8 ANTI-TAURINS FERITS A FRANÇA

Sembla que a França hi ha ganes de defensar les "corridas de toros", i els interessos empresarials de les places s´hi abonen.
No estarem mai d' acord en que la tortura a una persona o a un animal sigui "cultura" (com diuen els dirigents polítics espanyols), però menys encara que sigui un espectacle.

Abans de passar a la noticia dels toros, i en un altre ordre de coses, us volem fer una recomanació: va bé llegir un article des de la Catalunya del Nord que escriu  Marta Serra amb el títol Què ens convé als catalans?No podem parlar pels ciutadans de la Catalunya del Nord (els que vivim al sud), els hem d' escoltar i veure què ens convé a tots plegats (sense interferències). L´article el podeu llegir a Vilaweb.

Tornant al tema dels toros, ens declarem totalment solidaris amb els 8 ferits a l' Aquitània francesa:

Ferits vuit antitaurins a França quan volien impedir una corrida

Els estira-i-arronses entre taurins i animalistes que es viu a França es va cobrar dissabte vuit víctimes, una de les quals de gravetat, a la localitat gascona de Rion-des-Landes, a Aquitània. Una setantena d'antitaurins van envair la plaça de braus de la ciutat, que van ser desallotjats pels gendarmes. Durant l'escaramussa, "un dels responsables de la plaça els va colpejar i n'ha deixat a un en un coma induït a l'hospital de Burdeus", explica Jean-Pierre Garrigues, president del Comitè Antitaurí.

Els defensors dels animals van instal·lar-se al centre de la plaça i es van encadenar amb els braços. Durant el desallotjament dut a terme pels gendarmes, activista a activista, tan els uns com els altres van evitar fer ús de la força. Tot amb tot, durant els aldarulls posteriors, els protaurins haurien agredit als manifestants, segons el testimoni d'aquests, i n'haurien ferit vuit, un d'ells de gravetat.

PLAÇA PER A VICENÇ A. BALLESTER A BARCELONA.

  











Fa poc dies, ens va aribar la bona noticia que, després
de moltes dilacions i entrebancs, s' havia concedit el lloc
per la placa de record i el nom d' una plaça a Vicenç Albert
Ballester a Barcelona, la seva ciutat.

El seu lloc adequat hauria estat l' actual plaça de la Villa de
 Madrid, no perquè pensem que no hi hagi d' haver una plaça
 a Barcelona dedicada a Madrid (de fet Madrid ja té una avin-
guda dedicada dintre la ciutat de Barcelona), sinó per l' edifici
significat que hi havia a l' actual plaça Villa de Madrid (enderro-
cat pels bomabardejos feixistes). Però, malgrat tot, és una bona
 noticia que finalment Barcelona faci un record just a un dels seus
 fills il.lustres (ens remetem a la història, Ballester no només va ser
 el dissenyador de l´estelada).

(04/07/2013) - Barcelona, otorga finalment una plaça al creador de l´estelada: Vicenç Albert Ballester Vicenç Albert Ballester va morir l´any 1938, enguany farà 75 anys. Aquest editor, activista i polític barceloní, després d´una agitada vida sempre compromesa amb Catalunya i la llibertat, el 14 d´agost fou enterrat al Masnou, on visqué molts anys. Quan li ho proposaren a l’aleshores alcalde de Barcelona, aquest va acceptar de dedicar-li una plaça al carrer Canuda, nascuda d´un esfondrament i posterior enderroc de cases, a conseqüència d´un bombardeig aeri feixista. El 1939 però, l´adveniment de la dictadura ho impedí i, un any més tard, l´ajuntament feixista batejava aquell indret amb el nom de "Plaza de la Villa de Madrid". L´any 1985, gairebé coincidint amb la publicació del llibre de Joan Crexell, Origen de la bandera independentista (El Llamp, 1984), l´editor Enric Borràs i l´autor emplaçaren l´alcalde Pasqual Maragall i al director de l´Arxiu Municipal Jaume Sobrequés, a reprendre aquell nomenament frustrat per la dictadura. La proposta fou aprovada verbalment però mai no s´arribà a posar per escrit. El 2008, la Comissió del Centenari de l´Estelada va tornar a adreçar formalment la proposta a l´alcalde Jordi Hereu. A través de la ponència del Nomenclàtor de la ciutat, finalment s´aprovà aquell mateix any, però encara sense data ni espai físic per a l’ homenatjat. Finalment, la designació específica del vial per a Vicenç A. Ballester es concretà a principis de 2013 en un espai dins el districte de Ciutat Vella. La votació favorable del ple del districte del dia 4 de juliol, satisfà una històrica demanda popular que donarà a Barcelona un nou espai de memòria en la llarga trajectòria de la lluita per la llibertat de Catalunya.

FA 77 ANYS EL FRANQUISME VA EXECUTAR JOSEP SUNYOL.

