El proper dilluns 10 de juny es presenta el llibre històric sobre el que va ser Conseller de la Generalitat de Catalunya els anys 30, Josep Dencàs, nascut a Vic i resident fins la guerra al barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, on va fundar la Clínica Sant Jordi i va impulsar el projecte "Segell Pro- Infància" per a l'atenció sanitària dels nens i nenes. Polític independentista, també va ser un dels instigadors dels "Fets del 6 d'octubre" de 1936, el 1966 va morir a l'exili a Tànger.
.jpg)
Aquest dilluns 29 de gener es farà la presentació del llibre "Per Catalunya" portaveu del Front Nacional de Catalunya (FNC) durant la clandestinitat i l'exili dels anys 1945 al 1959 a la Llibreria ONA.
Amb la presència dels autors Agustí Barrera i Robert Surroca, el prologuista Fermí Rubiralta, Oriol Falguera de Reeixida i l'editor Rafael Català (de l' Editorial Dalmau).
%2029-1-2024.jpg)
Presentació d'un nou llibre de l'historiador Fermí Rubiralta.
Dimecres a l'Ateneu Barcelonès es va presentar aquest interessant llibre sobre la diàspora catalana a l' Amèrica, la seva activitat política sobretot a Cuba i Mèxic i els exiliats catalans que van participar en aquests col.lectius.
Repàs d'història de la diàspora catalana recomanable per a llegir aquestes festes o qualsevol etapa de l'any pel seu interès de memòria històrica.
L'Ajuntament de Reus i el Memorial Democràtic, posaran el proper dilluns 23 d'octubre a les 17,30 h, al c. Gaudí, 10, la llamborda en memòria d'Estanislau Pedrola Rovira . Militant d'Estat Català, mort al camp de concentració nazi de Flossenbürg al 1944.
La iniciativa ciutadana Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya ha presentat avui un recurs contra la decisió del Departament de Cultura de no catalogar la casa familiar del president Francesc Macià situada a Alcarràs (Segrià) com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
La plataforma demana que Cultura reobri l’expedient, ja que consideren que els tècnics del departament no van tenir en compte la bibliografia i la documentació presentada per justificar la declaració. De fet, Salvem Cal Macià ha titllat aquest primer informe de “nyap”.
Per aquest motiu, han presentat un recurs davant dels Serveis Territorials de Cultura de Lleida adjuntant documentació que compila les recerques publicades els darrers anys i aporta novetats historiogràfiques.
Us pengem un recull d'excavacions arqueològiques a Catalunya, perquè sempre es bo saber on hi ha actuacions i sempre és d'interès per als amics de la història.
Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys:
- Les excavacions a l’ església de Sant Andreu (Orrius): estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.
- Excavacions a l’ ermita de Ntra. Sra. de Sales (Viladecans).
- Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d’ en Gibert (Rabós d’ Empordà). El túmul de la serra de Clarena (Castellfollit del Boix).
El Cingle vermell: assentament de caçadors -recol.lectors del Xè mil.leni BP.
Les mines neolítiques de Can Tintorer (Gavà). Excavacions 1978-1980.
La granja cistercenca d’ Ancosa (la Llacuna): estudi dels edificis i dels materials trobats a les excavacions. 1981-1983.
El circ romà de Tarragona. I. Les voltes de Sant Ermenegild.
Excavacions arqueològiques d’ urgència a les comarques de Lleida.
El dipòsit de bronzes de Llavorsí. Pallars Sobirà.
El poblat ibèric d’ Alorda Park. Calafell, Baix Penedès. Campanyes 1983-1988.
La necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta). Campanyes del 1984 al 1987.
El jaciment romà del Morè (Sant Pol de Mar, Maresme).
La necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental. El jaciment de Cal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental)
El Pla de la Bruguera. Centre de distribució SONY (Castellar del Vallès, Vallès Occidental).
Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental).
Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès, entre el neolític i la antiguitat tardana (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
La Solana. Memòria de l’ excavació arqueològica al jaciment (Cubelles, Garraf).
Entre l’ hospici i l’ hospital. Evolució urbanística d’ un sector de Girona: el carrer de Savaneres.
Memòries d’ Intervencions Arqueològiques a Catalunya
Les Sorres X. Castelldefels.
El Collet de Brics d’ Ardèvol. Pinós.
El molí d’ en Ribé. Santa Coloma de Gramanet.
El Castell del Temple de Barberà de la Conca.
El fossat nord del castell cartoixa de Vallparadís. Terrassa.
La vil.la romana de l’ Aiguacuit. Terrassa.
L’ opppidum ibèric de l’ Esquerda. Les Masies de Roda de Ter.
El Coll del Moro. Gandesa.
L’ antic col.legi dels Maristes. Girona.
L’ església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló.
El poblat ibèric de Santa Anna. Castellvell del Camp.
Excavacions al velòdrom. Mont-roig del camp.
Can Roqueta. Sabadell.
La cambra pirinenca de Santes Masses. Pinell.
El jaciment de l’ Institut de Batxillerat Antoni Pous. Manlleu.
El poblat ibèric de Castellruf. Santa Maria de Martorelles.
El poblat protohistòric de Puig Roig del Roget. (El Masroig).
Fa 85 anys hi va haver un bombardeig contra la població de Granollers, des de les bases aèries feixistes (en aquell moment) de Mallorca, l'aviació italiana bombardejava impunement la població civil pobles i ciutats de la costa catalana, dins d'aquella guerra de 3 anys que molts hi deien "guerra civil" (1936-1939).
Us adjuntem l'enllaç de l'article que Joan Safont va publicar a Vilaweb, sobre el llibre que Albert Forns Canal va escriure sobre aquests fets: "I el cel ens va caure al damunt".
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-pitjor-dia-de-la-historia-de-granollers/
El dissabte 10 de juny es presentarà a Les Borges Blanques (Les Garrigues) un llibre de recerca històrica sobre l'independentisme del segle passat a les Terres de Ponent i al Pirineu al voltant d'Estat Català. Serà a l'Espai Macià de la capital de les Garrigues a les 18:00
Un llibre ben treballat i amb recerca ben feta, necessari per a la historiografia poc treballada sobre l'independentisme en aquella etapa històrica (1936-39), concretament en aquelles zones ponentines i pirinenques.
Aquest any algunes entitats han commemorat l'any Daniel Cardona, en memòria d'aquest personatge clau per a la història contemporània de l'independentisme català del segle XX.
Els companys de l'organització ens envien el comunicat de premsa que van fer abans de l'acte a París dins d'aquesta gira de l'Any Daniel Cardona, que nosaltres també col.laborem a divulgar en aquest bloc d'història.
Arran de la commemoració dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit, figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern.
Arran de l’Any Daniel Cardona, es va organitzae ahir una conferència científica a la Universitat París 1 Panteo-Sorbona sobre el cas català i les estratègies de les nacionalitats europees.
Arran del manifest signat per una setantena de personalitats entre historiadors, periodistes, societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica, donant validesa a l’Any Daniel Cardona, i del primer acte de presentació pública al Museu d’Història de Catalunya, al que han seguit actes a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) on Cardona fou alcalde, Girona i Perpinyà (on estigué exiliat tres vegades), ara toca el torn a la capital francesa.
Precisament fou a París, on el 4 de maig de l’any 1940 (un mes abans que els nazis entressin a París) es va crear l’“Organització”, esperonada per Daniel Cardona. Aquesta unitat entre els membres de Nosaltres Sols! i d’Estat Català, esdevindria el Front Nacional de Catalunya, al cap de tres anys.
Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista.
Cardona, per tant, fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer
independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan
Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols!
L’“irlandès”, forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.
Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC).
Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.
Amb el lema “Biblioteca, propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme. i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).
Ahir doncs a l’Amfiteatre George Depuis (Sorbona no1) / Malher,9 / París (Estat
Francès) / van intervenir en l' acte:
Roser Cussó, Institut d'Etude du Développement Economique et Social (IEDES)
Frederic J. Porta (Càtedra Josep Termes) / Universitat de Barcelona
Ignasi Fortuny, advocat i autor
Noves presentacions aquesta setmana del nou llibre sobre el Sàhara Occidental i la geopolítica internacional.
.jpg)
Dimecres 10 de maig a Mataró.
.jpg)
Dissabte 13 de maig a Granollers.
Nou llibre d'anàlisi dels diferents aspectes del conflicte al Sàhara Occidental, dins el context regional del nord d'Àfrica i la situació complexa al Sàhara i al Sahel.
Cartell de presentació del llibre a Cubelles (Garraf)
.jpg)
Avui s'ha col·locat a Ripoll una placa commemorativa de Francesc Català i Serra, nascut a Ripoll, voluntari d'Estat Català i participant en els Fets de Prats de Molló, exiliat a Bèlgica i que va morir a Brussel·les sense poder retornar de l'exili.
Avui s'ha fet un homenatge per part de les entitats i persones que han mantingut viva la seva memòria en la seva població natal, en presència dels seus familiars, en un acte de memòria històrica als nostres exiliats.
.jpg)
S'ha mort en Josep Maria Espinàs, literat català i periodista compromès en moltes causes de la nostra societat des de fa molts anys.
Recordem els seus llibres de diferents temàtiques, una d'elles els viatges caminant per les comarques catalanes, valencianes, de la Franja, etc. Però també d'altres llocs fora de Catalunya, que ens feien conèixer el territori pam a pam del nostre país i d'altres llocs, amb una redacció detallista i precisa.
Afegim un petit text també molt detallista i precís del seu pas per les comarques del Matarranya. Un record des d'aquí per a en Josep Maria Espinàs.
Avui divendres a Reus es fa un acte de repàs històric sobre la resistència contra el feixisme, que organitzava l'independentisme català durant la Segona Guerra Mundial.
.jpg)
Ahir va fer 100 anys un partit que és el més antic dins del catalanisme independentista, felicitats a Estat Català per aquest fet, no gaire habitual en el panorama polític.
Aprofitem per a penjar el video que va fer l' organització Palestra per a aquest Centenari d' Estat Català, un bon resum de cent anys d'una part de la història política d' aquest país.
Aquest diumenge, 21 de novembre, presentació a Prats de Molló (Vallespir, Catalunya del Nord) del llibre "Diccionari Biogràfic d'Estat Català".
Ja que l'any vinent es celebra 100 anys d'Estat Català, primer partit històric independentista i actualment organització degana del taulell polític català. Aquest llibre té una voluntat didàctica i divulgativa recollint 100 biografies que il.lustren el recorregut de 100 anys decisius de la història del nostre país.
El llibre es presentarà a les 15:00 a Prats de Molló, com un acte més dels que commemoren durant tot el dia el 95è aniversari dels fets de Prats de Molló de 1926.
Interessant presentació d'un llibre d' història política, dimecres 3 de novembre a la llibreria Alibris de Barcelona, al carrer Balmes, 26.
Estem en uns moments que no ens podiem pensar fa uns anys: fons d'inversió que compren patrimoni aquí (no sabem qui són ni què volen, a part de guanyar diners fàcils), allargament de les moratòries de les centrals nuclears, enfortiment dels bancs i de les multinacionals, enfonsament del transport públic i augment del privat, manipulació en les dades internacionals sobre Drets Humans, contaminació, canvi climàtic, pandèmia, etc desaparició de llengües i cultures dites "minoritàries", recentralització dels estats, cada vegada estem més llunys de la desitjada Europa de les regions europees i dels pobles, al mateix temps que un capitalisme cada vegada més salvatge genera més guanys per a les grans multinacionals, bancs i paradisos fiscals.
No cal entrar al món de la futurologia per a veure que no anem bé i que potser ser la ironia d' un acudit d'avui acabarà fent-se realitat amb les pujades "rècord" de la llum i el control de l' energia per part dels de sempre.
Diumenge passat Marc Pons al diari digital "El Nacional" detallava el comerç dels segles XII i XIII a la Mediterrània, on Catalunya comptava amb una flota comercial de primer ordre. reproduïm aquesta informació d' interès:
Què exportava Catalunya a l'edat mitjana?
Gènova, any 1126. Vint-i-quatre anys abans de la unió dinàstica del comtat independent de Barcelona i del regne d’Aragó. Els representants de les cancelleries comtals de Barcelona i podestals de Gènova signaven un tractat que garantia la seguretat dels mercaders respectius a la nació de l’altre contractant. Aquell tractat, que l’any següent es faria extensiu a les repúbliques de Pisa i de Venècia, i a la comuna independent de Milà, evidencia que a principis del segle XII, el comtat independent de Barcelona era un dels vèrtexs principals del comerç internacional a la Mediterrània occidental. Des de la centúria de l’any 1000, Catalunya era una potència exportadora. Però què produïa? I, sobretot, què exportava aquell petit estat en procés de consolidació situat al quadrant nord-oriental de la península Ibèrica?rance
El comerç amb l’al-Àndalus
Segons la investigació historiogràfica, la Barcelona de les centúries 1000 i del 1100 era un actiu centre comercial que mantenia una intensa relació mercantil amb els dominis musulmans peninsulars i nord-africans. Una relació que amb el temps -i malgrat la projecció expansiva catalana cap a Mallorca i cap al País Valencià- es va reforçar considerablement. A finals del segle XII, la lleuda (l’impost sobre les mercaderies importades) revela que els mercaders andalusins desembarcaven espècies i robes fines (de seda, de púrpura i de cotó). I els mercaders catalans que tocaven els ports andalusins desestibaven cuirs, productes alimentaris (fruits secs, arròs, panses i figues) i productes cosmètics, alquena, una pasta rogenca d’origen vegetal que al món andalusí s’emprava per a tatuar les mans, els braços, els peus i els turmells.
La intermediació entre el món andalusí i l’Europa cristiana
La posició geogràfica de Catalunya durant els segles XI i XII, situada com una falca entre l’Europa cristiana i el món andalusí, lluny de ser percebuda com una amenaça va ser concebuda com una oportunitat. Catalunya va ser un pont entre aquells dos mons tan diversos; i, a principis de la centúria del 1200, els mercaders barcelonins i mallorquins ja operaven des dels mercats interiors del Magrib. En aquella ruta, les panses, les figues o l’alquena havien cedit el protagonisme a l’or, als esclaus (principalment subsaharians), a l’ivori, a les plomes d’estruç, al pebre de Guinea (anomenat gra del paradís), a l’ambre gris, i a l’alum blanc, que els catalans adquirien a peu de caravana, estibaven cap a casa (a través dels ports d’Alger i d’Orà i amb les famoses coques catalanes), i des de Barcelona i des de Palma distribuïen arreu de l’Europa occidental.
El comerç amb la Mediterrània oriental
A finals del segle XII i principis del XIII, el comerç europeu amb la Mediterrània oriental tenia tres principals proveïdors/clients: l’Imperi bizantí i els estats croats de Jerusalem i d’Armènia. En aquestes rutes la historiografia generalista ha posat molt èmfasi en l’actiu paper de venecians i genovesos. Però, en canvi, les investigacions més recents revelen que, l’any 1187, una aliança de comerciants catalans i provençals ja havia creat comunitats mercantils en diversos ports de Terra Santa. L’activitat entre els ports de Barcelona i de Marsella amb els de Tir, de Beirut, o d’Acre era ben curiosa. Els catalano-provençals desestibaven antimoni, mercuri, draps de Lleida, teixits de luxe francesos i pelegrins de tot arreu. I estibaven, rumb a Catalunya o a la Provença, espècies i relíquies (o preteses relíquies) que es comercialitzaven a l’Europa occidental.
