HOMENATGE A MADRID A UN MILITAR DELS BOMBARDEIGS A BARCELONA DEL 1714.

No sabem si és una "casualitat" o és que des del govern de Madrid han de fer un contrapés a les commemoracions del 1714 a Catalunya.
Però té el seu punt "casual" que ara inaugurin allà un monument a un dels dirigents militars que van atacar Barcelona aquell 1714:

L'Estat homenatja un militar dels bombardeigs del 1714

Joan Carles I inaugura a Madrid una estàtua del tinent general

 de l'Armada Blas de Lezo, l'almirall 'Patapalo'

L'estàtua de Blas de Lezo a la plaça Colón de Madrid Foto: Marina espanyola

Un dels herois de l'exèrcit borbònic que va bombardejar Bar-
celona el 1714 ja té estàtua a Madrid. Aquest matí, Joan
Carles I ha inaugurat una estàtua a la plaça de Colón del
tinent general de l'armada Blas de Lezo, conegut com a almi-
rall 'Patapalo'. Un personatge històric de gran rellevància en
 la història militar espanyola, sobretot el 1741, on va fer front
a l'almirall Vernon, que volia destruir el port espanyol de Car-
tagena d'Índies.

Però Blas de Lezo també és un dels màxims responsables dels
 bombardejos a Barcelona durant la Guerra de Successió. De
Lezo va capitanejar els bombardejos durant el setge a la ca-
pital catalana el 1713 i 1714.

Joan Carles I ha presidit l'acte, al qual també hi  han assistit l'alcaldessa
 Ana Botella, Esperanza Aguirre i el cap de l'Estat Major de l'Armada, 
Jaime Muñoz Delgado. Botella ha presentat  Blas de Lezo com “l'últim 
triomf del mariner sobre els que pretenen donar per caducada una gran
 nació com és Espanya”. Blas de Lezo també ha estat descrit com “l'exem-
ple de la victòria de les nostres virtuts en la més tenebrosa adversitat”. 
Unes declaracions que poden llegir-se també en clau política actual. 

BORJA DE RIQUER I LES ANTERIORS CONSULTES CATALANES.

Aprofitant les votacions de demà diumenge i aprofitant el ressò internacional del tema, recordem una cosa que va relatar de forma adequada l' historiador Borja de Riquer en relació a altres consultes catalanes durant la nostra història recent.
No estem fent res de nou, només seguir la història d' una manera adequada:

La lliçó magistral de Borja de Riquer sobre les anteriors consultes catalanes

Al programa 'Divendres', l'historiador va explicar tot de moments semblants al procés actual del segle passat.

El programa 'Divendres' de les tardes a TV3, conduït per Xavi Coral, va convidar dijous l'historiador Borja de Riquer perquè repassés, a pocs dies de la consulta del 9-N, moments semblants als actuals en la història de Catalunya. I en va trobar força, el segle passat, en forma de referèndums, mobilitzacions ciutadanes i municipalistes, eleccions quasi plebiscitàries, reaccions de Madrid i discursos que, un segle després, sonen de plena actualitat.

La lliçó magistral de Riquer, que va responent les preguntes del periodista Tian Riba, parla dels processos de mobilització ciutadana, política i municipalista en favor de la Mancomunitat de Catalunya i dels estatuts d'autonomia al llarg del segle XX, a més de les eleccions quasi plebiscitàries del 1907 amb l'experiència reeixida de la Solidaritat Catalana.