Creació de la Biblioteca Nacional de España, inici de l'espoli documental
En Marc Pons ens
recorda que bona part de la Biblioteca Nacional d'Espanya prové de fons
espoliats a la Guerra de Successió.
Tal dia com avui [29 de
desembre del 2016], fa 305 anys, Felip V -el primer Borbó espanyol-
aprovava el pla de creació de laBiblioteca Nacional de España, amb la
missió de “renovar la erudición històrica y sacar al aire las
verdaderas raíces de la nación y de la monarquia españolas”.
Inicialment es va situar en una edificació que unia la Casa de la Moneda i el
Real Alcázar -la residència de la cort- amb el convent de la
Encarnación -el de les filles de l'oligarquia latifundista castellana-. Els
primers fons procedien de col·leccions privades de la monarquia: els fons
privats dels darrers Habsburg i un lot de 6.000 volums que el Borbó va fer
portar de França.
A finals del 1711 la
Guerra de Successió ja estava decidida. El pretendent Habsburg ja havia estat
coronat emperador del Sacre Imperi i havia renunciat a les seves aspiracions
hispàniques. L'aliança
internacional per la seva causa s'havia dissolt. Catalunya restava sola. I el País
Valencià i Aragó ja estaven ocupats
militarment i annexionats al sistema polític i
jurídic castellà. El 1712 va arribar a la Biblioteca la
segona gran remesa de fons -més de 20.000 llibres i manuscrits-
formada per col·leccions espoliades a les institucions valencianes i
aragoneses, i als prohoms d'aquests territoris que havien donat suport
a la causaaustriacista.
Després de la derrota de 1714-1715, Macanaz -un
dels ideòlegs de la Biblioteca- que ja erajutge de confiscacions al País
Valencià, va projectar la seva allargada ombra -la mà caldria dir- sobre el Principat
de Catalunya i les Illes. Entre 1712 i 1717 es va produir un espoli
gegantí de fons bibliogràfics catalans, valencians i mallorquins que
perseguia ladecapitació cultural del país. Una mesura que va tenir, també, un
fort impacte sobre la producció cultural. València -cap i
casal- que havia estat -durant les centúries del 1500 i del 1600- la capital
hispànica de la producció i de l'edició, va quedar reduïda a la categoria
cultural d'una simple plaça de províncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada