El rei Joan Carles va trepitjar Espanya per primera vegada un 9NEl 9 de novembre de 1948 tenia deu anys i tornava de Portugal, on vivia amb els seus pares exiliats, per a ser educat sota tutela del dictador i preparar-se per a trair el seu pare
Gemma Aguilera , Barcleona | Actualitzat el 07/06/2014 a les 23:59h (Nació
Digital).
El 9 de novembre de 1948, Joan Carles de Borbó trepitjava per primera
vegadaEspanya, provinent d'Estoril, on residia amb els seus pares
exiliats. A l'estació de ferrocarril de Fuenlabrada l'esperaven el comte de
Fontanar i José María de Oriol y Urquijo. El jove, que tenia deu anys, arribava
a Espanya per a estudiar batxillerat sota la tutela de Franco, tal i com havien
acordat pocs mesos abans el dictador i el seu pare, Joan de Borbó, comte de
Barcelona i fill d'Alfons XIII. Franco havia ensarronat el comte de Barcelona
assegurant-li que si el príncep no vivia a Espanya i s'integrava en aquella
societat i les estructures del règim, quedaria estigmatitzat. Va pensar,
erròniament, que era el preu que havia de pagar perquè Franco restaurés la
monarquia i ell pogués posar-s'hi al capdavant com a legítim hereu d'Alfons
XIII. Però el dictador preferia un rei a mida.
Aquell 9N es legitimava el vincle entre la monarquia i la
dictadura: Joan Carles passava a formar part del paisatge de l'Espanya
franquista i s'inseria plenament en el sistema propagandístic del règim. La
traïció estava servida, i els borbons exiliats començaven a comprendre que la
monarquia no es restauraria, sinó que, en tot cas, s'instauraria per donar
continuïtat a la dictadura. Alfons XIII havia enviat a Franco un milió de
pessetes perquè encetés la sublevació confiat que després del a Guerra Civil
tornaria la monarquia.
L'estiu de 1949, la mala relació entre el dictador i el
pare del jove va fer que Joan Carles tornés a Portugal, però l'exili acadèmic
només va durar un any i el 1950 tornava a Espanya per finalitzar els seus
estudis i començar la instrucció militar. Perfectament integrat en l'engranatge
de la dictadura, va arribar el dia en què Joan Carles va trair el seu pare,
legítim successor de la dinastia, acceptant el seu nomenament com a hereu del
règim franquista. Era el 22 de juliol de 1969 quan Franco proposava al es Corts
deixar lligat el futur de la dictadura a mans del príncep, i ell acceptava “amb honor" "la legitimitat
política emanada del 18 de juliol de 1936” . En el seu discurs va assegurar que,
conscient dels sacrificis que podria comportar, “el meu pols no tremolarà en
defensa dels principis i lleis que acabo de jurar”.
El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de
Franco, Joan Carles I era proclamat rei d'Espanya com a legítim hereu de la
dinastia borbònica, i tres anys després quedava segellat a la Constitució amb
el vist-i-plau dels partits polítics que van emparar la transició. El pare
traït no va renunciar oficialment als seus drets dinàstics en favor del seu
fill Joan Carles fins el 24 de maig de 1977.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada