ELS REIS MAGS I LA HISTÒRIA

Avui, dia de reis mags, ens ha agradat un article a Nació Digital, que fa una anàlisi dels "reis". Cal presentar el context històric i veure que hi ha d' exactitut històrica. No per desvirtuar les tradicions.
Les tradicions de fet són les vivències de la gent i de la població en general, sigui el fet històric o no, és igual.
Per tant la tradició pot continuar tranquil.lament, però és bo saber què és real i què no ho és.

Ni eren tres, ni tampoc reis

La història dels mags d'Orient no concreta el número i no fa cap referència a vincles reials. La tradició en cançons i pintures ha definit la iconografia actual.

Tampoc es parla de camells

La història dels mags de l'Orient es troba a l'Evangeli segons Sant Mateu, l'únic que fa referència a la visita d'aquests savis. Al passatge no es concreta, però, que aquests homes fossin reis, i només es deixa escrit que eren mags. En algunes versions es parla d'aquest concepte, mentre que en d'altres els homes d'Orient són referenciats com a "savis". Aquestes paraules servirien per definir uns homes perses de grans coneixements, possiblement sacerdots, amb profunds estudis sobre l'astrologia.

D'altra banda, l'Evangeli tampoc no fa referència explícita al número de mags o savis que van arribar a Betlem per adorar el nen Jesús. Es dedueix que eren tres pels regals que van oferir i que sí se'n parla clarament: or, encens i mirra.

Tot i aquesta poca concreció, el fet és que amb els segles s'ha anat consolidant una imatge de tres reis que s'ha reproduït en milers de pintures, cançons, llibres i pel•lícules. En la iconografia religiosa i popular van prendre les formes actuals i la tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun, Melcior, Gaspar i Baltasar.

Per què se'n diu cavalcada?

El dia 5 de gener és la Cavalcada de Reis. Coneguda per tothom, l'activitat és una desfilada que pretén simbolitzar l’adoració que Melcior, Gaspar i Baltasar van fer al nen Jesús a Betlem, i transmetre als infants la il•lusió per les joguines que han demanat.

Aquest passacarrers, convertit en alguns indrets en autèntics espectacles de llum i color, és conegut popularment com a "cavalcada". L'origen d'aquest nom per definir la passejada dels Reis Mags cal buscar-lo a principis de segle XX, quan era costum que la desfilada dels savis d'Orient es fes a cavall. La tracció animal s'ha anat substituint amb els anys per la mecànica fins al punt que ja no és habitual que el dia abans de l'Epifania, Melcior, Gaspar i Baltasar vagin acompanyats d'animals.

Segons apunta la Gran Enciclopèdia Catalana, en algunes poblacions costaneres, reis i patges arriben per mar; en d’altres indrets de l’interior, arriben fins al municipi en tren, o fins i tot en globus, i a partir d’allí comencen la cavalcada. Es té constància que, a Barcelona, des del 1856, se celebrava una mena de cavalcada amb la presència física d’aquests tres personatges, que fins aleshores només formaven part de l’imaginari infantil.

Ni rastre dels camells

Tot i que s'ha parlat sempre dels camells, tampoc hi ha constància que els mags d'Orient arribessin amb aquests animals. De fet, durant l'edat mitjana era força habitual veure els savis perses al damunt de cavalls i no de camells.

Baltasar no és negre fins al segle XIV

SELECCIONS BASCA I CATALANA: UN PARTIT AMB MOLTA HISTÒRIA.

Vilaweb ens recorda que demà les seleccions basca i catalana s' enfronten esportivament al camp de la primera, en un partit amb molta història:  

Diumenge es juga l'amistós entre les seleccions basca i catalana al nou estadi de San Mamés de Bilbao, en commemoració del centenari del primer matx entre tots dos equips nacionals.

Tant és si fa fred, plou o neva. Entre Nadal i Cap d'Any, ja fa quasi dues dècades que la selecció de futbol catalana té una cita amb l'afecció. Enguany, el ja tradicional partit amistós de Nadal té una significació molt especial, esportivament i extraesportivament: es juga lluny de casa, a l'emblemàtic i renovat estadi de San Mamés de Bilbao, amb la sempre complicada selecció basca; s'hi commemora el centenari del primer matx entre tots dos equips, el 3 de gener de 1915 (amb victòria local per sis a un); i, tot plegat, en ple procés sobiranista a Catalunya i de pau a Euskal Herria.

No és la primera vegada que totes dues seleccions es troben al terreny de joc, doncs. Els últims anys han jugat dos partits, molt igualats: el 8 d'octubre de 2006, al Camp Nou de Barcelona, acabat amb empat a dos; i el 29 de gener de 2007, en un antic San Mamés ple de gom a gom, amb empat a un final. Però tal com es va destacar en la presentació i en l'anunci del partit d'enguany (vídeo promocional), els matxs entre aquests dos equips tenen molta història al darrere. Exactament cent anys, quan el 3 de gener de 1915 la selecció de 'Bascònia' es va estrenar oficialment amb una aclaparadora victòria al mateix San Mamés, per sis a un, amb l'equip català, nascut deu anys abans. El mític jugador Pichichi va ésser l'autor de quatre 'goals' dels bascs i l'únic dels catalans, el va marcar Armet (crònica de l'època).

L'amistós de tornada, el 7 de febrer de 1915, es va jugar a l'estadi de l'Espanyol del carrer Indústria de Barcelona davant de cinc mil espectadors i es va acabar amb un resultat més digne per als catalans: empat a dos (crònica).

Barça i Espanyol, principals aportadors de jugadors

Per al partit d'aquest diumenge (20.30), amb el nou San Mamés ple del tot, el seleccionador català Gerard López ha convocat nou jugadors del FC Barcelona (Masip, Jordi Alba, Marc Bartra, Montoya, Piqué, Sergio Busquets, Xavi, Sergi Roberto i Sergi Samper), quatre de l’Espanyol (Kiko Casilla, Víctor Álvarez, Víctor Sánchez i Sergio García), dos del Celta (Andreu Fontàs i Sergi Gómez), dos més del Sevilla (Gerard Deulofeu i Aleix Vidal) i un del Vila-real (Gerard Moreno), el Granada (Piti), el Getafe (Álvaro Vázquez) i la Reial Societat (Alberto de la Bella). D’internacionals, només ha pogut entrar a la llista Jonathan Soriano, del Salzburg austríac. Els acompanyaran no pas pocs seguidors catalans, arribats sobretot amb autobús.

En la llista de la selecció basca, l'equip que hi aporta més jugadors és l'Athletic de Bilbao (amb deu), seguit de la Reial Societat (sis), l'Eibar (cinc) i l'Osasuna (un).

Amistosos de les seleccions femenina, de futbol sala i també de rugbi

No sols les seleccions absolutes masculines de Catalunya i Euskal Herria juguen aquest cap de setmana. Les federacions de futbol catalana i basca també han organitzat, dos partits més: el de les seleccions femenines de futbol (a Barakaldo, 18.30) i el de futbol sala (a Santurtzi, 16.15). L'equip femení entrenat per Natàlia Arroyo és format per cinc jugadores del FC Barcelona, quatre del València, tres de l'Espanyol, dues del Sant Gabriel i del Llevant i una de l'Atlètic de Madrid.

En el cas de la pilota ovalada, el camp de la Foixarda de Montjuïc ha collit a un quart d'una del migdia la Copa Tricentenari disputada per Catalunya i Euskadi, amb entrada gratuïta. Els seleccionadors catalans Ricardo Martinena i Carlos Juidias han preparat el partit a consciència amb jugadors d'onze clubs: BUC, CR Sant Cugat, FC Barcelona, GEiEG, Gòtics RC, Químic ER, RC l'Hospitalet, Senglars, CR Sitges, UE Santboiana i Barcelona Enginyers.

VILANOVA CANVIA EL FUNDADOR DE LA GUÀRDIA CIVIL PER XIRINACS.

Ja era hora. No hi ha cap país del món que dediqui carrers a personatges aliens que a més a més han actuat contra el mateix país. 

Tant de bo tots els Ajuntaments fessin el mateix. 

VILANOVA CANVIA EL FUNDADOR DE LA GUÀRDIA CIVIL PER XIRINACS AL NOMENCLÀTOR.

La població del Garraf també ha canviat el carrer dedicat al general Espartero per Albert Salvany o del Marquès de Duero pel d'Albert Virella

Vilanova i la Geltrú canvia el fundador de la Guàrdia civil per Xirinacs en el nomenclàtor municipal. Segons ha aprovat el ple d'aquest mes de desembre, el carrer que portava el nom del Duc d'Ahumada passarà a anomenar-se carrer de Lluís Maria Xirinacs.

De la mateixa manera, el fins ara carrer del Duc de la Victòria, sobrenom pel qual es coneix al general Espartero que va recomanar bombardejar Barcelona cada 50 anys, serà el carrer d'Albert Salvany. Finalment, també es substitueix el carrer del Marquès de Duero pel d'Albert Virella.

URUGUAI: MÚJICA UN HOME HONEST.

Marxa un dels polítics honestos que hi ha avui dia al món: José Mújica (President de l' Uruguai).
Li fem un petit homenatge en forma de dos imatges que han corregut per la xarxa.
Gràcies Mújica, gràcies dirigents de l' Uruguai (ja que això no és un èxit personal), cal demostrar que no tots els/les polítics/ques són iguals.

  

HOMENATGE A MADRID A UN MILITAR DELS BOMBARDEIGS A BARCELONA DEL 1714.

No sabem si és una "casualitat" o és que des del govern de Madrid han de fer un contrapés a les commemoracions del 1714 a Catalunya.
Però té el seu punt "casual" que ara inaugurin allà un monument a un dels dirigents militars que van atacar Barcelona aquell 1714:

L'Estat homenatja un militar dels bombardeigs del 1714

Joan Carles I inaugura a Madrid una estàtua del tinent general

 de l'Armada Blas de Lezo, l'almirall 'Patapalo'

L'estàtua de Blas de Lezo a la plaça Colón de Madrid Foto: Marina espanyola

Un dels herois de l'exèrcit borbònic que va bombardejar Bar-
celona el 1714 ja té estàtua a Madrid. Aquest matí, Joan
Carles I ha inaugurat una estàtua a la plaça de Colón del
tinent general de l'armada Blas de Lezo, conegut com a almi-
rall 'Patapalo'. Un personatge històric de gran rellevància en
 la història militar espanyola, sobretot el 1741, on va fer front
a l'almirall Vernon, que volia destruir el port espanyol de Car-
tagena d'Índies.

Però Blas de Lezo també és un dels màxims responsables dels
 bombardejos a Barcelona durant la Guerra de Successió. De
Lezo va capitanejar els bombardejos durant el setge a la ca-
pital catalana el 1713 i 1714.

Joan Carles I ha presidit l'acte, al qual també hi  han assistit l'alcaldessa
 Ana Botella, Esperanza Aguirre i el cap de l'Estat Major de l'Armada, 
Jaime Muñoz Delgado. Botella ha presentat  Blas de Lezo com “l'últim 
triomf del mariner sobre els que pretenen donar per caducada una gran
 nació com és Espanya”. Blas de Lezo també ha estat descrit com “l'exem-
ple de la victòria de les nostres virtuts en la més tenebrosa adversitat”. 
Unes declaracions que poden llegir-se també en clau política actual. 

BORJA DE RIQUER I LES ANTERIORS CONSULTES CATALANES.

Aprofitant les votacions de demà diumenge i aprofitant el ressò internacional del tema, recordem una cosa que va relatar de forma adequada l' historiador Borja de Riquer en relació a altres consultes catalanes durant la nostra història recent.
No estem fent res de nou, només seguir la història d' una manera adequada:

La lliçó magistral de Borja de Riquer sobre les anteriors consultes catalanes

Al programa 'Divendres', l'historiador va explicar tot de moments semblants al procés actual del segle passat.

El programa 'Divendres' de les tardes a TV3, conduït per Xavi Coral, va convidar dijous l'historiador Borja de Riquer perquè repassés, a pocs dies de la consulta del 9-N, moments semblants als actuals en la història de Catalunya. I en va trobar força, el segle passat, en forma de referèndums, mobilitzacions ciutadanes i municipalistes, eleccions quasi plebiscitàries, reaccions de Madrid i discursos que, un segle després, sonen de plena actualitat.

La lliçó magistral de Riquer, que va responent les preguntes del periodista Tian Riba, parla dels processos de mobilització ciutadana, política i municipalista en favor de la Mancomunitat de Catalunya i dels estatuts d'autonomia al llarg del segle XX, a més de les eleccions quasi plebiscitàries del 1907 amb l'experiència reeixida de la Solidaritat Catalana.

RELACIÓ DE LA DESTRUCCIÓ DE LA HISTÒRIA

La Brevíssima, novament

Librooks reedita el llibre d'En Jordi Bilbeny Brevíssima Relació de la Destrucció de la Història. La falsificació de la descoberta catalana d'Amèrica

La falsificació de la descoberta catalana d’Amèrica

Librooks reedita l’obra pionera de Jordi Bilbeny que ha estat capaç de fascinar milers de lectors i en la qual demostra i argumenta de forma magistral la catalanitat d’En Cristòfor Colom i de la Descoberta d’Amèrica.

Quan es va publicar per primer cop aquesta Brevíssima, el llibre va desfermar un virus contagiós —el virus de la sospita—: la valentia de qüestionar el que hem après als llibres de història. Aquesta reedició vol convidar els nous lectors a continuar descobrint la veritat: que la història oficial ha estat reescrita per la mà dels censors.

"Aleshores, em preguntava: ¿Com és que si el llenguatge i la mentalitat del Descobridor delataven tan transparentment que era un home de formació cultural catalana, tots els llibres el feien passar per genovès? I, encara més: ¿Com és que uns el feien noble i els altres plebeu; uns el consideraven el més gran navegant de tots els temps i uns altres un simple llaner?"

L’autor

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. És el fundador de l’Institut Nova Història i autor polifacètic de nombrosos llibres i articles sobre la censura de la història i la catalanitat de la descoberta d’Amèrica, així com de llibres de poesia i assajos de temàtica diversa. Des de fa més de 15 anys, exerceix una incansable tasca de conferenciant i divulgador que l’ha portat a plantejar les seves tèsis per tota Catalunya.

"La investigació de Bilbeny m’ha convençut que part de la meva història ha estat falsificada".

ISABEL-CLARA SIMÓ