El comerç amb la península Ibèrica cristiana
El comerç amb Aragó, Castella, Lleó i Portugal, tot i la proximitat geogràfica, no seria el primer que es posaria en pràctica. Els catalans, des d’un inici, es van llençar a la mar, i les vies comercials amb la Meseta no s’obririen fins ben entrat el segle XII. De fet, en la negociació de la unió dinàstica de Barcelona i Aragó (1137-1150), l’ambició catalana de conquesta dels mercats peninsulars hi va jugar un paper important. A partir del 1150 els comerciants catalans són habituals als ports fluvials de Saragossa i de Porto; i als ports secs de Burgos i de Medina del Campo. Els catalans importaven llana en brut (destinada als telers catalans), i bestiar de carn i peix salat (destinat al consum nacional). I exportaven draps catalans, robes fines franceses o flamenques, espècies d’importació, esclaus africans, i productes alimentaris catalans: vi i oli.
El comerç amb l’Atlàntic nord
Les rutes comercials amb l’Atlàntic nord serien les més tardanes. No van funcionar amb normalitat fins després de 1339, quan les Galeres de Catalunya van esbandir la pirateria berber que impedia el lliure transit per l’estret de Gibraltar. A partir d’aquella data, els comerciants catalans es van establir als ports de Bruges, d’Anvers i de Londres. A Bruges van crear una comunitat pròpia, al voltant del temple que havien promogut: l’església del Carme. Actualment és un raval de la ciutat anomenat Carmeenburg. A Flandes, els catalans estibaven teixits de luxe -que, posteriorment, distribuïen arreu de la Mediterrània- i desestibaven fruits secs de collita catalana i ganivets de forja catalana. I a Anglaterra estibaven llana en brut (destinada als telers catalans) i desestibaven blat i, també, ganivets catalans de totes les mides i de tots els gustos.
La balança comercial catalana
La documentació que quantifica i valora el moviment comercial català medieval -d’importació i d’exportació- ens presenta una balança clarament favorable als interessos mercantils catalans. Els comerciants catalans de la baixa edat mitjana no tan sols exportaven productes de forja o de collita catalanes, sinó que importaven matèria primera que era manufacturada al país i, en bona part, redistribuïda a través dels circuits internacionals. I a més, intermediaven productes de luxe que tenien una forta demanda en mercats i en segments molt concrets. En definitiva, els comerciants catalans oferien mercaderies amb més valor afegit que els seus competidors. I aquesta seria la causa que explicaria per què Catalunya, un país relativament pobre en recursos naturals, durant els segles XIII i XIV esdevindria la primera potència econòmica de la Mediterrània.
Aquests dies hi ha hagut moltes noticies sobre homínids de fa milennis, anteriors als sapiens en zones com la Xina i Israel.
Un resum de les noves noticies que poden canviar alguns aspectes de la prehistòria.
Un equip d’investigadors de la Universitat de Tel Aviv (Israel) ha trobat al jaciment de Nesher Ramla unes restes humanes de fa uns 130.000 anys que podrien canviar la història de l’evolució de la nostra espècie. Es tracta dels ossos de la mandíbula i el crani d’un nou tipus d’homínid prehistòric fins ara desconegut.
Aquesta nova espècie humana podria haver viscut fa entre 475.000 i 130.000 anys, coincidint en el temps amb els Homo sapiens, la nostra espècie. No obstant això, els fòssils de Nesher Ramla indiquen que l’individu tenia un crani pla i sense mentó, la qual cosa el diferencia dels sapiens.
Juntament amb els ossos s’han trobat també algunes eines de pedra i os fabricades a mà. Els investigadors creuen que l’Homo de Nesher Ramla també sabia manipular el foc i que cuinava la carn. Aquests descobriments xoquen amb la teoria actual, perquè es creia que només els Homo sapiens i els Homo neandertals dominaven aquestes tècniques.
Els neandertals van viure fa entre 230.000 i 40.000 anys i són una de les espècies més properes als Homo sapiens. Fins ara es creia que s’havien originat a Europa i que havien arribat fins a Israel a través de moviments migratoris, però aquest descobriment posa en qüestió l’esquema evolutiu de l’espècie humana.
Els investigadors israelians creuen que l’Homo neandertal hauria sorgit al Pròxim Orient i que després hauria migrat fins a Europa, i que l’espècie trobada seria un dels seus ancestres. D’aquesta manera, aquesta regió seria una espècie de corredor pel qual diferents espècies humanes es movien i entraven en contacte durant els períodes entre glaciacions, quan podien desplaçar-se.
Així aquesta nova espècie hauria conviscut amb els sapiens i els neandertals, arribant a mantenir relacions sexuals i barrejant les espècies.
Alguns científics qüestionen la nova teoria i es mostren més prudents a l’hora d’establir una relació directa entre els fòssils de Nesher Ramla i els fòssils de neandertals a Europa o d’altres espècies a Àsia. No obstant això, els jaciments a Orient Mitjà s’han convertit en una peça clau del trencaclosques de l’evolució humana.
Els descobriments arqueològics que van sorgint cada cert temps ens obliguen a repensar la història de l’evolució. Igual que altres ciències, l’arqueologia va canviant les seves teories en funció de les noves proves que es troben.
El cas de Nesher Ramla no és l’únic que ha posat en dubte la teoria de l’evolució humana. Entre els descobriments més destacats està la Lucy, un esquelet de més de 3 milions d’anys d’antiguitat que va ser trobat a Etiòpia el 1974. Els investigadors van descobrir més tard les restes de centenars d’individus d’aquesta mateixa espècie, que va rebre el nom d’Australopithecus afarensis i va suposar un abans i un després en la història evolutiva.
El naturalista Charles Darwin, considerat el pare de la teoria de l’evolució de les espècies, va afirmar a mitjan segle XIX que l’ésser humà va començar a ser bípede quan va començar a utilitzar eines. No obstant això, la troballa de l’australopithecus va demostrar que la capacitat d’aixecar-se i caminar sobre dues cames va començar molt abans que desenvolupéssim un cervell més gran o féssim servir eines.
El
1992, molt prop d’on es va trobar la Lucy, es va trobar un altre
esquelet molt més antic: l’Ardi tenia 4,4
milions d’anys i
pertanyia a l’espècie Ardipithecus
ramidus.
Aquest
parent entre els primats i nosaltres ja era capaç de caminar,
però alhora mantenia la seva capacitat
per grimpar i
altres trets que l’acostaven al ximpanzé.
Gràcies a la Lucy i l’Ardi, vam saber una mica més sobre els nostres orígens més llunyans, fa milions d’anys.
Un nou parent de l’Homo sapiens a la Xina
Amb pocs dies de diferència al descobriment d’Israel, s’ha presentat un altre fòssil humà trobat a la Xina, al qual anomenen Homo longi o “home drac”. En comparació amb altres fòssils humans prehistòrics, es tracta d’un crani gran, amb capacitat per a un cervell d’una grandària semblant al nostre.
Segons l’equip que ha estudiat el crani, es tracta d’una espècie nova que va viure a l’Àsia fa almenys 140.000 anys i tenia la mateixa capacitat cerebral que l’Homo sapiens (nosaltres). No obstant això, altres experts han qüestionat que l’Homo longi pugui ser considerada una nova espècie.
L’Home drac va evolucionar a l’Àsia durant centenars de milers d’anys i finalment es va extingir.
