MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB PALESTINA.

Article a Vilaweb sobre la Mani de dissabte de solidaritat amb Palestina.

Multitudinària manifestació a Barcelona en solidaritat amb Palestina.

Barcelona ha viscut avui una de les manifestacions més grans d'aquests últims anys, després de les sobiranistes i contra la guerra de l'Irac, en suport a Palestina. Milers de persones (100.000, segons l'organització; 30.000, segons la Guàrdia Urbana) s'han manifestat convocades per tres centenars d'entitats i col·lectius, com la plataforma Aturem la Guerra i la Comunitat Palestina de Catalunya, per demanar 'la fi del bloqueig, les matances i els càstigs col·lectius intolerables que pateix el poble palestí'. La manifestació era encapçalada per una important presència de la comunitat àrab, amb moltes banderes palestines i estelades i pancartes amb el lema 'Gaza, yes we can'.

La manifestació s'ha tancat a la plaça de Sant Jaume, on el cantant Lluís Llach ha llegit un manifest en què es reclama la retirada militar de Gaza i que el govern català trenqui relacions amb les institucions d'Israel. L'actriu Rosa Maria Sardà també ha llegit un text, en aquest cas secundat per artistes. També hi ha hagut concentracions i manifestacions en altres ciutats, menys multitudinàries: a Palma, quatre mil persones han condemnat la invasió israeliana convocades per la Plataforma per Palestina; a València s'han concentrat a la plaça de l'Ajuntament mig miler de persones; a Tarragona s'han aplegat tres-centes persones, i a Perpinyà, després d'una manifestació amb dos milers de participants, un petit grup d'incontrolats han trencat vidres i hi ha hagut detencions.
Solidaritat amb Palestina i boicot a Israel A Barcelona, el manifest llegit per Lluís Llach ha criticat que la Generalitat, a través del departament de Vice-presidència i la conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, hagi enfortit recentment els vincles institucionals amb el govern israelià i hagi menystingut els 'reiterats informes' de l'ONU que equiparen el 'règim d'ocupació israelià' amb 'l'apartheid sud-africà'.

A la manifestació hi havia representants dels tres partits del govern, PSC, ERC i ICV-EUiA, com Joan Ferran, Joan Ridao i Joan Saura. 'La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea', continua el text, 'i l'estat d'Israel actua també encoratjat per la manca de crítica nord-americana'. Llach ha expressat també que 'Gaza viu una situació insostenible' perquè la 'desproporció de víctimes és aclaparadora'. En aquest sentit, durant la marxa s'ha vist nombrosos manifestants mostrant cartells amb imatges de morts i ferits greus, arran dels atacs de l'exèrcit sobre la població civil.

Al recorregut s'han cridat consignes com 'Solidaritat amb el poble palestí', 'Israel, assassina' i 'Boicot a Israel' i s'han cremat algunes banderes d'Israel i dels Estats Units. La concentració s'ha completat amb la presència de dos integrants de l'Orquestra Àrab de Barcelona, que han interpretat una cançó, i l'actuació del músic Nabil, que ha versionat 'L'estaca' de Lluís Llach, alternant el català amb l'àrab.

Més actes A València s'ha organitzat una concentració, a les sis de la tarda, a la plaça de l'Ajuntament, on s'han aplegat mig miler de persones. Dissabte vinent, a la mateixa hora, es farà una manifestació que sortirà des de la plaça de Sant Agustí. Tots dos actes són convocats per la Plataforma per Palestina de València, formada per seixanta organitzacions, que també ha fet una crida a la societat perquè es pengin als balcons pancartes i mocadors palestins com a símbol de solidaritat. A Castelló es va fer una concentració ahir i a Alacant el Moviment de Resistència Global ja va manifestar-se el 7 de gener per reivindicar justícia per al poble palestí.

A Palma, la Plataforma per Palestina ha mobilitzat quatre mil persones per demanar al carrer, com a exigència immediata i urgent, que s’aturi 'la matança que pateix el poble palestí a la franja de Gaza'. La manifestació ha sortit de la plaça d'Espanya per expressar la condemna ferma a la invasió. El 2 de gener la plataforma ja va organitzar una concentració de protesta a Palma.

El dissabte 10 de gener, els col.lectius de les Terres de Ponent impulsen una concentració i uns actes de solidaritat amb Palestina a la ciutat de CERVERA (Segarra).

També el dia 10 de gener a BARCELONA hi ha convocada una manifestació a les 17:00.

LA POBLACIÓ CIVIL NO HA D´ÉSSER MAI OBJECTIU D´UNA ACCIÓ MILITAR.

NOVA WEB SOBRE ELS BOMBARDEIGS FRANQUISTES A MANRESA.

Imatge de Barcelona sota les bombes franquistes.

WEB SOBRE ELS BOMBARDEIGS FRANQUISTES A MANRESA.

Benvolguts/des:

Amb motiu del 70è aniversari dels bombardeigs a Manresa, el web "Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39)", creat ara fa 3 anys, ha renovat completament el seu disseny i ha ampliat notablement els seus continguts. Ara, a més del mapa de les bombes, la relació de les víctimes mortals, els textos explicatius i els vídeos dels testimonis dels fets i de familiars de les víctimes, el web ofereix:

- Més de 100 documents -tots ells inèdits i molts d'un gran interès històric- procedents dels arxius de Manresa, Àvila, Villaviciosa de Odón i Roma.

Cal destacar especialment els que es refereixen a informacions de l'espionatge franquista sobre els objectius de Manresa que calia bombardejar.

També a informacions confidencials de l'aviació italiana i de la Legió Còndor.

- L'opuscle titulat "Bombes franquistes sobre Manresa" (en format pdf)

- El dossier didàctic del documental sobre els bombardeigs, també en format pdf

- La gravació d'un testimoni d'excepció del primer bombardeig, la manresana Eugènia Cañellas.Us fem saber també la nova adreça del web: http://correo6.terra.es/cp/ps/Mail/ExternalURLProxy?d=terra.es&t=d4111&s=1230634919400&u=llampfort&url=http://www.memoria.cat/bombardeigs&urlHash=3.1622873319752664E-257

COMUNICAT DE LA FEDERACIÓ D´ENTITATS DE LA MEDITERRÀNIA- F.E.M.

FEDERACIÓ D´ENTITATS DE LA MEDITERRÀNIA- MARE NOSTRUM.

29 de desembre de 2008.
Davant del brutal atac que està llençant el Govern israelià contra els territoris ocupats de Gaza, manifestem el nostre total rebuig
a aquestes actuacions de força d´un estat contra un territori ocupat que fins i tot té dificultats en la pròpia subsistència.
Les informacions de cooperants internacionals diuen que des del 1967 l´Estat d´israel no havia matat tantes persones en tants pocs dies. I això és molt greu.
No es pot tenir tot un territori, com el de Gaza, sota bloqueig per mar i terra (tant per la part isrealiana com egipcia) d´aliments, combustible i transports i anar obrint l´aixeta de tant en tant, sense possiblitats que aquesta població pugui sortir del territori en una situació molt semblant a un gran camp de concentració i a més a més esperar que la població d´aquest territori estigui contenta amb els ocupants.
I si aquests ocupats s´enfaden tenir l´aviació preparada per actuar, el govern israelià està actuant amb un cinisme perillós que pot servir d´excusa a altres estats imperialistes per actuar amb el mateix cinisme sense que passi res.

LA FEDERACIÓ D´ENTITATS DE LA MEDITERRÀNIA, manifestem el nostre desig de treballar per unes relacions solidàries entre el nord i el sud de la Mediterrània i entre els seus pobles.
NO ACCEPTEM que un país pugui actuar per la força, amb la complicitat internacional, contra un altre.
DENUNCIEM la complicitat del Govern dels Estats Units que sempre donen el vist-i-plau a la utilització de la força en els conflictes i els seus interessos imperialstes a la zona. Una zona massa sensible perquè pugui ser utilitzada unilateralment per un país aliè. També critiquem les declaracions de Condoleezza Rice que, després del bombardeig massiu a Gaza, ha dit que condemna dels atacs amb missils i morters contra Israel.

LA FEDERACIÓ D´ENTITATS DE LA MEDITERRÀNIA ens solidaritzem totalment amb el poble palestí que no es mereix tant de patiment i també ens solidaritzem amb un percentatge encara petit d´israelians que han estat manipulats constantment.
Els periodistes independents donen unes xifres de 40 % de població israeliana a favor dels bombardejos i un 46 % en contra, mentre el Govern israelià encara avui mateix dona unes xifres de 81 % a favor. La manipulació de les seves pròpies enquestes és constant. Esperem la reacció d´aquest significatiu percentatge d´israelians que es decideixin a treures el jou de l´imperialisme que els esclafa fins i tot a ells mateixos.

A més a més de la protesta contra aquest acte de violència puntual, la FEDERACIÓ D´ENTITATS DE LA MEDITERRÀNIA demana una solució global al conflicte de l´Orient Mitjà.
Bona part d´aquesta solució està condicionat al que passi a Palestina. Els palestins tenen tot el dret de tenir el seu propi territori, un estat propi i un lloc definitiu on viure. Un territori cohesionat i comunicat, en cap cas un territori esquarterat i aïllat com els guettos negres de Sudàfrica.
La FEDERACIÓ D´ENTITATS DE LA MEDITERRÀNIA creiem fermament que aquesta solució passa pel diàleg i no pel bombardeig, per desmuntar les colònies il.legals per part de l´Estat d´Israel, perque els palestins tinguin un territori cohesionat, pel retorn de refugiats i desplaçats i per la eliminació del mur. Tots sabem els patiments de les poblacions del mon que convieun amb murs.
LA FEDERACIÓ D´ENTITATS DE LA MEDITERRÀNIA no entenem el silenci de polítics importants que representen països que han patit desplaçaments, exilis, bombardejos i masacres similars.

LA FEDERACIÓ D´ENTITATS DE LA MEDITERRÀNIA creiem fermament que la solució passa per garantir els drets individuals i col.lectius dels palestins de manera que puguin viure amb dignitat amb els seus drets i necessitats bàsiques garantides. No només ho demanem per als palestins sinó per tots els pobles de la mediterrània que veuen com la repressió lesiona els seus drets com a persones.

LA FEDERACIÓ D´ENTITATS DE LA MEDITERRÀNIA donem suport a totes les iniciatives ciutadanes per aturar els atacs israelians i per canviar les coses en aquesta part del a Mediterrània.
Per això, donem suport a la convocatòria d´avui a Barcelona (plaça Sant Jaume a les 7 del vespre) i demà a la ciutat de València (Pl. Mare de Déu, a les 7 del vespre), a la campanya per col.locar mocadors palestins als balcons que s´ha fet des de les comarques de Lleida i a totes les convocatòries del país que es vagin donant, solidàries amb Palestina.

S´HAN D´ATURAR ELS BOMBARDEJOS, S´HA D´ATURAR EL BLOQUEIG.

SOLIDARITAT AMB PALESTINA.

CARTA A L´ALCALDE DE BARCELONA

Nota informativa.

Davant la prohibició per part de l’Ajuntament de Barcelona de la realització de les “12 hores de lectures antinuclears”, les organitzacions que formem la coordinadora Tanquem les Nuclears -100% Renovables (TLN – 100% EER) hem acordat lliurar l’escrit que us reproduïm tot seguit a l’Alcalde de Barcelona, en el text es reflexiona sobre les implicacions del fet. Des de TLN – 100%EER esperem una resposta per part de l’alcaldia de la ciutat davant un fet que considerem arbitrari, i que remet a les pràctiques pròpies d’una època històrica que semblava superada.

Barcelona, 16 de desembre del 2008.

A l’atenció de Jordi Hereu i Boher, Alcalde de Barcelona.

Amb absoluta incredulitat hem rebut la notificació dels serveis tècnics de la regidoria del districte de Ciutat Vella per la que ens comuniqueu la PROHIBICIÓ de realitzar les “12 hores de lectures antinuclears” a la Plaça de Sant Jaume, i que textualment diu:”DENEGAR a GREENPEACE ESPAÑA, llicència d’ús especial de la via pública sol·licitada el 03/12/2008, per exercir l’activitat de CAMPANYA JO SOC ANTINUCLEAR a PL SANT JAUME 1, per que no concorren les circumstàncies previstes per a la concessió d’aquest tipus de llicència de caràcter discrecional, com la utilitat pública de l’ocupació, compatibilitat amb els altres usos i activitats de la zona o adequació a l’estètic.” Barcelona, 12 de desembre de 2008.

Al marge del llenguatge burocràtic, abstracte, i totalment aliè al que hauria de ser una administració que fos entenedora per a la ciutadania, volem manifestar el següent:

Primer: L’acte “12 hores de lectures antinuclears” era un acte pacífic, cívic i simbòlic, de durada limitada, com el seu mateix nom indica, d’informació a la ciutadania dels impactes que l’energia nuclear està causant sobre la salut de les persones i els ecosistemes. El format de lectura pública de textos al carrer en relació a aquest tema correspon a un dels pocs àmbits en que les organitzacions no governamentals de la societat civil podem fer front a la aclaparadora campanya que el “lobby” nuclear porta desenvolupant en els darrers 8 anys per fer oblidar a la societat civil aquests impactes, i propagar la falsa idea de que l’energia nuclear és part de la solució al canvi climàtic i la crisi energètica.Aquesta campanya es desplega de manera aclaparadora en els mitjans de comunicació, a on els immensos recursos econòmics del “lobby” nuclear marquen les pautes de les informacions que es propaguen.

Per contra, els col·lectius que sintonitzem amb el sentir majoritari de la societat civil, que és el rebuig a l’energia nuclear, tan sols tenim una presència secundària, per no dir marginal, en aquests mitjans.El contacte directe amb la societat, al carrer, és un dels àmbits a on el “lobby” nuclear no ha pogut encara imposar els seus interessos. Per això, amb aquesta prohibició les forces que governen a l’ajuntament de Barcelona (PSC, ERC i ICV) es posicionen en clara sintonia amb els interessos del “lobby” nuclear. Més enllà del que puguin ser els seus posicionaments o discursos sobre la problemàtica ambiental, demostren amb els fets quina és la seva veritable postura.

Segon: del redactat que intenta justificar la prohibició destaca la frase que qüestiona “la utilitat pública de l’ocupació”. Qualsevol persona mínimament informada de la problemàtica dels impactes ambientals i socials de l’energia nuclear s’ha de sentir sorpresa de la ignorància que demostra el que es qüestioni la “utilitat pública” d’informar a la ciutadania del que una bona part de la comunitat científica considera un perill de primera magnitud.

Tercer: Igualment destaca la justificació de la prohibició en base a la “compatibilitat amb altres usos i activitats de la zona”, tractant-se la Plaça de Sant Jaume del principal centre polític de Catalunya, res menys incompatible que realitzar l’acte proposat en aquest marc. Com ho proven la gran quantitat d’activitats informatives o de protesta que es realitzen en aquest indret a llarg de l’any.

Quart: Resulta igualment ridícula l’excusa de la prohibició en base al que eufemísticament s’anomena “adequació a l’estètic” (?), que és de críptica interpretació, però que sembla al·ludir a la decoració nadalenca de la Plaça; ja que qualsevol altra possible interpretació seria tan grotesca que no caldria ni prendre-la en consideració.Al marge de que l’impacte de les centrals nuclears, i la propaganda dels seus defensors, no s’atura amb motiu de les festes nadalenques, posar l’excusa de la decoració de la Plaça per prohibir un acte informatiu que es realitza per temps limitat, i al marge de qualsevol criteri estètic, dona una idea del nivell de ridícul a on estan disposades a arribar determinades institucions i forces polítiques per protegir els interessos dels poders econòmics dominants.

Cinquè: Caldria retrocedir a la memòria de l’època final de la dictadura franquista per a trobar precedents de que la prohibició d’un acte pacífic i respectuós amb l’ordenament legal, es faci en base a criteris tan arbitraris i mancats de lògica. Amb aquesta prohibició la institució que presidiu, senyor Hereu, deixa en evidència el seu veritable tarannà, i la consideració que li mereix l’expressió de la societat civil, al temps que marca un abans i un desprès.

ENTREVISTA AL PRIMER MINISTRE ESCOCÈS.

Entrevista al primer ministre d'Escòcia, que referma l'opció d'un referèndum per a la independència al seu país el 2010. Entrevista apareguda a Vilaweb.

Senyor primer ministre, com encara la convocatòria del referèndum per la independència previst per al 2010?
Jo sóc optimista de mena: aquest referèndum és el que hem de fer. I penso que el moment en què el farem és important perquè serà després de les eleccions generals a Gran Bretanya i podríem tenir, o bé un govern conservador, o bé un parlament a Londres sense una majoria clara, molt ajustat. Una situació política com aquesta fa pensar a la gent sobre el futur d'Escòcia. Alhora espero que aleshores els núvols negres de la recessió econòmica hauran començat a escampar. I si no fos així encara seria un argument més per a enfortir la idea del dret d'Escòcia a manar sobre la seva economia, a respondre en circumstàncies difícils. Nosaltres necessitem més capacitat i, crec jo, un marc econòmic europeu, que no tenim ara, i que és la millor opció. Per tot això crec que el 2010 serà un bon any. És clar que els altres partits en el parlament poden unir-se i aturar el referèndum perquè nosaltres som, en definitiva, un govern en minoria. Però si fan això, el tema del referèndum esdevindrà un gran tema, segurament el tema dominant en la campanya electoral escocesa del 2011. Per tant, em sembla que el 2010 és un bon any per prendre decisions.

Vostè ha passat molts anys treballant per la independència del seu país i ara n'és el primer ministre. Com porta aquest canvi? Es pot governar sense deixar de banda l'aspiració de la independència o governar l'obliga a canviar mentalment?
No hi veig cap contradicció, jo. Les dues coses han de ser compatibles per a la gent que vol la independència d'Escòcia, que creu que Escòcia ha d'anar més enllà. Perquè és evident que una de les maneres d'aconseguir la independència és demostrant-li a la gent que tens la capacitat, l'habilitat de governar-te. Penso que demostrar aquesta capacitat, demostrar que podem tenir èxit com a una administració autònoma, que dirieu vosaltres, és una manera de crear confiança, la confiança que la gent necessita per avançar. Nosaltres a Escòcia podem demostrar que portem el servei de sanitat molt bé i això ens serveix per a dir que ens sembla que podem portar també l'economia millor. Així que una cosa creix amb l'altra.

A Europa hi ha diversos casos com l'escocès. Fins i tot a Brussel·les hi ha qui parla d'ampliació interior o del Grup dels Quatre, referint-se a Escòcia, Flandes, el País Basc i Catalunya. Hi veu semblances entre aquestes realitats?
Jo no crec que haguem de portar Escòcia, Catalunya o Flandes, per exemple, a una situació en la qual pensem que el futur de Catalunya depèn d'Escòcia o que el d'Escòcia depèn de Catalunya o de Flandes, o d'enlloc. Jo penso que és molt millor que la gent miri les circumstàncies concretes del seu país i decideixi aleshores què és el millor que pot fer per la seva nació. Tot i això, és cert que la meva visita aquí o a qualsevol altre país significa i posa en evidència que tenim amistats i relacions amb partits arreu de la Unió Europea i que aprenem d'ells i hi dialoguem, i que mirem de treure coses positives de la col·laboració mútua, és clar que això passa, sens dubte. Però dit això, jo no vinc ara a Catalunya a veure com salvaré Escòcia des de Catalunya ni crec que Catalunya hagi d'anar a Escòcia o a Flandes o a enlloc. El futur de Catalunya és a Catalunya i en els sentiments, les eleccions i les actituds dels catalans. I així és que ha de ser.

No sé si vosté sap que cinc dies abans de la signatura del Tractat d'Unió entre Anglaterra i Escòcia, només cinc abans del 25 d'abril de 1707 va tenir lloc la batalla d'Almansa, que obriria la porta a la destrucció del Regne de València i l'ocupació de tot el país, tret de Menorca. El 1707 marca la fi del període històric lliure dels nostres dos països i tres-cents anys després ens trobem de nou treballant per una sobirania més ampla a Europa. Li diu això alguna cosa?
Els països han arribat a llocs distints com a productes de períodes particulars de la història. Jo penso que el que és més interessant de tot és saber què farem al futur. I saber què ha canviat en aquests tres-cents anys que fa que els països intentin guanyar autonomia, llibertat o capacitat de maniobra dins el marc europeu. Com a regla general, crec que, sigui quina sigui l'opció que prenguem en qualsevol lloc en el marc europeu tal i com el coneixem, una bona tria per als països petits és tenir la màxima llibertat dins aquest nou context europeu. Països diferents triaran vies diferents, que per això és que trien, però tenir aquesta flexibilitat dins la Unió Europea és una opció molt atractiva per als països petits, per a les nacions petites.

QUATRE BOIGS DE MATARÓ. (2ª part)

A Mataró el Sis d’Octubre els militants de NS una trentena, desfilen en formació fins davant de l’Ajuntament on el batlle Salvador Cruxent, llegeix el text del President de la Generalitat, proclamant l’Estat Català de la República Federal Espanyola, reben ordres de Barcelona d’anar al Cap i Casal, tenen problemes amb els camions que els han de transportar, marxen a peu cap a Barcelona, a l’altura de Vilassar senten el retruny de les canonades, quan són al Masnou els hi arriba la notícia que el Govern de la Generalitat ha capitulat, amaguen les armes i retornen a casa seva, J. Lairet, Joan Ballescà i Domènec Gironès són empresonats a la Model acusats d’haver proclamat l’Estat Català, Esteve Albert per tal de no ser detingut, opta per fer-se el fonedís, ingressa abans del temps que li toca a la seva lleva al servei militar a la Marina, a Cartagena a la Base Aeronaval de San Javier, s’hi estarà des del novembre del 1934 fins al desembre del 1936.

Domènec Gironès creia en el triomf mundial del feixisme, opinava que Catalunya hi havia de tenir un lloc en aquell nou ordre mundial, i que per tant calia organitzar un partit de tipus totalitari, que seguís el model alemany, la seva ulterior col·laboració amb la dictadura franquista on ocupà càrrecs rellevants, confirmarà aquesta deriva feixistitzant.

Miquel Badia retorna del seu exili parisenc, explica als militants d’Estat Català la seva actuació el dia Sis d’Octubre, se li reconeix que actuà de forma coratjosa i d’acord amb la comesa que se li havia encomanat, fent honor al seu compromís.
El 28 d’abril de 1936 a la cruïlla del carrer Consell de Cent amb Diputació, un escamot de la FAI integrat al Sindicat del Transport assassina els germans Badia, de fet només volien matar en Miquel però en Josep el volgué emparar i també fou assassinat. A l’endemà els quatre boigs assistiren a l’enterrament dels germans Badia.

La revolta dels militars és vençuda, es dissol l’exèrcit, s’inicia un doble procés de revolució social i de guerra. A Mataró com a d’altres pobles i ciutats es crea el Comitè de Salut Pública amb representació de totes les organitzacions polítiques i sindicals d’esquerres. El President del Comitè era Salvador Cruxent i Rovira (ERC) i el sotspresident Joan Peiró i Belis (CNT), la representació més nombrosa corresponia als anarcosindicalistes seguits dels militants d’Esquerra Republicana de Catalunya. Columnes de milicians d’organitzacions polítiques i sindicals, uns 30.000 van a defensar el front d’Aragó per tal d’aturar l’exèrcit feixista.

E.Albert forma part del Comitè Antifeixista de Dosrius, els membres del Comitè creuen que s’han de respectar les vides dels pobletans i evitar la intromissió d’elements forans, que vinguin a cercar feixistes amagats.

Al diari Llibertat, portaveu del Comitè Local de Salut Pública, apareix una crida de Joan Lairet als afiliats i simpatitzants d’Estat Català per a integrar-se a una Columna d’Estat Català, que sota el comandament del Capità Alberto Bayo aniria a alliberar Mallorca. La primera expedició salpà a bord del destructor Miranda el 5 d’agost de 1936 amb 1300 milicians la majoria d’Estat Català. Aquesta operació militar dissenyada pel Govern Català, fou boicotejada pel Govern de la República, que dificultà el subministrament de queviures i armament als expedicionaris i després sense informar la Generalitat, el dia 3 de setembre retirà els vaixells que donaven suport a la força de desembarcament, obligant-la a desistir de la conquesta.

Els quatre boigs opinen: Acabeu amb els incontrolats i la República Catalana serà ben acollida i ajudada pel món sencer! Vull dir els Estats Units, Anglaterra i França, que els interessa prou un enclavament de democràcia autèntica a l’Occident de la Mediterrània, per a fer el contrapès a Itàlia.

Des de l’inici de la revolució en els rengles d’Estat Català i de Nosaltres Sols, apareixen veus que critiquen l’acció dels “incontrolats” que desprestigien els valors de la revolució, alhora es considera que des del Govern de la Generalitat no es fa tot el que cal per eliminar els seus excessos, caldria però, saber si el Govern Català disposava de prou força militar per a poder-se imposar a l’hegemònica CNT-FAI.

Més de dues i tres vegades li havia sentit explicar amb paraula encesa a l’Esteve Albert el complot de novembre de 1936, conegut també com l’afer Companys-Revertés. L’operació tenia com a objectiu apartar el President de la Generalitat del seu càrrec, i que el Govern Català acabés amb l’hegemonia de la CNT-FAI per a poder recuperar el control de l’ordre públic. El disseny de l’operació sortí de les files d’Estat Català i de Nosaltres Sols, un dels seus impulsors era el aleshores President del Parlament Català Joan Casanovas, que substituiria en la Presidència de la Generalitat Ll.Companys. Es comptava amb la complicitat del Comissari General d’Ordre Públic Andreu Revertés, antic militant d’Estat Català, que aleshores ho era d’Esquerra Republicana de Catalunya i de les forces a les seves ordres. La missió, doncs, era empresonar els caps més significatius de la CNT-FAI es parlava d’una vintena, i enviar el President Ll. Companys a l’exili. Això seria el pas previ per proclamar la República Catalana, sembla que amb el vistiplau del govern francès amb qui Joan Casanovas tenia òptimes relacions. Estat Català tenia uns dos-cents militants armats per a dur a terme l’operació. El 24 de novembre el complot és descobert i Andreu Revertés detingut, substituït en el càrrec per Martí Rouret. Es suspèn i s’expulsa del partit el seu secretari general Joan Torres Picart que s’exilia, així com Joan Casanovas. A.Revertés, peça cabdal del complot, és assassinat per policies de la Generalitat a la carretera de Calaf, prop de Manresa.

Durant els fets de maig de 1937 E.Albert i Joan Bachs des dels balcons del Comitè Central d’Estat Català, es defensen amb bombes de mà i fusells, de l’assalt de les tanquetes de la CNT-FAI.

Acaba el llibre amb la notícia que Joan Lairet ingressà a la Secretaria de l’Exèrcit Popular, on arribà a Comissari polític mentre que Joan Bachs i Esteve Albert ingressaren a la policia de fronteres, més tard el 3 de març de 1938 Esteve Albert s’incorpora al front d’Aragó. Així la narració s’acaba el 1938, quan encara falta un any per l’acabament de la guerra.

Agustí Barrera i Puigví

Bibliografia consultada

Malgrat que en un treball d’aquestes característiques no s’escau de posar-hi bibliografia, perquè del que es tracta és d’analitzar i criticar el text, en alguns passatges del llibre ens hem vist obligats a consultar dates, noms, i precisar dades que l’autor refiant-se només de la memòria no havia concretat. Pensem també, que aquesta breu bibliografia permetrà de saber-ne més als interessats pel tema.

Barrera, A.-Joan Lairet i Pons, una aproximació biogràfica.
IX Sessió d’Estudis Mataronins (MASM) Mataró 1993

Castells, V.- Nacionalisme català i guerra civil a Catalunya (1936-1939)
Rafael Dalmau, editor.- Barcelona 2002

Manent, A.- Solc de les hores. Retrats d’escriptors i de polítics. (pàgs.31-43)
Edicions Destino. Barcelona 1993

Martínez, J.- Una vida per Catalunya. Memòries (1939-1946) (pàgs. 377, 378, 388, 400, 401, 405, 488) Editorial Pòrtic. Barcelona 1991


Ros i Serra, J.- Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya
Editorial Mediterrània.- Barcelona 1996

Ros i Serra, J.- La memòria és una decepció (1920-1939)
Editorial Mediterrània.- Barcelona 1995

Rubiralta, F.- Una història de l’independentisme polític català
Pagès editors.- Lleida 2004

Xaubet, J.- Un intent d’història oral: el Sis d’Octubre a Mataró
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm 20. Mataró juliol 1984