Potser cal recordar la situació d' aquest sindicat:
El sindicat estava
estructurat en cinc seccions: Organització i Treball; Educació i Instrucció;
Socors Mutus; Esports i Excursions; i Propaganda Autonomista. Fidel als
principis de millorament dels coneixements, l'ensenyament es va convertir en un
dels eixos de l'entitat, de manera que la secció d'Educació i Instrucció
mantenia les Escoles Mercantils Catalanes, on es donaven classes de
Comptabilitat, Taquigrafia, Llengua i d’altres assignatures, amb el català com
a llengua vehicular. Per la seva banda, la secció d'Esports i Excursions
facilitava la pràctica de gimnàstica, tenis, futbol, patinatge, rem i natació
entre d'altres. La seva influència política va ser desenvolupada per la secció
de Propaganda, que a partir del 1914 va prendre clarament partit per la
independència de Catalunya.
La nova seu va viure la
seva història en paral•lel a les vicissituds de la capital catalana. Adquirida
pel sindicat el 16 de novembre del 1913, el CADCI s'hi traslladà efectivament
el 19 d’abril de 1914, coincidint amb la inauguració del Club de Mar del CADCI,
celebrant-se l’acte d’inauguració l’11 de maig d’aquell any. En aquell moment
el centre comptava amb més de 3.000 socis i 966 alumnes matriculats a les
Escoles Mercantils.
Testimoni dels fets del 6
d'octubre
L'edifici va viure en
primera persona els fets del 6 d'octubre del 1934, quan poc després que el
president Companys proclamés l'Estat Català dins de la República Federal
Espanyola, l'exèrcit espanyol es va desplegar per la ciutat per sufocar l'acció
del govern català. Un dels pocs punts de resistència va ser precisament la seu
del CADCI, on es va penjar la consigna "Visca la República Catalana"
i diversos afiliats van provar de fer-se forts a l'interior del recinte. Cap a
les deu de la nit del mateix dia 6, els militars, pujant per la Rambla, canonejaren
l'edifici, provocant la mort de tres dels seus defensors, Jaume Compte, Manuel
González Alba i Amadeu Bardina, a més de la destrucció parcial de l'edifici i
la clausura de l'entitat. Actualment una placa recorda els morts d'aquell dia.
El febrer del 1936, amb
l'arribada del Front Popular al govern de la Segona República Espanyola, el
CADCI va ser novament legalitzat –al mateix temps que la Generalitat va ser
restituïda i Lluís Companys va poder recuperar la presidència- i el 19 de
juliol els afiliats es van mobilitzar en contra de l'aixecament feixista. Uns
5.000 membres van combatre amb l'Exèrcit Popular, al temps que la seva seu
–situada ara en la rebatejada Rambla de Jaume Compte, en honor d'un dels
caiguts el 6 d'octubre-, esdevenia nucli d'activitat a la rereguarda i acollia
una oficina del Socors Roig Internacional i es creava un punt d’allistament de
voluntaris al front. Durant la guerra l'entitat va coordinar tot tipus
d'accions, com ara l'establiment de la colònia infantil Ferrer Álvarez, i
alhora mantenia l'activitat ordinària de les seccions.
Escorcoll feixista
El 26 de gener, l'entrada
de les tropes feixistes interromp tota activitat del CADCI i aquell mateix dia
la seu es ocupada per Falange Tradicionalista y de la JONS. Entre els dies 17 i
el 23 de febrer de 1939 l 'edifici
és minuciosament escorcollat per la Delegación del Estado para la Recuperación
de Documentos (DERD), organisme de l'aparell repressiu franquista, que va dur a
terme un important espoli documental amb destí a la seva central a Salamanca.
La documentació del CADCI formaria part de l'immens fitxer d'antecedents
polític-socials que incloïa més de tres milions de fitxes personals. Part
d'aquells documents espoliats van ser retornats recentment i estan dipositats a
l'Arxiu Nacional de Catalunya. Altres documents de l'entitat continuen a
Salamanca.
Després de cinc anys
funcionant com a seu falangista, el 31 de gener de 1944 la propietat de
l'edifici es transfereix al Ministeri de l'Exèrcit, per passar posteriorment al
Ministeri d'Obres Públiques, és a dir, l'actual Ministeri de Treball. L'any
1985, en el marc dels acords entre aquest ministeri i els sindicats majoritaris,
UGT i CCOO, per restablir el patrimoni sindical acumulat durant el franquisme,
la seu del CADCI va passar a mans de l'UGT en règim de cessió d'ús, una decisió
no compartida per un renovat CADCI, que després de passar anys en la
clandestinitat i l'exili va ser reconstituït durant la transició amb la
voluntat de reclamar els seus drets històrics i també els seus béns materials,
entre els quals, precisament, l'immoble de la Rambla.
Així les coses, l'entitat
interposa una demanda judicial contra l’Estat i l’UGT per ocupació dels seus
espais que culmina el 1991 amb una sentència on es rebutgen les pretensions del
CADCI i es reconeixen les lleis franquistes que justifiquen la liquidació de
l'entitat i l'espoli del seu patrimoni. Així i tot, el 1997 el CADCI aconsegueix
que l'UGT, que té la cessió d'ús de l'edifici, en cedeixi una part per
instal•lar-hi les oficines de la històrica entitat.
El 2007 però, la Llei de
memòria històrica del govern Zapatero del PSOE torna a obrir una escletxa per a
la recuperació del patrimoni del CADCI, en reconèixer la legitimitat de la
personalitat jurídica del centre i de les seves reivindicacions, tant pel que
fa a la restitució de tota la documentació confiscada el 1939 com pel que fa a
la demanda de recuperar la propietat de la seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada