ELEMENTS PER A UNA VERITABLE HISTÒRIA CATALANA.

3r CICLE DE CONFERÈNCIES
SOBRE LA MANIPULACIÓ DE LA HISTÒRIA:

ELEMENTS PER A UNA VERITABLE
HISTÒRIA DE LA NACIÓ CATALANA
Del 4 d'octubre fins al 21 de març a la seu de Plural 21

Tretzena conferència de les 24 que té tot el Cicle: FELIP RODRÍGUEZ "Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán", indicis bibliogràfics d'un Cardona Dijous, 3 de gener, a 2/4 de 8 del vespre Local de Plural-21: c/Cartagena, 230, 5è 1a Inscripcions: 934501300    info@plural-21.org "Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capitán", indicis bibliogràfics d'un Cardona per FELIP RODRÍGUEZ Segons la historiografia oficial, "Gonzalo Fernández de Córdoba y Aguilar (Montilla, Córdoba, 1 de setiembre de 1453; Loja, Granada, 2 de diciembre de 1515)", més conegut com el "Gran Capitán", va ser el militar més prestigiós del regnat dels Reis Catòlics, al llarg del qual la combinació de les seves operacions de combat i de les seves reformes successives de l'exèrcit en el transcurs de les guerres d'Itàlia, va desembocar en els "tercios viejos españoles". També és molt cèlebre gràcies a "Las cuentas del Gran Capitán", que el rei Ferran el Catòlic li va demanar per les seves despeses en la campanya de Nàpols, a finals de l'any 1506. Però diversos indicis bibliogràfics ens porten a reescriure la història d'aquest personatge, que amaga la pertinença a una de les famílies més importants de la història de Catalunya: els Cardona. La influència política i econòmica d'aquesta família i la seva implicació constant en els temes de la corona, els va fer passar en el segle XIV de vescomtes a comtes de  Cardona, privilegi atorgat per Alfons el Magnànim, i en el segle XV, tot just abans de la conquesta de Granada, de comtes a ducs de Cardona, privilegi concedit pels Reis Catòlics. Poc a poc aquests indicis ens guien pels diferents personatges que l'acompanyen, amagant també la seva pertinença a la família dels Cardona. Aquests són els casos de "Pedro Navarro", el militar i enginyer suposadament navarrès conegut per les seves actuacions a les guerres d'Itàlia i al nord d'Àfrica; Ramon Folch de Cardona i Anglesola, virrei de Nàpols entre 1509 i 1522, i el seu fill Ferran, tots dos desubicats dintre de la seva pròpia família; "Pedro Álvarez de Toledo", virrei de Nàpols entre 1532 i 1553, i la seva família, amb moltes similituds amb els Cardona; "Gonzalo Fernández de Córdoba", net del Gran Capità, i "Diego Fernández de Córdoba" juntament amb altres membres de la família, i finalment els dedicats respectivament a l'església i a la literatura, "Teresa de Jesús" i "Garcilaso de la Vega".