Fa 77 anys el franquisme va executar Josep Sunyol

Josep Sunyol

(Notcia publicada avui a Vilaweb). Esperem que l' actual directiva del Barça, faci algun acte de record pel que va ser President del Club.

Aquest dimarts se celebra una trista efemèride. Tal dia com avui de fa 77 anys, el règim franquista afusellava Josep Sunyol i Garriga, president del Barça, dirigent d'ERC i editor del diari 'La Rambla'.

El 6 d'agost de 1936 Sunyol i tres acompanyants més van creuar en cotxe la serra de Guadarrama. Durant el viatge van entrar a la zona franquista, on van coincidir amb un escamot que els va fer baixar del vehicle i els va afusellar allà mateix. A part de Sunyol, van morir un tinent republicà, el periodista Ventura Virgili i el xòfer.

Sunyol va ser diputat a Madrid durant tres legislatures, president del RACC entre 1933 i 1934 i fou elegit president del Barça per aclamació popular el 17 de juliol del 1935. També va ser el president de la Federació Catalana de Futbol. La seva mort va trasbalsar el paisatge polític i esportiu català

1ª UNIVERSITAT NOVA HISTORIA.

Us pengem la informació que ens envien de la 1ª Universitat Nova Història.

  1a Universitat Nova Història, de l'1 al 4 d'agost a Crespià

En breu s'obriran les inscripcions per a la 1a Universitat Nova Història, que s'escaurà de l'1 i 4 d'agost a Crespià, al Pla de l'Estany. Es tracta d'un Curs sobre la falsificació i restauració de la Història de Catalunya que comptarà amb 10 ponències de destacats investigadors de l'Institut Nova Història.

Ens plau anunciar-vos que aquest any inaugurarem la 1a UNIVERSITAT NOVA HISTÒRIA, que s'escaurà de l'1 i 4 d'agost a Crespià, al Pla de l'Estany.

Es tracta d'un Curs sobre la falsificació i restauració de la Història de Catalunya, en un entorn natural on, a més a més d'aprendre història i compartir idees, podrem passar-hi uns dies de descans. El contingut del curs està organitzat amb 10 ponències a càrrec de destacats investigadors de l'Institut Nova Història, com són Jordi Bilbeny, Pep Mayolas, Joanjo Albinyana, Paolo Pellegrino, Enric Guillot, Àlex Sendra, Albert Fortuny, Manel Capdevila, Pep Comajuncosa. A més hi haurà una taula rodona, cinefòrum cada vespre i un concert la nit del dissabte.

El curs inclou l'estada amb pensió completa opcional en una casa de la vila o d'un altre lloc proper.

PER A MÉS INFORMACIÓ ACCEDIU A LA PÀGINA DE LA UNIVERSITAT NOVA HISTÒRIA:http://www.inh.cat/universitat

ON ANEU NAVARRO I PSC ?

Darrerament estem veient declaracions bastant estrambòtiques de polítics i altres personalitats públiques. Però en Navarro cada vegada les diu més grosses, ara resulta que només els independentistes poden "falsejar" la Història.
Però en quin país vivia aquest home i el seu partit fins ara ?  No se n' havia adonat de la manipulació històrica que han fet els diferents governs espanyols, aquests darrers 500 anys ?  No se n' adona que aquest discurs electoralista ja el fa (amb millors resultats) un altre partit molt espanyolista ?  On van ?  

Navarro acusa l'independentisme de «falsejar la història»

Considera que és fals dir que Espanya "sempre ha anat contra Catalunya", i arremet contra el simposi sobre el 1714 que organitza la Generalitat, com ja va fer C's i la caverna

Bernat Ferrer, Barcelona (Nació Digital).

Pere Navarro, en una imatge d'arxiu. Foto: PSC

"Federare, en llatí, vol dir unir." Amb aquesta màxima ha defensat el primer primer secretari del PSC, Pere Navarro, la seva aposta per un Estat espanyol federal, durant la inauguració de les jornades "La solució federal" que els alts i mitjans quadres del partit celebren avui a Barcelona. Davant d'un auditori format per José Montilla -assegut a l'última fila, en una cadira supletòria-, Carme Chacón i diversos exconsellers, Navarro ha criticat tant "el discurs de la recentralització i de la desaparició d'allò públic" que creu que abandera el PP, com "el discurs dels que falsegen la història, dels que volen trencar, dels que diuen que Espanya sempre ha anat contra Catalunya".

Com ja va fer Ciutadans (C's) i diversos mitjans madrilenys, Navarro ha carregat durament avui contra el simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014), que organitza el Centre d'Història Contemporània de Catalunya, depenent directament del departament de la Presidència de la Generalitat. El director del simposi, Jaume Sobrequés, va criticar llavors que "l'espanyolisme tronat" s'indignava per "un acte acadèmic" que tindrà "alta solvència científica".

Navarro ha criticat obertament que "el discurs de l'espoli ens porta a l'extrem de dir que no hi altra solució que trencar", i ha advertit del perill d'una frustració col·lectiva a la que creu que s'està abocant Catalunya: "Hi ha moltes persones que s'han il·lusionat, hi ha moltes persones que creuen que l'any que ve Catalunya serà independent, i que llavors no tindrem problemes econòmics, que no s'haurà de retallar..." I ha reclamat als seus quadres dirigents: "Davant d'aquest missatge, hem de plantejar una alternativa."

Segons Navarro, aquesta proposta que evitarà la frustració col·lectiva passa per "un model de finançament just i solidari, que contempli l'ordinalitat" i un sistema polític que "marqui exactament quines competències té cadascú". I, com a proposta estrella, "l'adequació del Senat com a veritable cambra territorial".

"La nostra bandera és la bandera del diàleg i de l'acord, des de la convicció ferma de les nostres creences. Davant d'aquells que volen dividir, dels que tenen la bandera de la insolidaritat i del trencament, nosaltres volem caminar junts amb una Espanya federal i una Europa federal", ha proclamat.

75 è aniversari de la Batalla de l' Ebre (Acte).

Uns companys/es ens envien aquest cartell.
L' acte es farà a Mataró (Maresme) el proper divendres,
esperem que el disfruteu els amics/gues de la història.

QUE NO ENS MANIPULIN: TOTS SABEM QUI EREN I QUI SÓN ELS FEIXISTES.

Bé, finalment sembla que l' homenatge a Vicenç Albert Ballester a Barcelona va endavant.
Us pengem la noticia tal com la treia avui Nació Digital, dóna algun detall més de les votacions i de la posició del PP.
Quina llàstima que els "peperos" considerin Estat Català un partit nazi i en canvi alguns càrrecs del PP segueixin considerant Franco com "un heroi" i Onésimo Redondo, Serrano Súñer i altres glories feixistes amb dret a reconeixements públics.
Tots sabem qui són feixistes (el vocabulari se l' atorgaven ells mateixos durant dècades), i no cal que ens venguin la moto de fotos d´Estat Català totalment descontextualitzades.
Que poca història saben els del PP i quanta manipulació projecten. Nosaltres no hem trobat mai (en arxius) cap membre de la CEDA ni de Falange Española mort als camps de concentració nazis i, en canvi, membres d' Estat Català sí que en consten. No hi ha cap comparació possible (ni històricament ni de cap mena).

Compte amb les manipulacions històriques del PP, en saben, hi estan habituats i tenen molts mitjans de comunicació que els "riuen les gràcies".
     

El creador de l'estelada tindrà una placeta dedicada a Barcelona

El PP s'oposa a homenatjar Vicenç Albert Ballester barrejant la bandera independentista amb el nazisme i "actituds paramilitars"

Una parella, a punt d'entrar al Concert per la Llibertat onejant una estelada. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.

El ple del districte de Ciutat Vella de Barcelona va aprovar ahir que es dediqui una plaça al creador de l'estelada, Vicenç Albert Ballester, situada entre el carrer del Comerç i el passeig de Lluís Companys, un espai conegut actualment amb el nom genèric de "placeta del Comerç". La moció va comptar amb els vots a favor de CiU, que presentava la proposta, ICV-EUiA i Unitat per Barcelona. El PP va criticar durament la decisió per interpretar que l'estelada havia estat l'emblema d'Estat català, una formació que va acusar de "nazi" i "amb actituds paramilitars".

Mostrant una sèrie de fotocòpies en què es veia una milícia de les Joventuts d'Estat Català de l'època de la República desfilant amb l'estelada, Villagrasa va interpretar que l'estelada és un símbol nazi. Davant d'aquesta comparativa, la regidora convergent Mercè Homs, que havia presentat la proposta, va respondre, visiblement contrariada: "Els únics feixistes que han existit aquí van voler aniquilar el nostre país, van voler silenciar la nostra llengua i van voler fer desaparèixer els nostres símbols. I tothom sap qui són."

Homs, que va acusar el PP de "manipular la història", va recordar també que l'Ajuntament de Barcelona ja havia valorat d'incloure Ballester en el nomenclàtor de la ciutat l'any 1938, però que l'entrada de les tropes franquistes el 1939 ho va estroncar.

El PSC també va votar en contra de la moció, argumentant que el lloc escollit pel consistori no era l'adient, i reivindicant que Pasqual Maragall ja havia recuperat la proposta de la República, sense que el projecte mai no s'acabés de materialitzar.

"Es corregeix l'anomalia"

Els promotors de la iniciativa, la Comissió 100 anys d'estelada, ressalten que Vicenç Albert Ballester "és, ara per ara, molt poc conegut en proporció a la popularitat de l'estelada", i sostenen que iniciatives com aquesta "corregeixen l'anomalia".

Vic (Osona) ja va aprovar el 2009 dedicar una plaça a Ballester, situada a l'Ateneu la Central , iniciativa que va ser seguida també per Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès).



Mostra un mapa més g