Uns companys historiadors ens reenvien aquest text.
Pensem que la ciutat de Barcelona, li deu un homenatge a Vicenç Ballester i ja seria hora de refer aquesta situació anòmala a la ciutat (ja que va estar aprovat anteriorment dedicar un vial a Vicenç Ballester). Aquí va el text (us podeu afegir al manifest de la Comissió del Centenari de l' Estelada ):
Benvolguts historiadors i historiadores,
Ens agradaria rebre la vostra adhesió.
La Comissió del Centenari de l’Estelada va presentar l'any 2008, una proposta a la ponència del nomenclàtor de Barcelona per tal que aprovés un vial dedicat a Vicenç Ballester, impulsor de la bandera estelada. La proposta es va aprovar el mateix any però la concreció de l'espai no es feu efectiva fins l'any passat. La seva definitiva aprovació serà, si tot va bé, dins del proper ple del districte de Ciutat Vella, el proper 4 de juliol.
L'indret proposat per la ponència del nomenclàtor situa el vial dedicat a Ballester, a l'espai que hi ha als números 2-4-6 del carrer del Comerç, fent cantonada amb el passeig de Lluís Companys, al barri de la Ribera. L'espai esdevindrà una plaça dedicada al polític separatista.
Amb aquest missatge volem demanar-vos formalment que us adheriu (responent aquest mail ja n'hi ha prou) al manifest adjunt que es farà públic l'endemà de l'aprovació de la plaça Ballester a Barcelona, per tal que la proposta també la facin seva totes les poblacions de Catalunya. Vic i Girona són, avui per avui, les dues úniques ciutats que ja tenen una plaça dedicada a Ballester. En cas que el ple de Ciutat Vella no aprovés la proposta o que aquesta caigués de l'ordre del dia, el manifest serviria també per demanar que l'ajuntament de Barcelona no faci marxa enrere en aquest tema o que es desencalli, si la proposta s'endarrereix. Per aquest efecte, també s'enviarà còpia del manifest a l'alcalde Xavier Trias.
Esperant que la proposta sigui del vostre parer, aprofitem l'avinentesa per a saludar-vos.
Ben atentament,
Oriol Falguera / Joan Marc Passada
UN CARRER PER A VICENÇ ALBERT BALLESTER A BARCELONA
Manifest:
Una promesa democràtica que calia complir
Vicenç Albert Ballester va morir l'any 1938, enguany farà 75 anys. Aquest editor, activista i polític barceloní, després d'una agitada vida sempre compromesa amb Catalunya i la llibertat fou enterrat al Masnou, la seva vila d'adopció, el 14 d'agost. Quan li ho proposaren a l'aleshores alcalde de Barcelona, aquest va acceptar en dedicar el seu nom a un solar del carrer Canuda, nascut d'un esfondrament de cases, com a conseqüència d'un bombardeig aeri feixista. El 1939, la dictadura ho impedí i un any més tard batejava aquell indret amb el nom de "Plaza de la Villa de Madrid".
L'any 1985, gairebé coincidint amb la publicació del llibre de Joan Crexell, Origen de la bandera independentista (El Llamp, 1984), l'autor i l'editor, Enric Borràs, emplaçaren l'alcalde Pasqual Maragall i al director de l'arxiu municipal, Jaume Sobrequés, a reprendre aquell nomenament frustrat per la dictadura. La proposta fou aprovada verbalment però mai no s'arribà a posar per escrit.
El 2008, la Comissió del Centenari de l’Estelada va tornar a adreçar formalment la proposta a l'alcalde Jordi Hereu. A través de la ponència del Nomenclàtor de la ciutat, finalment s'aprovà aquell mateix any, però encara sense data ni n espai físic per a l'homenatjat. Finalment, la designació específica del vial per a Vicenç A. Ballester es concretà el 2013 en un espai dins el districte de Ciutat Vella. Amb la votació favorable del ple del districte, avui celebrem que s'hagi acomplert una vella promesa democràtica.
Un acte de memòria històrica de la seva ciutat
Vicenç Albert Ballester, fins que no fou biografiat per l'historiador Joan Crexell, no comptà amb una mínima visibilització en el context de la historiografia catalana. Però a partir de 2008 la seva popularitat comença a renéixer: Rafael Dalmau Editor reedita el llibre de Joan Crexell que conté un annex biogràfic, el més extens de Ballester fet fins ara; s'escriuen articles periodístics amb noves dades de la seva vida, apareixen fotografies inèdites seves; es publica una entrada a l'Enciclopèdia Catalana i s'aproven les dues primeres places al seu nom a Vic i Girona. La plaça que li dedica avui Barcelona, clou, amb justícia, un primer cercle en el reconeixement de tota una vida dedicada al país i a la llibertat.
Portem Vicenç Ballester a la resta de Catalunya
El desvetllament nacional que està vivint avui la població de Catalunya reclama a les seves institucions estar a l'alçada dels aconteixements. La memòria permanent amb què s'ha honrat Vicenç Ballester a Vic, Girona i, finalment, Barcelona ha d'arribar a la resta de poblacions del país. La proposta, llargament esperada a Barcelona obre així, no només un nou espai de memòria en la lluita independentista a la ciutat i arreu del món, sinó que esperona la resta del país a prendre'n exemple i agrair la tasca desenvolupada pe un dels seus fills il·lustres. Els sotasignats estem satisfets de l'aprovació de la Plaça Ballester a Barcelona però la satisfacció serà plena quan a cada poble i/o ciutat es proposi recordar perennement al polític català.
Segons
Navarro, aquesta proposta que evitarà la frustració col·lectiva passa
per "un model de finançament just i solidari, que contempli
l'ordinalitat" i un sistema polític que "marqui exactament quines
competències té cadascú". I, com a proposta estrella, "l'adequació del
Senat com a veritable cambra territorial".
