La citació interessada dels «Col·loquis»
En Lluís Batlle fa notar que l'historiador
Ricard García Cárcel desfigura una citació bo i adaptant-la als seus
interessos.
Tot sovint veiem acusacions contra l'Institut
Nova Història d'escollir interessadament fragments de textos i de recopilar i
ensenyar només la informació que dóna suport a les seves tesis. Aquestes tesis
—reescriptura de la Història atribuint les gestes catalanes a Castella i
d'altres regnes— són prou contràries a la Història Oficial perquè no
n'haguéssim de trobar ni mica d'informació que hi donés suport. A més, els
investigadors de l'Institut Nova Història es troben amb una tasca enorme al seu
davant: fer una recopilació de dades que en general no ha fet ningú fins ara, i
amb el greuge d'anar a contracorrent. Aquesta situació impedeix a molta gent de
fer un judici imparcial entre les proves aportades per l'INH i les del discurs
encara dominant, el qual gaudeix clarament de l'avantatge d'anys de dedicació.
M'ha semblat bo, doncs, mostrar un exemple de
com historiadors reputats dels nostres temps fan una recerca també ben
interessada en els seus objectius, fins al punt que arriben a citar paràgrafs
de manera que el sentit de l'original quedi completament alterat cap al seu
costat. L'exemple fa referència a un paràgraf de tots ben conegut d'En
Cristòfol Despuig, als seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa1. Fa
així:
[...]; y la jornada de les Yndies del mar
Océano, que Christòfol Colom, genovés, començà y aprés acabaren Ferrando Cortés
y Francisco Pissarro, ab pròspera fortuna del mateix rey Don Fernando de Aragó,
per manament y ordre del qual se comensà, se ha de atribuir no gens a
castellans.
Aquest és el paràgraf tal com el trobem al
manuscrit B-20 de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Actualment,
aquest és l'únic manuscrit que coneixem dels Col·loquis, i segons l'Eulàlia
Duran, aquest seria de començaments del s.XVIII, segurament copiat de
l'original2. Ara bé, al 1877 En Fidel Fita va editar els Col·loquis, fins
llavors inèdits. Els text d'aquesta edició és lleugerament diferent d'aquell
del manuscrit B-20, i això fa pensar que En Fidel Fita disposava d'un manuscrit
diferent avui desaparegut3. En tot cas, podem dir que només disposem de dues
còpies del text, cap d'anterior al s. XVIII. Podem veure, concretament, el
paràgraf en qüestió segons el text d'En Fidel Fita4:
[...] y la jornada de les Indies del mar
Occéano, que Christófol Colom, genovés, comensá y aprés acabaren Ferrando
Cortés y Francisco Pizarro à la próspera fortuna del mateix rey D. Fernando de
Aragó per manament y orde del qual se comensase á de atribuir no gens als
castellans.
Vegem ara com en Ricard García Cárcel,
catedràtic en Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, es
refereix a aquest paràgraf, tant en el seu segon volum de Historia de Cataluña,
Siglos XVI-XVII5, com en l'article Fernando el Católico y Cataluña6, que tot
seguit citem. Veurem que el text ja no parla d'una descoberta castellana
d'Amèrica, i per això el reprodueixo en bona part, però cal comparar la citació
parcial que fa de Los col·loquis amb els textos complets que coneixem:
El estudio realizado por Manzano de los años
previos al descubrimiento desde la llegada de Colón a la Rábida en 1484 obliga
a revisar el mito del exclusivo apoyo castellano a Colón. Son los reyes, no
sólo la reina, los que lo reciben en las diversas audiencias. El rey Fernando
tendrá la intervención decisiva al encomendar a dos personas, en el último
momento, el proyecto de Colón: a fray Hernando de Talavera y a fray Diego de
Deza. El propio Fernando se ufanaba de su decisión. En 1508, dirigiéndose al
capítulo general de la Orden de San Francisco reunido en Barcelona, hizo
constar «haber sido yo la principal cabeza de que aquellas islas se hayan
descubierto». Unos años más tarde, Cristòfol Despuig escribía en sus
Col·loquis: «La jornada de las Indias del Mar Océano que Cristóbal Colón
genovés comensà y aprés acabaren Fernando Cortes y Francisco Pizarro, a la
próspera fortuna del rey Fernando de Aragón, por manament y ordre del qual se
comensa se ha d'atribuir». Si importantes valedores tuvo Colón en Castilla,
también los tuvo en la Corona de Aragón, como fray Diego de Deza, Juan Cabrero,
Juan de Coloma y Luis de Santángel. La gestión administrativa y económica del
descubrimiento hay que adjudicársela a la Corona de Aragón.
Efectivament, com veiem, fa desaparèixer
l'expressió segons la qual la gesta no s'ha d'atribuir «gens a castellans»,
així com castellanitza el nom de Cristòfor Colom, entre d'altres. Potser en
Ricard García Cárcel no va mirar cap dels textos coneguts d'En Cristòfor
Despuig i va simplement citar-lo a partir d'un article d'un altre historiador
reputat. En tot cas, qualsevol que s'interessi per esbrinar la història del
nostre país ha de saber que li cal anar amb peus de plom. No només el relat
dels historiadors d'ofici és fet a mida del que més els convé explicar, sinó
que aquests fins i tot han passat el ribot a les citacions com més els ha
convingut.
Lluís Batlle i Rossell
8 de juliol del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada