UN SPOT QUE PROMOCIONA LA INDEPENDÈNCIA GUANYA UN PREMI

Un anunci produït per quatre estudiants del grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació de la UPF ha guanyat el premi Miramar que atorga el consell assessor del centre de RTVE a Sant Cugat, escollit pel Parlament.

 

 

http://www.media.cat/2014/07/03/un-spot-que-promociona-la-independencia-guanya-un-premi-de-rtve/

 

El fet que hagi guanyat aquest treball -valorat per la seva estètica i no pel missatge- ha causat gran malestar a la direcció del canal públic espanyol.....  No podia ser d'una altra manera....

LLIBRES: "CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA".

A l' estiu tothom "escampa la boira" i es relaxa, uns surten d' excursió, els altres llegeixen, els altres fan allò que no poden fer durant l' any. Tot això els que treballem i fem vacances. Les persones aturades la situació la tenen més difícil, però no per això no hi ha temps per llegir.
Us recomanem un llibre de lectura d`estiu sobre el cas "Castor" i els "movimemts sísmics" davant les costes del nord del País Valencià i sud de Catalunya, la implicació d' ACS i Florentino Perez (actual president del Reial Madrid).
 

El Castor no és ni segur ni viable»

El periodista ebrenc Jordi Marsal publica 'Castor: la bombolla sísmica' en què demostra com el magatzem ha provocat els terratrèmols a les Terres del Sénia i que el projecte no pot operar amb les condicions que havia previst

Jordi Marsal és l'autor del llibre 'Castor: la bombolla sísmica'. Foto: Sofia Cabanes

Una macroinversió poc segura i que fa aigües per tot arreu. A Castor: la bombolla sísmica (Edicions Saldonar), Jordi Marsal (El Perelló, 1976) investiga i trau a la llum com un entramat d'empreses, amb Florentino Pérez al capdavant, va teixir un magatzem submarí de gas que ha arribat a provocar més de 500 terratrèmols, els més greus de 4,1 graus a l'escala de Richter, a les Terres de l'Ebre i del Sénia. Una inversió de 1.700 MEUR instal·lada al territori a través de la compra de voluntats i amb maniobres gairebé inconfessables per evitar la intromissió de les administracions catalanes, segons descriu.

 

Les dades que Marsal trau a la llum demostren com el fracàs de les proves d'injecció de gas al magatzem estan darrere l'onada de moviments sísmics i fan palès que el projecte ha deixat també de ser viable. 

 

1.700 MEUR, per un projecte que en les beceroles s’havia valorat amb poc més de 200MEUR i que pel camí ha generat més de 500 sismes. La bombolla sísmica, com la defineixes al teu llibre, acabarà esclatant-nos a les mans?

 

És evident. Ja ens ha explotat. Tenint en compte que això està paralitzat des de fa 6 mesos, que ho està investigant Fiscalia i que el ministre d'Indústria José Manuel Soria no vol pronunciar-se  obertament, és que alguna cosa passa. El gran problema és saber si permetran que això continue funcionant sense que cap científic independent hi pose la mà al foc per la seua seguretat i viabilitat, i l’altra qüestió és saber com afectarà això sobre la factura del gas i l’erari públic. Estem parlant d'un projecte 1.700 MEUR que s'hauria d'indemnitzar i que a més desmantellar-ho val quasi 300 MEUR.

 

Segons expliques, les relacions de poder entre l’alta oligarquia espanyola i la casta política han estat clau per teixir este macroprojecte. Especialment destacable és la relació entre president d'Escal UGS, Recaredo del Potro i l’exsecretari socialista d’Energia Ignasi Nieto.

 

Efectivament. És molt estrany que un personatge com Ignasi Nieto que va estar durant el procés clau de tramitació del Castor, independentment que puga ser legal, anys després es demostre que comparteix una empresa amb l’actual president d’Escal UGS, promotora del Castor. Això és una mostra més del mecanisme de porta giratòria que porta ministres als consells d’administració de les grans empreses energètiques i que fa pensar que certs tipus de tramitació ni concessions no són gratuïtes. Tot plegat clama al cel i requereix una explicació. La reiteració d’estes casuístiques ens ha deportar a preguntar-nos què està passant.

 

El projecte Castor no s'explicaria però, sense la involucració de Florentino Pérez, president d'ACS o «l'ésser superior», com alguns l'anomenen. Com explicaries la seua influència en la facilitació de tràmits estatals,burocràtics i ajuts bancaris?

 

La seua influència és total i absoluta. Dundee Coportation, els canadencs que van impulsar el projecte, l’únic negoci en hidrocarburs que tenien, a banda del Castor, era una explotació petrolera a la costa de Tunísia. Els canadencs havien comprat l'empresa que havia tingut originàriament la idea de fer un magatzem submarí de gas, però ells no es dediquen a construir, per tant, el que fan és buscar algú que no només construisca la infraestructura i els hi pose en marxa, sinó que a més a més els hi aconseguisca els permisos. És aquí on entra Florentino.

 

Florentino, però, no es va deixar veure públicament mai, entre les Terres de l'Ebre i les del Sénia. Qui va picar pedra aquí va ser el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, de qui descrius el seu art per comprar voluntats, sobretot a Vinaròs (Baix Maestrat), on s'acabaria instal·lant el Castor. Què va arribar a oferir i en què han quedat totes aquelles promeses?

 

ACS entra cap a finals de 2006 i principis de 2007 de forma clara al projecte, però fins aquell moment, el president d’Escal UGS, la promotora del Castor, Recaredo del Potro, va arribar aquí amb la idea que al municipi de Vinaròs se l’havia de mimar i privilegiar. No va tenir cap inconvenient en aplicar la màniga ampla i començar a repartir beneficis. Va prometre d’entrada més de 2,5 MEUR a l’Ajuntament de Vinaròs, un consistori que anualment mou uns 24 o 25 MEUR de pressupost.  Va vendre Escal com l’empresa que ajudava al territori on s’instal·lava. Va ser un procés molt estratègic de compra de voluntats.

 

Això ho va fer amb l’Ajuntament, però també amb els pescadors de Vinaròs. Com s’explica que els pescadors de Vinaròs amb una flota molt més reduïda cobren 3,5 MEUR i els de la Ràpita, al Montsià, tant o més perjudicats que els altres, només 400.000 euros?. Del Potro també va contractar el fill l’Associació de Veïns més crítica de Vinaròs, que és geòleg, i amb això també es va assegurar desactivar també este sector. 

 

En què ha quedat? A banda dels pescadors, que van cobrant, si preguntes a l’Ajuntament et diran que els 900.000 euros que els van prometre per IAE i per IBI de la planta terrestre no els estan cobrant, perquè diuen que la planta terrestre no s’ha obert i, per tant, no els paguen.

 

En el seu moment, però, destacats càrrecs polítics de les Terres de l'Ebre i també del Govern de la Generalitat veien amb molt bons ulls el Castor. 

 

És cert. No només càrrecs ebrencs del PSC, sinó també d’ERC. I el paper que juga ICV des del Departament de Medi Ambient, jo diria que almenys va ser una mica passiu. Ara estem molt acostumats a veure com el Govern de la Generalitat per determinades qüestions, que són legítimes, no dubta en anar al Tribunal Constitucional, però aquí es van moure les fronteres marítimes deixant Catalunya amb una mínima part del que tenia en zona del Castor, i la Generalitat no va fer res. També es va autoritzar el gasoducte d’interconnexió a Ulldecona sense l’estudi d’impacte ambiental que afectava Catalunya i el Govern no va moure un dit. Qui sí ho va fer va ser la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i sobretot el senyor Mariano Sunyer, propietari dels terrenys on originalment anava la planta, qui manté des del primer moment nombrosos litigis judicials amb Escal UGS. Però la Generalitat, conscient i sabedora del que estava passant, no va fer res. 

 

Després de tot el succeït com han quedat les relacions entre Alcanar i Vinaròs a banda i banda de la frontera administrativa entre Catalunya i el País Valencià?

 

A Vinaròs continuen resistint-se a acceptar que la gent d’Alcanar i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia són els que han estat des d’un primer moment aguantant el pal, contra el descrèdit i el menysteniment constant. La Plataforma ha sigut un exemple de tenacitat d’un col·lectiu social impressionant. M’he trobat amb gent a Vinaròs que ho reconeix forçadament, intentant buscar que l’actuació d’Alcanar fos espúria.

 

Vinaròs ha continuat anant per lliure. És molt significatiu que el dia que es va visualitzar el front d’alcaldes de banda i banda del Sénia en contra del Castor l’alcalde de Vinaròs no hi fos. Continua havent una recança.

 

Mentre els responsables d’Escal UGS continuen negant haver provocat els terratrèmols més greus, un dels mèrits de la teua investigació ha estat demostrar que això, precisament, no ha estat així. 

 

Sí. Les dades d’injecció en els dies claus a les quals he tingut accés diuen dues coses molt clares. La primera és que la injecció de gas matalàs, que com a molt havia agafat cabals de 3,2 o 3,3 milions de metres cúbics diaris es va apujar durant dos dies a 8 milionsde metres cúbics, que es el valor d’operació que l’Estat exigia per superar les proves, operar i tenir la llicència definitiva. A partir d'aquell dia, que és el 5 de setembre, comencen els terratrèmols. I això és impepinable.  Comparant pics d'injecció amb els terratrèmols i consultant amb experts en la matèria de contrastada reputació, creuen que no hi ha cap tipus de dubte en la correlació.

 

A mi m’expliquen que els ànims de Recaredo del Potro aquell dia van caure per terra. Perquè va comprovar que tot allò en què havien basat el projecte no s’aguantava. Ara imagina't que vols fer una casa, vas a prendre les mides del solar, fas el disseny, i resulta que fins que no 'has acabat no t’adones que tot allò havia sigut un error, probablement. 

 

El més fotut de tot no és que no siga segur, és que operant als valors que l'haurien de fer viable, el projecte Castor ni és segur ni és viable. Si tornessen a injectar a 8 milions de metres cúbics probablement ens tornaríem a trobar amb este tipus de conseqüències. El problema és no no només que no és segur, reitero, sinó que no és viable. Més de 1.700 MUER tirats al mar. 

 

Mentrestant, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, manté una guerra freda amb Florentino Pérez. Com pot acabar això?

 

Estos dies ens trobem amb el conflicte d’Ucraïna i es torna a mirar cap a Algèria, es torna a parlar de la connexió amb França,... Però ells saben que el consum industrial durant els últims anys, que era el que justificava la viabilitat del projecte, esta baixant a ritmes del 25% anual. Les empreses grans del sector no en volen ni sentor a parlar del Castor i així li han transmès al ministre.

 

Soria es troba amb un projecte impulsat pel PSOE, tot i que iniciat pel PP amb Josep Piqué, amb les pressions de les grans empreses del sector, d'una banda, i amb les d'Escal UGS i Florentino de l'altra. I el ministre té un problema, tant si acaba autoritzant la posada en marxa, com si no. Serà ell qui passarà a la història per haver firmat el taló a Florentino i incrementar unes dècimes el dèficit públic? O serà també ell qui passarà a la història per haver permès engegar el projecte sense tenir la seguretat que no hi haurà més terratrèmols? 

 

Florentino Pérez juga amb l'as a la màniga de saber que si el projecte no prospera, haurà de ser indemnitzat, amb negligència o no. Ell s’agafa a això i porten l’estratègia de dir que volen obrir, però crec que això no significa que realment siga el que vulguen. Crec que saben que apretant i posant contra el precipici al Govern central el que poden aconseguir és que el Govern els hi signe el xec, però com que probablement el Govern no s’avindrà a signar tan fàcilment, llavors ens aboquem segurament a un procés judicial llarguíssim, laberíntic i de conseqüències imprevisibles. Pensa que les empreses subcontractades ja han trucat a la porta d’experts per a què els hi facen de perits davant d’un possible procés judicial.

COLOM REBUT A BARCELONA EN TORNANT D' AMÈRICA.

Cristòfol Colom rebut a la Casa de la Diputació, a Barcelona

L'Isaac Mestres troba un gravat del segle XIX als Arxius Generals del Reialme de Bèlgica que evidencia que En Colom va ser rebut a la Casa de la Diputació de Barcelona, en tornant de descobrir el Nou Món

Imatge 1: Dibuix de la recepció d'En
Colom a la casa de la Diputació,
1493. ­Grafit sobre paper,
32,2 x 26,2 cm.

Cercant la paraula "Barcelona" en el motor de recerca dels Arxius Generals del Reialme de Bèlgica, em varen sortir una sèrie de referències de totes èpoques amb elements d'arxiu o sense. Amb la referència 2884/2, figura al cabinet topogràfic històric de l'Arxiu General del Reialme de Bèlgica, un element d'arxiu, concretament un dibuix de la sèrie dels 163 dibuixos que conformen l'obra de Hendrik Frans Schaefels, dibuixant de fets històrics i paisatges del segle XIX (1827-1904). L'element d'arxiu en qüestió és un dibuix de grafit sobre paper amb la mida de 32,2 x 26,2 cm que podeu veure tot seguit.

El motor de recerca ens ofereix la descripció següent de l'element d'arxiu:

"163 tekeningen (Contépotlood, potlood en pen), bladen 37,5 x 29 cm. Dit schetsboek bevat o.a.: historie-afbeeldingen. 1493: koning Ferdinand en Isabella ontvangen Christoffel Colombus in de Casa de la Deputation te Barcelona. Potloodtekening, 32,2 x 26,2 cm."

Per confirmar-m'ho, vaig accedir directament a l'element d'arxiu, on hi ha escrit, i en francès:

"Cristophe Colomb reçu par Ferdinand et par Isabelle dans la Casa de la Députation, à Barcelone (1493)".

Imatge 2: Detall superior esquerre, amb les inscripcions de l'artista.

Traduït al Català és: "Cristòfol Colom rebut per Ferran i per Isabel a la Casa de la Diputació, a Barcelona (1493)". Per si la imatge pogués ser d'un altre lloc, tan sols cal mirar l'arcada del cantó superior esquerre i comparar-la amb la que forma la portalada que connecta el pati interior amb les habitacions del Palau de la Generalitat. El motiu arquitectònic que hi figura és idèntic al de l'actual porta del pati interior [3].

Imatge 3: Vista frontal de la portalada del Pati Interior del Palau de la Generalitat de Catalunya.

El que xoca d'aquesta informació no és que diguin que En Colom sigui rebut pels Reis, fet acceptat i reconegut per tothom a totes les cròniques, sinó que sigui rebut a la Casa de la Diputació, i precisant-ne la ciutat de Barcelona, al 1493. És probable que al segle XIX fos desconeguda per part de tots el port de tornada d'En Colom, o només la coneguessin uns quants fora de la Península.

Efectivament, si les costes de Palos de Moguer són més properes que les catalanes a l'Atlàntic, per què no és rebut allà? Per què ho ha de ser a les catalanes, més allunyades de l'Oceà? Però, atenció: el text diu "a la Casa de la Diputació", i precisa que és a Barcelona. Concretament, la casa de la Diputació és l'actual Generalitat. La Generalitat portava el nom de "Diputació del General del Principat de Catalunya" que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes, i exercia les funcions de tresoreria major de Catalunya [2]. Quins interessos tenia la Casa de la Diputació en el viatge d'En Colom? Si En Colom va tornar a Barcelona i va ser rebut a la casa de la Diputació del General, és que potser hi tenia un lligam estret. Més interessant encara: què fa un dibuixant i historiador dels segles XIX i XX, belga, desvelant-nos aquesta informació? Però aquesta, amics, ja és una altra història.

Isaac Mestres Lóbez
Enllaços bibliogràfics:

[1] Per visitar l'element d'arxiu: http://search.arch.be/fr/rechercher-des-archives/resultats/inventaris/index/zoekterm/casa/archiefbewaarplaats/BE-A0510/eadid/BE-A0510_002394_003656_FRE/inventarisnr/I365600001788/level/file#c:0.c:0.c:836.c:1

"163 tekeningen (Contépotlood, potlood en pen), bladen 37,5 x 29 cm. Dit schetsboek bevat o.a.: historie-afbeeldingen. 1493: koning Ferdinand en Isabella ontvangen Christoffel Colombus in de Casa de la Deputation te Barcelona. Potloodtekening, 32,2 x 26,2 cm."

[2] http://ca.wikipedia.org/wiki/Diputaci%C3%B3_del_General_de_Catalunya

[3] http://farm7.staticflickr.com/6153/6190875151_84987d7bee_o.jpg

CINEMES GIRONA: DESMUNTANT LEONARDO

Encara que molts "entesos" diuen que alguns arguments de l' Institut Nova Història no estan ben documentats, francament pensem que estan obrint moltes escletxes a la història oficial, que feia temps que s' havia de fer.  Això crea dubtes en la dita història oficial, però aquesta situació és totalment necessària per continuar avançant en la recerca de la nostra història.
Si podeu, aquests dies va bé passar pels CINEMES GIRONA i veure un dels documentals sobre Leonardo:

DESMUNTANT LEONARDO. 

La versió no oficial sobre la

 vida i els origens del geni 

del renaixement.

Dimarts 22 de juliol: 20:00h

Dimecres 23 de juliol: 20:00h

Dijous 24 de juliol: 20:00

COMPRAR ENTRADES

Sala: 1
Qualificació: Apta per a tots els públics
Nacionalitat: Espanyola
Durada: 90'
Versió: Catalana

Qui era Leonardo da Vinci?
Podem creure que el major geni del Renaixement, que va domi-
nar totes les disciplines i va superar tots els seus mestres, es va
 educar en un petit poble d’Itàlia sense escola, fill il·legítim d’un
 notari i d’una pagesa analfabeta? La biografia oficial de Leonardo
és plena d’incongruències i preguntes sense resposta.
Per què un florentí va ser tant a prop de les princeses de la Cort
de Nàpols o d’un Vaticà ‘dominat per catalans’? Per què el seu es-
cut d’armes és igual que el de la casa reial catalana? Podria haver
 estat Leonardo a Catalunya, més concretament a les màgiques
muntanyes de Montserrat? És aquest el paisatge de la misteriosa
Gioconda?
Aquestes i altres preguntes són les que es planteja “Desmuntant
 Leonardo”, un documental on el primer pas per explicar la “nova
història” d’aquest geni és desmuntar-ne l’oficial, per desvelar
aquesta qüestió tant determinant: qui era, en realitat, Leonardo?

FREIXENET NO CONTEMPLA UNA CATALUNYA INDEPENDENT.

És bo que els dirigents de les "grans empreses catalanes" es vagin treient la careta en un tema tan actual com el referèndum del 9-N.
Ja suposem l' opinió d' alguns però, si més no, no continuarem amb la puta i la ramoneta.

Freixenet no contempla una Catalunya independent

Bonet: "Sóc més català que ningú, però dins d'Espanya i d'Europa"

Creu que l'independentisme és "radical" (publicat a Nació Digital i altres mitjans).

El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, ha assegurat aquest dimecres que no contempla una Catalunya independent, i ha confiat en què el president de la Generalitat, Artur Mas, es reuneixi properament amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i arribin a acords.

Bonet -que durant l'anterior campanya electoral va convidar María Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho a visitar les seves caves- ha assegurat a TV3: "No contemplo la hipòtesi [d'una Catalunya independent]. Crec que formem part d'un conjunt, que és Espanya, i això no significa menysprear Catalunya. Sóc més català que ningú, però dins d'Espanya i d'Europa."

