bandera a les Nacions Unides i a la Unió Europea.
No, no serà l'arcàdia feliç. Potser
votarem governs que ens decebran. Potser hi haurà mesures que trobarem
desencertades i contra les quals protestarem. Potser hi haurà interessos
espuris que malmetin el nostre paisatge o bancs malalts d'ambició
desbordada. Però ara imagineu que els nostres esportistes no es
desgastaran per seleccions alienes. O que l'estalvi català, les caixes,
no serviran les pretensions faraòniques de Florentino. No serà l'arcàdia
feliç. Però serem lliures. I ningú mai s'ha penedit d'aconseguir la
seva llibertat.
* Article publicat al diari El Punt Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada