JORNADA FINAL DE L´INSTITUT NOVA HISTÒRIA.

Dia : AVUI, dijous 29 de desembre
Hora: 2/4 de 8 de la tarda
Lloc: PLURAL-21. c/ Cartagena, 230, 5è 1a, Barcelona

Origen català de la bandera dels EUA

Aquesta conferència exposa el que fins ara havien suggerit la Teresa Baqué, l'Enric Guillot i en Bilbeny mateix, però amb moltes més dades i molta méscoherència històrica: que hi ha una relació directa entre la bandera actualdels Estats d'Units d'Amèrica i la bandera catalana.

Les barres vermelles de la bandera americana es corresponen a les barres vermelles de la bandera catalana. L'única diferència és el canvi del dauratper l'argent, perquè fins i tot el nombre de barres --dues, tres, quatre o cinc— és el mateix en ambdues senyeres.

El conferenciant també exposa que en múltiples mapes antics es poden observar banderes catalanes sobre els actuals territoris dels EUA, amb nombre de barres oscil·lants i tant amb or com amb argent. Però aquest fet també s'observa en els antics estats de la nació Catalana, on els escuts dibuixats són amb barres vermelles i blanques o vermelles i grogues.

Com que molts territoris dels actuals EUA van ser espanyols, els seus símbols, banderes i escuts també ho eren. I com que els símbols i les banderes espanyols antics també eren els senyals de la nació catalana, és evident que hi ha una relació directa en la bandera catalana i la bandera dels Estats Units.

JORDI BILBENY

Escriptor i investigador.

Cap de Recerca de l'Institut Nova Història


Us hi esperem!!


PROGRAMA DEL CICLE (RESUM DE TOT EL CICLE):

Cada dijous de setembre fins al desembre, a 2/4 de 8 del vespre

6 d'octubre
Francesc Jutglar:
"Els noms catalans de la fauna americana"

13 d'octubre
Pep Mayolas:
"Qui era realment «Hernando Cortés»?"

20 d'octubre
Pere Alzina:
"La introducció de l'atzavara americana a Espanya"

27 d'octubre
Manel Capdevila:
"La ciència nàutica catalana i la descoberta d'Amèrica"

3 de novembre
Pere Forès:
"Errors i falsedats en els viatges d'En Colom"

10 de novembre
Albert Fortuny:
"El port de Pals i la sortida del primer viatge al Nou Món"

17 de novembre
Àlex Sendra:
"Catalanades i catalanismes del Pare «Bartolomé de las Casas»"

24 de novembre
Enric Guillot:
"Banderes i escuts catalans en els mapes i còdexs d'Amèrica dels segles XVI i XVII"

1r de desembre
Lluís Ma Mandado:
"Cristòfor Colom a l'Orlando Furioso"

15 de desembre
Cesc Garrido:
"Projecció de les Verges de la Mercè i de Montserrat a Amèrica als segles XVI i XVII"

22 de desembre
Pep Comajuncosa:
"La descoberta d'Amèrica i el redreç econòmic de Catalunya"

29 de desembre
Jordi Bilbeny:
"Origen català de la bandera dels EUA"

Contribució de 20 € per sessió solta. Socis INH i P-21: 33% descompte

INCOMPLEIX L´ESTAT I PAGUEN ELS EMPLEATS PÚBLICS I ELS PROVEÏDORS.

Els catalans i catalanes som uns pagadors nats, això no ho dubta ningú ni admet cap debat. Però que el problema de tresoreria actual de pagaments de l´Estat a la Generalitat també l´hagim de pagar els treballadors i les treballadores catalanes, no sembla gaire intel.ligent.
Si hi ha un incompliment, s´ha d´actuar contra els incomplidors, mai contra els que compleixen sobradament i treballen.
Degut a la importància històrica del debat, perquè hi haurà un abans i un després de "la situació de crisi" a l´Estat. Tot i que no ha estat gens malament el plantejament de "tancament de caixes" que ha plantejat S.I., hem pensat penjar el resum de la declaració d´ICV, bastant encertats en el seu plantejament:

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha demanat avui al Govern de la Generalitat que “no faci pagar justos per pecadors” i que posposi part del pagament de l’IRPF o de la Seguretat Social a l’Estat enlloc de fer pagar l’incompliment de l’executiu espanyol als treballadors públics i proveïdors. “És una proposta sensata i ponderada”, ha dit Herrera que ha recordat que “qui incompleix és l’Estat i qui paga són els empleats públics”. “No seria més raonable que afectés a qui està incomplint i no a qui compleix?”, ha preguntat Herrera.

Segons els càlculs dels ecosocialistes, ja que el Govern no ha pogut quantificar la xifra, el 20% de les pagues extres que deixarien de cobrar a temps els treballadors públics comportaria entre 80 i 100 milions d’euros mentre que retardar part del pagament de la quota patronal l’IRPF seria suposaria 150 milions d’euros mentre que ajornar el pagament de la quota de la patronal de la Seguretat Social suposaria 300 milions d’euros, “xifres molt superiors al què suposa el 20% de la paga extra de Nadal”.

“Si no prenen aquesta decisió i s’enfronten a l’Estat”, ha dit Herrera, “sospitem que volen aprofitar l’avinentesa per continuar debilitant la funció pública”. Per això, Herrera ha assegurat que portarà aquestes propostes amb alguna iniciativa parlamentària per forçar-ne la votació i saber el posicionament del Govern.

D’aquesta manera, Herrera vol que les mesures que emprengui el Govern espanyol afectin al ministeri d’economia i no a les butxaques de la gent ni al consum. Per això,el dirigent ecosocialista ha denunciat que el Govern no té cap política d’ingressos, i els ha acusat d’una “mala gestió” i de “manca de previsió” quan s’assegura que no es poden pagar nòmines i quan es podria haver contemplat una nova emissió de bons. “El pressupost no pot penjar d’un fil”, ha lamentat Herrera alhora que ha assegurat que “la política de retallades del govern no està sent eficient, no funcionen i a més empitjoren la situació i la política d’ingressos”.

EXPOSICIÓ "AVIADORS DE LA REPÚBLICA" AL CASTELL DE MONTJUÏC (Barcelona).

Rebem aquest missatge d´una exposició que creiem històricament important.
Per això la pengem al bloc.
L´exposició està oberta fins el 29 de gener del 2012.

El president d'Aena i la Presidència Co·legiada d'ADAR es compauen en convidar-vos a l'acte d'inauguració de l'exposició
'Aviadors de la República'
que tindrà lloc a la Sala del Cos de Guàrdia del Castell de Montjuïc dimecres, 14 de desembre de 2011, a les 12.30 hores.

Castell de Montjuïc
Carretera de Montjuïc, 66 | 08038 Barcelona | 932 564 445 | castell@bcn.cat
Del 15 de desembre de 2011 al 29 de gener de 2012
De dilluns a diumenge, de 9 a 17 h

INTERESSANT LLIBRE SOBRE ELS BOMBARDEJOS ITALIANS AL BAIX ARAGÓ.

El passat cap de setmana l'associació Altra Itàlia va organitzar unes jornades
de memòria històrica sobre la intervenció italiana a la guerra civil.

Aquesta associació ha denunciat a l'estat italià per crims de guerra i
contra la humanitat durant la guerra civil. Aquesta denúncia ha estat admesa
a tràmit per l'Audiència Nacional. Dintre d'aquestes jornades es va fer la
presentació del llibre "Marzo de 1938, bombardeos italianos en el Bajo
Aragón", un episodi que va quedar totalment amagat pels feixistes i pel
règim republicà, que practicava la desinformació per tal de no desmoralitzar
la reraguarda. L'abast d'aquests bombardejos va ser de la mateixa magnitud
que el bombardeig de Guernika.

Els autors del llibre són historiadors locals d'Alcorisa (el poble més
castigat per aquest bombardejos). L'ajuntament d'Alcorisa ha estat l'editor del llibre.

S'ha fet una gran feina de reconstrucció de seqüències
fotogràfiques i tractament digitalitzat de la foto resultant i així s'ha
aconseguit crear una exposició que divulga aquesta història, que es recolza
també en la recollida de testimonis orals.

AQUEST CAP DE SETMANA ES FA l´11è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D´AMÈRICA.

11è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA.
SALA MUNICIPAL, ARENYS DE MUNT, 25 i 26 DE NOVEMBRE DEL 2011.

Programa:

DIVENDRES, 25.

7 de la tarda:

Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història, Presentació.

Josep Manel Ximenis, Batlle d’Arenys de Munt: Obertura.

Taula rodona: «Periodisme, història, futur».

Fabià Rúbio, Fundador de SOM Ràdio.
Gemma Lleixà, Ara.
David Morgades, Diari Gran del Sobiranisme.
Andreu Mas (El Punt/Avui).

8 del vespre:

Projecció del documental: «Cristòfor Colom i la Casa Reial Catalana» de David Grau i Dani de la Orden.
Presentació a càrrec d’en Pep Mayolas.
DISSABTE, 26.

2/4 de 10 del matí:

Jèssica Flores, Regidora de Cultura: Benvinguda.

Roger Mallola: «L’enfortiment de l’estat en la modernitat i la qüestió de la descoberta del Nou Món».

Enric Guillot: «Lepant: la batalla catalana pel control d’Amèrica».

Josep Segarra: «Presència catalana a Cartagena d’Índies».

2/4 d’11 del matí:

Marcel Pallejà: «Almiralls i capitans de més de 80 anys als segles XV i XVI».

Francesc Magrinyà: «L’expressió in senectute bona i l’edat d’En Colom».

Jordi Vila: «La mort civil com a figura jurídica».

2/4 de 12 del matí:

Cesc Garrido: «L’Orde de la Mercè i la descoberta d’Amèrica».

Dolors Marín: «Seguint el rastre del tabac entre Catalunya i Amèrica».

Jordi Prenafeta: «Traces lingüístiques de l’original català perdut de la Lletra d’En Colom».

2/4 d’1 del migdia:

Ramon Serrano: «La relació entre el Plus Ultra, la Corona Catalana i el Nou Món».

Leandre Martí: «Una pintura d’En Colom a Palos de la Frontera».

Xavi Mir: «Sobre la genealogia d’Abraham Ortelius».

2/4 de 2 del migdia:

Felip Rodríguez: «El Gran Capità: indicis bibliogràfics d’un Cardona».

Albert Gispert: «La creu de Borgonya: estendard de l’Imperi d'Espanya».
A les 2: DINAR

5 de la tarda:

Jordi Miravet: «La universitat catalana i el canvi d’actitud respecte a l’origen d’En Cristòfor Colom».

Albert Fortuny: «L’organització del primer viatge: una qüestió tècnica».

Jordi Indiano: «L’humanista valencià Joan Baptista Anyes i els Anyes o Ianyes Pinçon».

6 de la tarda:

Pere Baladron: «Algunes proves sobre la possible catalanitat de Juan Sebastián Elkano».

Lluís Maria Mandado: «Joana d’Aragó, dita la Boja, i els Colom».

Francesc Jutglar: «Fauna americana: l’origen català del mot zarigüeya».

7 de la tarda:

Manel Capdevila: «El genocidi inca i els escacs valencians».

Joanjo Albinyana: «La substitució de la vila de Cullera per la de Cuéllar en els textos de la Història d’Espanya i de la descoberta d’Amèrica».

Pep Mayolas: «La primera audiència reial d’En Colom i el comte de Tendilla».

8 del vespre:

Àlex Sendra: «El castellà d’En Bartolomé de las Casas: ortodòxia, la RAE i la realitat».

Jordi Bilbeny: «El primer govern de les Índies era català».

2/4 de 9 del vespre:

Lliurament del 3r Guardó Nova Història a en David Grau, guionista i director de cinema.

Conferència de clausura: «La recerca de la història: present i futur».
Josep M. Pasqual, periodista i escriptor.

Organitza:

Institut Nova Història
i
Ajuntament d'Arenys de Munt

Col•labora:

Triclinium, Menjars cuinats.

Si vols, també el trobaràs a les Notícies de la web d'en Jordi Bilbeny:

http://www.jordibilbeny.com/gestiona-t/upload/noticies/21112011195836.pdf

Cordialment

http://www.novahistoria.org

ELS DUBTES DEMOCRÀTICS I LES LLIÇONS DE LA HISTÒRIA

El periodista Xavier Montanyà fa una reflexió a internet sobre les eleccions i les lliçons de la història (en aquest cas d´Espanya)recent. Una història enterbolida.
Us pengem un extracte de la darrera part de l´article.

" ...La gravetat i els efectes de la crisi han il·luminat el panorama. Sembla que molts ara s’adonen del frau. Han sorgit noves formes de crítica i de protesta. És trist, però, que la crítica i la dissidència o, fins i tot, la denúncia en veu alta de les perversions del sistema, aparegui quan se’n resenteix la butxaca o el lloc de treball. Hi ha bona part de responsabilitat ciutadana en l’acceptació d’aquest sistema. Ja sigui com a mal menor, per submissió i conformisme, o per que mentre els anessin bé les coses a ells, els importava un rave la resta. L’herència ideològica i sentimental del franquisme és encara molt present. El 20-N és l’aniversari de la mort de Durruti. Què ha passat en tots aquest anys per a què bona part de la classe treballadora voti partits que van contra els seus interessos?

Recomano la lectura de “La Transición en Cuadernos de Ruedo Ibérico” (Blaklist), en una excel·lent edició crítica de l’historiador Xavier Díez. Un recull de les veus silenciades i marginades de la transició. L’estat actual de fracàs democràtic ja s’intuïa en aquest textos, publicats entre 1970 i 1979. La revista i l’editorial van ser fonamentals durant al franquisme, però la seva heterodoxia, independència i lllibertat d’opinió van començar a ser molestes en consolidar-se el pacte de transició entre franquistes i antifranquistes. I se’ls va marginar fins a l’ofec. Molts dels autors, avui, han connectat amb els indignats.

Són escrits rigorosos i coherents d’una gran vigència avui pel retorn del PP, i la desafecció a un sistema que ha generat un 46’2% d’atur jovenil. Un exemple: “Quien amnistiará al amnistiador?” (1975) de Joan Martínez Alier, crítica al que quallaria en la llei d’amnistia del 1977, una llei d’impunitat pels franquistes amb el vistiplau de PSOE, PCE, CiU i PNB. La base per la política d’oblit i desmemòria, queavui impossibilita investigar què ha passat amb els 140.000 desapareguts. Al marge del relat oficial elaborat per Victòria Prego i altres, aquests textos aporten dades interessants sobre l’aristocràcia bancària o els grups de pressió economica, entre altres coses.

Xavier Díez ho sintetitza molt bé: “El franquisme va funcionar com un estat autoritari que permetia mantenir un statu quo invariable en els equilibris de poder tradicionals. La transició va fracassar estrepitosament, com ho va fer en el seu moment la Segona República, a l’hora de resoldre els tres grans problemes espanyols: cultura democràtica feble, desigualtats socials insuportables, incapacitat de resoldre les contradiccions nacionals internes. El desequilibri del poder a l’hora de construir el règim actual, va servir per ajornar la resolució dels tres reptes fins a les calendes gregues”.

EL NEW YORK TIMES OPINA SOBRE LES ELECCIONS ESPANYOLES.

Article del New York Times sobre la "democràcia" i el "bipartidisme". Article penjat a Vilaweb.

La democràcia espanyola és recent però ja s'ha fet vella. Aquesta és la tesi que defensa Jonathan Blitzer, periodista del New York Times a Madrid. En aquest article, publicat en l'edició d'ahir del diari nord-americà, Blitzer analitza la situació que viu la democràcia espanyola, que considera de qualitat dubtosa i marcada per un bipartidisme efectiu, amb una creixent desconfiança significativa vers el sistema polític, especialment per part de les noves generacions, però no només.

El periodista lamenta que la democràcia espanyola no hagi aprofitat l'oportunitat de renovar-se i continuï potenciant un sistema que afavoreix només els dos partits grans. I destaca, no en va, que en les eleccions del 20 de novembre --data que, com recorda el periodista, coincideix amb el 36è aniversari de la mort de Franco-- per primera vegada els dos candidats favorits voregen els seixanta anys. 'Per a una democràcia tan jove són massa vells, senyal que els seus partits no han sabut envellir', diu, donant a entendre que ambdós candidats, per la seva edat, han viscut bona part de la seva vida encara sota la dictadura.

Per una altra banda, recorda que, en algunes circumscripcions, un terç dels noms que figuren a les llistes socialistes, i la meitat dels que figuren a les dels populars, són investigats per corrupció.

Per tot plegat, i manllevant paraules de l'escriptor Javier Cercas i de l'historiador Santos Juliá, parla de partitocràcia i no de democràcia, alerta del descontentament general de la societat i, al mateix temps, constata les simpaties que desperten els indignats. I rebla: 'Si la Transició espanyola va portar les institucions democràtiques, el moment actual mostra els límits de les promeses fetes aleshores. Molts espanyols encara estan orgullosos d'aquella transició, però en aquest moment de fragilitat democràtica, una nova generació més jove topa amb el seu propi govern'.