Des del seu punt de vista, són innegables problemes com el finançament, que creu que s'ha de replantejar, i l'encaix polític de Catalunya a Espanya: "Per això s'ha de parlar, i parlant s'entén la gent. Plantejaments més enllà d'això són actituds de determinats grups radicals d'una part i de l'altra, que el que fan és sortir de la centralitat.
"

PEP MAYOLAS: "LA MEVA HIPÒTESI: ERASME ERA CATALÀ I FILL DE COLOM".

Pep Mayolas: «La meva hipòtesi és que Erasme era català i fill d’En Colom»

L'investigador Pep Mayolas presenta noves teories sobre la família del navegant i la suposada castellanització del descobriment català d'Amèrica.

Il·lustració de La Vanguardia

La història és una disciplina que mai deixa de sorprendre amb noves teories i, de vegades, noves certeses. Qui els havia de dir als antics egipcis que el seu gran faraó Ramsès II en realitat no va guanyar la batalla de Qadesh contra els hitites (va quedar en taules), tal com va manar escriure en poemes i temples? De vegades el temps posa les coses al seu lloc, altres les colga per sempre sota la sorra del seu rellotge.

La publicació de recents investigacions ha sacsejat pilars fonamentals de la història. La hipòtesi sobre l'origen català d'En Cristòfor Colom (defensada per Jordi Bilbeny de l'Institut Nova Història i altres historiadors de fora de les nostres fronteres) no va deixar ningú indiferent, i se li ha sumat últimament un altre cas de catalanitat, ni més ni menys que la del gran referent de la literatura espanyola, Miguel de Cervantes, una tesi exposada per diversos especialistes. L'últim cas apunta al príncep dels humanistes. L'investigador Pep Mayoles acaba de publicar l'estudi Erasme i la construcció catalana d'Espanya (de l'editorial Llibres de l'Índex), un llibre que promet aixecar molta polèmica.

- Comencem forts. Qui era Erasme?

- Algunes de les seves biografies clàssiques ja diuen que el seu nom era inventat. El llibre explora la hipòtesi que Erasme de Rotterdam era català i també el segon fill d'En Cristòfor Colom, Ferran Colom, fill de la veritable dona del descobridor, la portuguesa Felipa d'Avis, criadora del rei Joan II de Portugal, segons les tesis d’En Jordi Bilbeny, i filla del duc de Coïmbra, el primer humanista de Portugal.

- Vaja!

- La història manipulada ens diu que Hernando (Ferran) Colom és fill de Beatriz Enríquez de Arana, un pagesa cordovesa, i que ell va ser la persona més culta del segle XVI. En morir va deixar 15.370 volums a la seva biblioteca, quan la reina Isabel la Catòlica en va deixar 400. Era un príncep de l'Humanisme, com Erasme. I com ell, va entrar al clergat. El rei Ferran hauria vetat que En Ferran es pogués casar per evitar que tingués descendència legítima, ja que era un Urgell per part d'En Colom, branca rival dels Trastàmara, i príncep de Portugal per part de la seva mare.

- I per què s'inventaria aquest alter ego?

-En aquest moment s'acabava d'inaugurar la Inquisició, l'únic òrgan comú de les dues monarquies. Se n'amaga agafant una personalitat estrangera i també publica a l'estranger. De fet, és una persona culta, preparada i amb un gran potencial per poder governar. En Ferran no es resigna i intenta incidir en la societat.

- Com?

- Promovent una reforma de l'església perquè arribi a totes les persones, l'embrió de la famosa reforma del segle XVI. És el que es promovia des de Montserrat. I cent anys abans ja ho va començar a dir En Francesc Eiximenis, el seu antecessor. El model d'Erasme era català.

- I la seva gran obra, L'elogi de la follia...

- Erasme la va escriure mig any després de la reclusió de Joana la Boja, la reina de Castella a qui no deixen governar sota l'excusa que era boja.

- I no ho era?

- En aquesta obra la follia parla en primera persona i hi ha moments que es pot considerar que és la veu de Joana. Si sabem interpretar el que diu, veiem que Joana no és tan boja...

- I què en podem interpretar?

- Si fem cas de l'Elogi de la follia, Joana no seria filla d'Isabel la Catòlica, que ve d'una branca malaltissa: el seu avi era Enric el Doliente. Anem a parar a un escenari, que la història no ens facilita, que és que Isabel no pot tenir més fills després de tenir una nena (futura reina de Portugal), un avortament i un nen malalt (que morirà). Després de les guerres i tots els esforços per unir les dues corones, els reis acaben optant per un ventre de lloguer.

- Molt moderns...

- Ferran, amb fama de Don Joan, tenia una mena d'amant oficial amb qui ja havia tingut un fill reconegut com a bastard. Les filles posteriors serien criades com a filles d'Isabel. Sabem que la reina paria amb la cara coberta i procurava no gemegar. Ens estan dient, en realitat, que sota els llençols hi havia una altra dona.

- Llavors, els reis de Castella posteriors a Isabel eren, en realitat, catalans?

-Sí, es pot especular això. Ens poden dir que només escombrem cap a la nació catalana, però al llibre plantejo una idea catalana i valenciana d'Espanya.

- Expliqui-ho...

- Defenso que els Reis Catòlics es van casar, van viure i van tenir descendència a València. Però Valladolid acabarà substituint València a les cròniques. A part d'això, Barcelona es recupera de la seva decadència sota el regnat del Rei Catòlic. Com ho va fer? Va baixar sous de funcionaris, els interessos del prestadors, amb la insaculació i alguna altra mesura modesta, però tot això no hagués estat suficient per a la recuperació espectacular de Barcelona en tan poc temps. L'auge va venir marcat en realitat pel descobriment d'Amèrica, però, com que la història ens diu que va anar a càrrec de Castella, no consta...

- El descobriment va ser català?

-És clar. Això entronca amb el treball ja realitzat per altres investigadors. Si la història oficial no s'ho creu, és el seu problema. El descobriment va ser fet per catalans i des de Catalunya i, en cert moment, el Rei Catòlic va veure que En Colom acabaria tenint més vassalls que ell i no li interessava que tingués tant poder. Com podia invalidar el contracte que havia fet amb ell?

- Com?

-La signatura del rei no es pot invalidar. Però, què passaria si hagués signat com a rei de Castella en lloc de com a rei d'Aragó? Els privilegis atorgats a En Colom quedarien invalidats, perquè no es podien donar a un estranger, i si En Colom era català... seria estranger a Castella. Llavors va decidir convertir el descobriment en un assumpte castellà.

- La suposada castellanització del descobriment vindria marcada perquè el Rei temia el poder d'En Colom?

- Sí, per treure-li poder. La seva nissaga s'estava convertint en molt poderosa i hem de tenir en compte que la seva família, si són els Colom catalans que proposem, eren banquers. Sempre s'ha dit que els banquers que van finançar el descobriment eren genovesos. A Castella no hi havia banquers, però sí a Catalunya. Si el descobriment el fa Castella, per què entra arruïnada al segle XVI?

- Acceptem la tesi de la castellanització del descobriment, però per què castellanitzar altres elements com Cervantes o substituir València per Valladolid a les cròniques?

- No pots tergiversar només el descobriment. Castella ha de ser el cim, el cap dels regnes, quan era a l'inrevés. La riquesa, l'opulència, els humanistes eren a la Corona d'Aragó. S'ha de disfressar tot i canviar-ho. Si les cançons èpiques s'escriuen en català, s'han de traduir. Si el descobridor del Perú és català, es converteix en castellà.

- Ferran va ser un mal rei per a Catalunya?

- Era un monstre de la política. Havia d'erosionar les llibertats catalanes, on el rei era el primus inter pares i havia de respectar uns privilegis. A Castella les coses eren diferents, tenia molta més llibertat per governar i per això també va potenciar aquell regne.

- Qui realitzaria els canvis de la història?

- Ferran va crear un poderós aparell d'Estat, el CNI d'ara, la censura i la inquisició. La famosa Pragmàtica del 1502 prohibeix l'edició d'obres sense el seu consentiment. Estem lluitant contra una operació molt ben dissenyada que va ser un treball de generacions i que fins al segle XIX no va desaparèixer.

-Si no hi ha documents, com arriba a aquestes conclusions?

- Es tracta de llegir entre línies, de no creure segons què. La història és una ciència i evoluciona. Hi ha claus interpretatives que fins ara no s'han tingut en compte. Ja hi ha fet un gran treball per part d'En Bilbeny i d'altres. En Colom és només la punta de l'iceberg. Si mires els temes lingüístics pots veure que hi ha moltes catalanades a Amèrica i també al Quixot, per exemple. Per què València dóna tants préstecs als Reis Catòlics sense protestar i ells només van una vegada a la ciutat que els sustenta? Per què era la capital més luxosa i amb més habitants d'Espanya? Estem davant d'una castellanització de la història.

- És conscient del rebuig que provoquen aquest tipus de teories?

- Sí, la gent no està disposada a canviar la seva visió de la història. Sembla que el que s'ha après a l'escola hagi d'anar a missa. L'existència de la censura és palpable i demostrable. Si es volia controlar el discurs era perquè el que passava era diferent al que s'ha explicat. Un rei sap que la història el jutjarà. És normal que decideixi construir la seva història i explicar-la a la seva manera. Llavors, quina fiabilitat tenen les cròniques? Han estat escrites pera justificar les maniobres d'un regnat.

- Aquestes hipòtesis, en el moment polític actual, es poden interpretar com una provocació...

- No ho fem expressament. Políticament és complex i problemàtic, però no puc esperar 20 anys per publicar-les. No hi ha voluntat de provocar. Sé que aquesta entrevista pot originar uns comentaris com per anar-me'n a viure a Andorra.

- A què aspira?

- Aspiro a posar una pedreta per començar a construir l'edifici de la nostra història. No estem robant la història de Castella, sinó restituint de la millor manera possible la història que ens han arrencat. El tòpic ja diu que el vencedor explica la història, i a la seva manera.

- Existeix una guerra d'històries?

- Es podria dir que sí, però no es tracta d'una rivalitat entre Catalunya i Castella. Això ha passat sempre a tot arreu. Castella ha tingut la fortuna de ser la vencedora i es dota d'un passat que no tenia. La seva intolerància és gairebé genètica.

Entrevista de Sílvia Colomé per La Vanguardia

21 d'abril de 2014

Contingut relacionat:
Videu de la presentació del llibre "Erasme i la construcció catalana d'Espanya"

LES MENTIDES DEL MINISTERIO DE CULTURA ESPANYOL.

Les mentides d' això que en diuen Ministerio de "Cultura" continuen, ara amb els "famosos" papers de Salamanca.
Encara en queden més de la meitat per retornar, però ja s' han inventat una altra excusa per no tornar-los.

La Generalitat portarà el ministeri als tribunals per blocar el retorn dels papers de Salamanca

La Comissió de la Dignitat convoca una protesta per al 5 de juliol a Montjuïc

El ministeri de Cultura espanyol es nega a tornar els documents espoliats a catalans que continuen a l'Arxiu de Salamanca perquè diu que no tenen cap propietari clar. La Generalitat de Catalunya, però, ja ha anunciat que anirà als tribunals contra la decisió del ministeri, i laComissió de la Dignitat prepara una manifestació exigint el retorn de tots els 'papers' per al 5 de juliol. 

El Patronat del Centre Documental de la Memòria Històrica ha aprovat un enviament amb què dóna per acabat el retorn de documents. Tanmateix, a Salamanca encara hi queden més de la meitat. 

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha qualificat l'actitud del govern espanyol de deslleial i inadmsisible i ha advertit que es tractava d'un incompliment absolut de la llei. Per això ha anunciat que el govern català presentarà un recurs contenciós-administratiu contra l'ordre de donar per acabada la tramesa. 

Per la seva banda, la Comissió de la Dignitat ha convocat una protesta per al 5 de juliol al migdia a Montjuïc.