dimarts, 10 de febrer del 2009

LA CULTURA POPULAR AMB FOC NO POT DESAPARÉIXER.


Uns 450 grups impulsen un manifest perquè no desaparegui la cultura popular amb foc.


Diables i colles de bestiari estan preocupats perquè d'aquí a un any acaba la moratòria que els permet l'ús de material pirotècnic.

Al gener del 2010 acaba la moratòria de la directiva europea aprovada el 2007 que regula l'ús del material pirotècnic i que afecta de ple les entitats culturals populars que, com els diables i les colles de bestiari, utilitzen el foc, i, per tant, festes tradicionals catalanes com ara la Patum, Sant Joan i els correfocs. Uns 450 col·lectius de diables i colles de bestiari dels Països Catalans han impulsat un manifest per demanar al govern estatal i a la Generalitat que es faci una regulació específica que protegeixi la cultura popular amb foc. Les entitats, «molt preocupades» perquè «ja ha començat el compte enrere i no hi ha resultats», demanen el suport de la ciutadania. La Generalitat ha creat una comissió de treball i presentarà una proposta al Ministeri d'Indústria, que ho ha de regular.

La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Federació de Dimonis i Diables del País Valencià i la Federació de Diables i Bèsties de Foc de les Illes –que representen uns 450 col·lectius– acaben de fer públic un manifest unitari, però amb redaccions diferents adaptades a cada zona, per reclamar el suport d'altres grups culturals catalans, com ara castellers i esbarts dansaires, dels ajuntaments, dels grups parlamentaris i de la ciutadania per evitar que la directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu es traslladi sense canvis a la legislació estatal i es restringeixi l'ús del material pirotècnic sense distingir l'ús privat del públic.

Concretament, reclamen tant a la Generalitat com al govern estatal (malgrat que són conscients que és aquest últim qui ha de fer la transposició de la directiva) que «estableixin el caràcter singular dels elements festius de la cultura popular i tradicional catalanes mitjançant una regulació específica en l'ús dels materials pirotècnics».


El president de la federació de diables, Pep Enric, ho deixa molt clar: «Tothom està molt preocupat.» Creu que el col·lectiu paga ara «el buit legal» que ha denunciat durant molts anys i recorda que les tradicions populars i el foc estan molt arrelats a tots els Països Catalans, i, per tant, la directiva afecta, per exemple, els correfocs, les processons, els seguicis festius, la Patum, les falles, la mascletada infantil i Sant Joan. Sete Udina, president de l'agrupació del bestiari festiu, deixa molt clar que les entitats han treballat des del mateix moment de l'aprovació de la normativa per aconseguir canvis. Ara, fan un pas endavant amb el manifest i un acte reivindicatiu que convocaran al mes de febrer perquè «el temps s'acaba» i cal «aconseguir un suport ampli» ja que «és la cultura popular la que està en perill».

Els dos presidents reconeixen que el Departament de Cultura ha treballat per trobar una solució i oferir una proposta amb la creació d'un grup de treball mixt a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular Tradicional. No han estat els únics. Per exemple, l'Ajuntament de València té previst aprovar avui una moció amb la qual vol recordar al Ministeri d'Indústria que han passat més de dos anys des de l'aprovació de la directiva, que, entre altres punts, prohibia als menors de dotze anys l'ús de material pirotècnic. De fet, la polèmica ha perseguit la directiva des de la seva aprovació perquè no es van tenir en compte totes les sensibilitats i es va concebre restrictivament.

ELS INFANTS I LA DISTÀNCIA«Els nens són la llavor de la cultura del foc de demà», afirma Udina. En la directiva europea, però, es restringeix l'accés dels nens als petards, de manera que es prohibiran per als menors de dotze anys. Fins als setze anys podran utilitzar pirotècnia de baixa perillositat (bengales, bombetes i fonts) i entre els setze i els divuit de perillositat mitjana (carretilles amb poca càrrega). Aquesta restricció afecta directament les colles de diables infantils i la participació dels adolescents en les colles de diables i de bestiari amb foc. Segons Enric, l'edat d'accés al material és un dels temes que es tracten en la comissió de treball amb la Generalitat. La federació també està amoïnada per un altre aspecte: les distàncies de seguretat.

Així, per exemple, la directiva marca que quan es tracta de material de categoria 3, que serien els petards que s'utilitzen als correfocs, per exemple, la distància ha de ser igual o superior als 15 metres. «Necessitarem carrers de 30 metres per fer un correfoc, i no es podrà fer la Patum tal com és ara», explica el president. Per Udina, les distàncies que marca la directiva fan inviables moltes de les festes que es fan actualment als Països Catalans i la relació entre el públic i els membres de les entitats.

Enric recorda que els col·lectius no entren a valorar si les restriccions proposades per la directiva per als ciutadans són les correctes, però tenen molt clar que com a entitats formen part de la cultura popular i tradicional catalana, i que és una tradició «amb més de 800 anys d'història». Després de l'aprovació del manifest, els col·lectius que l'han impulsat es reuniran aquest cap de setmana per concretar la data i el lloc de presentació. «Serà un acte reivindicatiu on llegirem el manifest i hi haurà diferents representacions de cultura popular».

divendres, 6 de febrer del 2009

PER UNA ESCOLA INCLUSIVA A CATALUNYA.


Unes 200 persones es manifesten a Barcelona per una educació inclusiva 01/02/2009.


BARCELONA, 1 de febrer (EUROPA PRESS).

Unes 200 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat avui a Barcelona per reclamar una educació que garanteixi "un únic sistema general d'educació" que integri en tots els centres ordinaris als alumnes amb discapacitats.

Les nou entitats assistents --associacions de professors, pares, psicopedagogs i directors de centres públics-- han demanat que es doti a tots els centres d'educació dels recursos específics necessaris perquè puguin garantir el principi d'inclusió de tots els alumnes, inclosos aquells que tenen necessitats educatives específiques.

També han reclamat que s'incentivi als centres d'educació especialitzada perquè passin a ser recursos de suport a l'escolarització dels alumnes amb discapacitat en els centres ordinaris.Els organitzadors han expressar el seu desig que l'educació inclusiva estigui implantada a totes les escoles en un termini de 10 anys, el que comporta "educar des de les capacitats i habilitats de l'alumne", valorant la discapacitat com "una característica més que s'ha de tenir en compte".


A més, han assenyalat que aquest model educatiu afavoreix la millora contínua de l'escola, així com la "creativitat i flexibilitat" dels professors, que han d'oferir diferents maneres d'aprendre.

diumenge, 1 de febrer del 2009

SOBRE LA POLÈMICA DE L´HOMENATGE A CARLOS SENTÍS.


El lliurament de la medalla al mèrit del Treball a Carlos Sentís ha desfermat una tempesta al Col·legi de Periodistes, que va fer d'amfitrió de l'acte organitzat dilluns per iniciativa del ministre Celestino Corbacho. El Grup Barnils, com a col·lectiu de periodistes, ha redactat una carta que ha adreçat als col·legiats perquè la signin. El destinatari final serà el degà del col·legi, Josep Carles Rius, al qual reclamen que "es faci enrere de les paraules elogioses cap a Sentís" i que "la junta reconegui l'error que va cometre en acollir l'acte".


El text repassa la biografia franquista de Sentís. Destaca el fet que va entrar a Barcelona amb les tropes feixistes i vestit de militar el 26 de gener de 1939 –data de la qual es complien exactament 70 anys el dia de l'entrega de la medalla– i l'article ¿Finis Cataloniae? El fin de una película de gangsters, simplemente, que va publicar a La Vanguardia el 17 de febrer del mateix any. En aquell text, Sentís qualificava de "mafiosos" els governs de la República i de la Generalitat republicana. Una vintena de col·legiats ja s'han adherit a la queixa.
Joan Vila, vocal del Grup Barnils i membre de la junta del col·legi –per la llista de l'oposició–, es va queixar en l'última reunió de pel fet que el degà, Josep Carles Rius, hagués decidit que el col·legi podia acollir l'acte i per haver participat activament en la cerimònia, amb un discurs "elogiós". "El col·legi representa tots els periodistes catalans i s'ha implicat en un homenatge a una persona que està clar que no va actuar com un català demòcrata, tot i que a partir de 1975 es va reciclar com van fer tants franquistes. Entrar en aquest joc en un moment en què s'està recuperant la memòria històrica requereix almenys una explicació", argumenta Vila.
Per Rius, la qüestió és tota una altra. El degà diu que "el Grup Barnils és molt lliure d'impulsar la carta que vulgui", però de la mateixa manera anuncia que no es farà enrere "de res". "Tot el que vaig dir van ser paraules mesurades i pensades i no les retiro", puntualitza. En el seu discurs, Rius va destacar que "el mèrit com a treballador del Carles Sentis és indiscutible". I pel que fa al paper del condecorat durant la dictadura –com a periodista de La Vanguardia–, el va definir com l'opció de "centrar la mirada en les democràcies occidentals, que era una forma d’apostar per la llibertat i, també, de mantenir viva la vocació universal de Catalunya".
"Sentís té tots els reconeixements que es donen en aquest país, inclosa la Creu de Sant Jordi, i va ser el primer degà del col·legi [com a president de l'antiga Associació de Premsa de Barcelona, hereva de la dictadura, va ser el degà de 1986 a 1991 perquè no es va presentar cap altra candidatura]. A més, a l'acte hi eren el ministre de Treball i el conseller de Cultura, hauria estat injustificable que jo, com a degà actual, no hi anés", sentencia.

L´ABC ES POSA AGRESSIU.


Editorial agressiu al diari 'ABC'L'afer Sentís ha provocat una polèmica creixent al llarg d'aquesta setmana, i la queixa del Grup Barnils ha provocat un atac de l'ABC. En la pàgina d'opinió del suplement de Catalunya, el rotatiu madrileny inclou un petit article editorial –no va firmat– en què assegura que "s'ha de ser molt mesquí per condemnar l'homenatge" a Sentís.El text considera el periodista condecorat "un exemple de professionalitat, sentit comú i bondat personal, una cosa inassolible per a aquells que, emparant-se en el bon nom de Ramon Barnils han decidit que Sentís no mereix cap homenatge per 'franquista'". "I ho diuen ells, als quals amb al catalanisme per bandera només els falta portar pistola", conclou l'ABC en referència al Grup Barnils.

dissabte, 31 de gener del 2009

JOSEP PÀMIES, AGRICULTOR BIOLÒGIC.


Josep Pàmies, agricultor biològic: ''La gent es vol curar d'una manera natural''.


Dedica 12 hectàrees de terra al cultiu de plantes a les quals s'atribueixen potents efectes protectors de la salut. Les vol donar a conèixer. O les ven o les regala.

Un home fortL'assessora la seva filla, que és metge, i el recolzen les associacions Slow Food, Assemblea Pagesa i Som el que Sembrem, però el seu gran motor és la decisió íntima de defensar el valor de la terra. Josep Pàmies (Balaguer, Lleida, 1949) és un home de conviccions fortes. «Sempre que he plantat cara, m'han respectat», diu, conscient que es pot trobar sol davant del perill. Al seu domicili hi van milers de persones, sanes o no, que coneixen les propietats de les seves plantes, i les consumeixen.

ÀNGELS GALLARDO

--Vostè és un agricultor molt atípic.--Tota la vida he estat pagès i estic acostumat a lluitar. La terra és un tresor de salut, però hi ha tants impediments perquè els agricultors puguem revaloritzar-la, que et veus obligat a actuar. La gent es vol curar d'una manera més natural. La medicina clàssica ha de ser l'últim recurs, perquè l'organisme no sempre accepta una molècula sintètica. De fet, hi ha molts fàrmacs que són còpies d'una planta natural, amb contraindicacions.


--Ha estat denunciat dues vegades.--Sí. Una, el 2006, per indicar a l'etiqueta dels meus testos d'estèvia rebaudiana que la planta té propietats antidiabètiques i antihipertensives, i una altra, el 2007, per vendre-la en fulles seques i tallades. En test i sense etiqueta es pot vendre perquè se la considera planta ornamental, però a Europa està prohibit comercialitzar-la seca. Per això regalo la majoria de plantes criminalitzades que cultivo.


--¿Plantes criminalitzades?--Són totes les que van bé per a la salut, però que tenen en contra seu poderosos interessos de la indústria farmacèutica, que impedeixen que es donin a conèixer les seves propietats. L'estèvia n'és una. La seva difusió afecta els laboratoris que elaboren fàrmacs antidiabètics i els que tracten la hipertensió. L'OMS ha autoritzat l'ús d'estèvia natural a tot el món, però el sector farmacèutic pressiona en contra seu.


--¿Quines qualitats té l'estèvia?--És un potent edulcorant sense calories. Les fulles d'aquest arbust, menjades crues, tenen efecte vasodilatador, diürètic i cardiotònic. Està comprovat que és un gran regulador del nivell de sucre a la sang, és a dir, un antidiabètic natural. Evita les pujades i baixades brusques de glucosa: no pot provocar hipoglucèmia, com la insulina. És una planta extraordinària.

--Però ¿quanta se n'ha de prendre?--Hi ha persones que mastegant una fulleta d'estèvia crua, en dejú, en tenen prou per equilibrar els seus nivells de sucre tot el dia, sense deixar la medicació. A mi em ve a veure molta gent amb diabetis o hipertensió a la qual els fàrmacs no els van bé. Quan veuen que prenent estèvia milloren, l'hi diuen al seu metge i, si és una persona responsable, els redueix la medicació

--Vostè en segueix venent.--Els testos que porten l'etiqueta que indiquen les seves propietats els regalo. L'any passat vaig repartir unes 20.000 plantes, cosa que significa que unes 10.000 persones la van provar. Me la vénen a buscar a casa. Les safates de fulla seca les venc a Mercabarna, Mercamadrid i Mercavalència. S'usa per fer infusió, o en amanides i en postres per a diabètics. El 2008 vaig vendre'n unes 200.000 safatetes de 100 grams.

--¿Els seus compradors saben que és una planta il.legal a Europa?--Tots els que compren estèvia saben que aquí no és legal perquè la UE es resisteix a autoritzar-la, però també saben que l'OMS ha dit que és un producte més segur que la sacarina o l'aspartam, un edulcorant sintètic. Hi ha demanda, i me la demanen. L'hi serveixo fins i tot a Ferran Adrià, que hi investiga. També la fa servir la Coca-Cola.

--¿Falta una baula sanitària entre vostè i el seu públic?--Sens dubte. Jo explico als malalts que vénen a buscar-me plantes que no sóc metge i que no han de deixar els seus tractaments fins a comprovar amb què milloren. La Conselleria de Salut hauria de fer un manual sobre propietats i dosis adequades de cada herba. Jo només planto.

--¿Cultiva més plantes prohibides?--Algunes més. Per exemple, la perilla frutescens, un gran antial.lergogen. Està prohibit vendre'n les llavors. Nosaltres la cultivem per la fulla, molt utilitzada a la cuina japonesa per evitar l'al.lèrgia al peix. Els restaurants japonesos la utilitzen per preparar el sushi. Gràcies a aquesta planta, els japonesos poden menjar molt peix cru.--


¿Alguna altra?--Cultivaré tres plantes extraordinàries, amb propietats anticancerígenes: kalanchoe pinnata, blossfeldiana i daigremontana. Goethe les prenia contra la crisi de pànic.-


-¿En cultiva de no prohibides?--Flors comestibles: pensaments, begònies i caputxines. Si algú té caputxina a casa, i no la rega amb productes químics, que sàpiga que és un gran antibiòtic natural i un estimulant dels cabells. Jo en menjo, i em comencen a créixer.

--¿No li fa por enfrontar-se a la llei i a la indústria farmacèutica?--No ho sé. Tinc 60 anys, fills i néts. Crec que durant molts anys vaig col.laborar sense saber-ho a fer que la gent es posés malalta amb els productes químics amb què regava les plantes. Tinc un deute amb la societat. Si la gent conegués les propietats de les plantes, les ciutats es podrien omplir de balcons de salut. Ja ho deia Gandhi: les lleis injustes estan fetes per incomplir-les.

dijous, 22 de gener del 2009

EL SUPREM ANUL.LA ELS PLANS D´EMERGÈNCIA DE LES CENTRALS NUCLEARS.


VILAWEB:
El tribunal ha estimat un recurs presentat per l'Associació de Municipis Afectats per Centrals Nuclears.
El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat els Plans d'Emergència Nuclear Exterior de les centrals nuclears del país (i de l'estat espanyol), aprovats pel Consell espanyol de ministres el 2006.


El tribunal ha estimat un recurs presentat per l'Associació de Municipis Afectats per Centrals Nuclears (AMAC), que afirma que en l'elaboració d'aquests plans no es van escoltar les seves peticions.


La decisió del Suprem crea un BUIT LEGAL perquè les centrals no poden funcionar sense aquestes disposicions.
Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3411639


ECODIARI :

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que anul la els Plans d'Emergència Nuclear de totes les centrals nuclears a l'Estat espanyol, tal com ha informat EcoDiari. Aquests plans són preceptius perquè les centrals puguin operar i la seva no validesa és un fet greu ja que situa a les centrals nuclears en una indefensió legal per actuar en cas d'accident. Donada la gravetat de la situació Ecologistes en Acció demana la paralització cautelar d'aquestes instal lacions.

dimecres, 21 de gener del 2009

ARTICLE DE LA PUBLICACIÓ "RESUMEN LATINOAMERICANO".


Sobre els efectes (també psicològics) dels bombardejos sobre la població civil i sobre els nens i nenes. No es pot deixar de criticar els estats que, com el d´Israel, han utilitzat la població civil com objectiu militar.


DE “RESUMEN LATINOAMERICANO” A SUS LECTORES:OTRA HISTORIA PARA DIFUNDIR, EN FUNCIÓN DE QUE LO OCURRIDO EN GAZA NO SE OLVIDE, NO SE PERDONE, Y NO CAIGA EN EL HABITUAL POZO DE IMPUNIDAD AL QUE ESTAMOS ACOSTUMBRADOS CADA VEZ QUE SE REPITE UN GENOCIDIO COMO EL VIVIDO POR EL PUEBLO PALESTINO.MALDITOS SEAN LOS SOLDADOS ISRAELÍES QUE ASESINARON A CIENTOS DE NIÑOS Y NIÑAS COMO CHRISTINE.


Christine murió de miedo por J. Caro.


El rugido de la artillería israelí acercándose cada vez más a su barrio pobre de Al-Remal, ahogado bajo las bombas por séptimo día consecutivo, fue demasiado para Christine. Tenía 14 años, era estudiante de décimo grado e hija de un médico. «Murió de miedo. Desde que comenzó la guerra sintió el peligro, sufrió desórdenes neuróticos e histeria como tantos otros niños. Cuando los F-16 volvieron a disparar los misiles aquel viernes, cayó al suelo aterrorizada por el ruido. Su padre intentó ayudarla, pero no pudo. La tomó en sus brazos para intentar reanimarla en el hospital, pero murió antes de llegar».

Quien lo cuenta es el sacerdote que está al frente de la iglesia del patriarcado latino de Gaza, Manawei Mussallam, íntimamente vinculado a la pequeña comunidad cristiana ortodoxa a la que pertenece la familia de Christine, a quien no se pudo dar sepultura hasta cinco días después por la locura odiosa de la guerra. Era el 7 de enero. Día de Navidad para esa fe religiosa.El diagnóstico forense de Christine apuntó a un ataque al corazón.

Su pánico insuperable habla de la pérdida terrible de otra generación de niños gazatíes, que se consumen presa del terror a morir asesinados mientras duermen, de camino al colegio o confundidos en inmensos desórdenes psicológicos después de ver a sus padres impotentes e incapaces de proporcionarles seguridad.Ya no hay nada que hacer por los al menos trescientos menores que han perecido en la Franja desde el 27 de diciembre.

La tragedia son los pequeños que todavía están vivos y su sufrimiento espantoso: «El 36% de los niños de entre 8 y 12 años y el 17 de las niñas desea morir en los ataques del Ejército de Israel». Son datos del Programa de Salud Mental de la Comunidad de Gaza que dirige con tesón incansable el doctor Eyad al-Sarraj desde hace más de diecisiete años y durante los que ha podido documentar cómo las graves secuelas mentales acaban arrojando a los menores en brazos de los grupos armados en la edad adulta. «Un niño expuesto a tanta violencia se convierte en violento», ratifica el director del hospital psiquiátrico de Gaza, Aish Samur.


Traumas psicológicos.Los menores de Gaza dibujan tanques, puestos militares, se comen las uñas, tienen pesadillas y padecen dolores de causa desconocida, llantos y episodios de introversión. Un 47% sufre traumas psicológicos sin que sus familias se den cuenta. El 30% se niegan a dormir solos y arrastran una severa incontinencia urinaria. La operación 'Invierno caliente' lanzada por Israel en mayo aumentó un tercio el número de pacientes infantiles en los servicios de psiquiatría, donde tratan de sacarles de las escenas de muerte, de funerales, de excavadoras arrancando árboles, de niños asesinados, que martillean su imaginación.La foto de Christine contraída y amortajada en los periódicos árabes de Israel ha sacudido conciencias, aunque nunca las suficientes.

En el diario 'Al-Quds', el autor palestino Sam Bahour escribía: «Nunca te conocí y sin embargo te quiero como a mi hija de tu edad. Viviste 14 años en miedo permanente. Perdón porque ni yo ni el mundo actuamos con suficiente tiempo como para darte una vida normal, una vida digna».

dimecres, 14 de gener del 2009

VIATGE DEL VAIXELL FREE GAZA RUMB A GAZA.

Nuet: 'Israel amenaça de tractar-nos com un vaixell de guerra'.

El senador d'EUiA és al vaixell de l'ONG Free Gaza que vol rompre el blocatge de l'exèrcit israelià a la franja · En parla en una entrevista amb VilaWeb.

'Ens podem trobar de tot; Israel ha amenaçat de tractar-nos com un vaixell de guerra', diu el senador d'EUiA, Joan Josep Nuet, que és al vaixell Spirit of Humanity de l'ONG Free Gaza. Aquesta nau surt avui de Xipre rumb a Gaza. A bord hi ha una trentena d'activistes d'uns quants països que tenen el propòsit de trencar el blocatge marítim de la franja i de desembarcar-hi aliments i medicaments. Nuet ho explica en una entrevista amb VilaWeb.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3354768