Avui a El Nacional, Dedéu comentava un article que exposa una realitat que avui hem vist amb els registres i detencions a diferents Conselleries catalanes, aquest és un extracte:
L’escalada de repressió que t’ha sorprès i indignat d’ençà de la
convocatòria del referèndum augmentarà exponencialment amb més presència de
policies requisant clavells, amb una aplicació persistent però soterrada com un
talp del 155, arribant també ben aviat —no ho dubtis— al terreny dels comptes
inventats a Suïssa i de la corrupció política. Això no és un estat d’excepció,
com pregonen els meus companys de militància: això és Espanya, amics meus, i
celebro per fi que us adoneu de com funciona l’invent. Perquè això de la
llibertat de premsa ja fa temps que va coix, i no perquè els amos dels mitjans
censurin (que també), sinó perquè ja fa massa temps que aquí la gent escriu amb
un ganivet al coll; perquè això de tenir les finances intervingudes s’activa a
partir del moment en què tu no pots disposar dels teus recursos; perquè això de
la justícia, en definitiva, si no ets un ésser sobirà que pot decidir el seu
futur, només és una merdosa burocràcia.
Tot això ja existia, però el
referèndum encara nonat ha fet possible que te n’adonis, que tot això que ara
passa d’una faisó radical ja ha succeït durant lustres, i no només per l’ètica
castellana imperant (¡por mis
cojones!) sinó per la complaença d’una classe política catalana que
ja s’hi sentia còmoda. Jo no sé què cal fer ara ni com acabarà tot això, però
intueixo que l’únic valor que s’imposa és la resistència, perquè les amenaces
d’un Estat que es veu col·lapsat en el seu autoritarisme són i seran paper
mullat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada