Us pengem un article de Vilaweb d´avui, pensem que pot tenir el seu interès per les reflexions fetes, però també pels ponents (Col.lectiu Wilson) i pel lloc on es feia (Cercle d´Economia).
Autor/s:
Josep Casulleras Nualart
Missatge a les elits: la independència és viable i inevitable
El Col·lectiu Wilson es presenta al Cercle d'Economia exposant els arguments
per un estat propi
'El moviment independentista va de baix a dalt, del carrer al Cercle. I la
funció de les elits és facilitar allò que és inevitable. Hi ha vibracions, hi
ha neguit… Però hem de fer un esforç per permetre que això sigui
possible'. Aquest és el missatge que el professor Carles Boix ha adreçat en nom
del
Col·lectiu Wilson als representants
de les elits econòmiques i polítiques del país que s'han aplegat al
Cercle d'Economia per escoltar els
arguments d'aquest grup de prestigiosos professors universitaris. S'han
presentat en públic enmig d'una gran expectació i desplegant tots els arguments
per demostrar a un auditori tradicionalment renuent que el procés d'independència
és viable i necessari.
'És un dels dies que ho he vist més ple, això', deia el president del Cercle
d'Economia, Josep Piqué, al començament de l'acte, on s'han vist cares
conegudes com la del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls;
la del president d'Abertis, Salvador Alemany; la del conseller d'Economia,
Andreu Mas-Colell; i la de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, que
fins i tot ha intervingut per deixar clar que els països petits, com seria una
Catalunya independent, són viables econòmicament. I ha enumerat cinc casos que
ho demostren: Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia i Eslovènia.
'No són cap argument, però són una experiència que diu que això es possible.
Val la pena que ens ho estudiem. La independència és una cosa molt seriosa', ha
dit Pujol en el torn de preguntes, al final de l'acte.
'Cap país no ha demanat de tornar a Espanya'
De fet, els integrants del Col·lectiu Wilson han aportat seriositat, rigor i
dades als empresaris i polítics que se'ls escoltaven expectants. Pol Antràs
(Harvard), Carles Boix (Princeton), Jordi Galí (CREI, UPF, Barcelona GSE),
Gerard Padró (London School of Economics), Xavier Sala i Martín (Columbia) i
Jaume Ventura (CREI, UPF i Barcelona GSE) han començant desmuntant les mentides
i les afirmacions falses que s'han fet córrer contra la independència de
Catalunya.
'Si fos una bogeria crear un país nou, per què se'n continuen creant? Per què
no se'n penedeix ningú? Cap país no ha demanat de tornar a Espanya', ha dit
Jordi Galí, que ha posat més exemples d'afirmacions sense fonament. 'Per què hi
hauria d'haver una caiguda brutal de les exportacions? Per què? L'única
raó seria que deliberadament els països europeus posessin unes barreres que no
existeixen per a cap altre país, ja sigui de la UE o no, al moviment de
mercaderies i de persones. Per què ho farien? Com a càstig? Per quin motiu?'
I ha continuat: 'Els bancs catalans perdrien liquiditat i l'accés al BCE en cas
que Catalunya volgués mantenir-se en l'euro, diuen alguns. Si el Citibank
americà, l'UBS suís i el Barklays anglès ho poden fer, per què els catalans,
pels mateixos mitjans, fins i tot fora de la UE i de la zona euro, no haurien
de poder accedir a liquiditat com tants altres?'
Sala i Martin: 'Si marxem ens podrem negar a pagar-los'
Xavier Sala i Martin ha continuat desmuntant arguments catastròfics sobre la
independència de Catalunya, i ho ha fet en una intervenció carregada d'ironia,
rebuda amb rialles i somriures per bona part dels assistents al Cercle
d'Economia, però escoltada amb un posat molt seriós per part del seu president,
Josep Piqué, que presidia la taula de ponents.
Sala i Martin ha recordat que en aquest mateix espai, només una setmana abans,
es van abocar arguments apocalíptics sobre la independència de Catalunya, per
part de l'Instituto de Estudios Económicos de Madrid. El professor de Columbia
ha demanat que es posi a la balança 'la catàstrofe de marxar i la catàstrofe de
quedar-nos'. I ha respost així a aquells arguments: 'Haureu de pagar el deute si
marxeu!, diuen. I si ens quedem, qui collons l'haurà de pagar? Com a mínim, si
marxem hi haurà la possibilitat de negar-nos a pagar.' I ha afegit: 'Diuen: us
quedareu sense crèdit internacional! Si no en tenim, ara!'
Més respostes: 'Si marxeu d'Espanya –amenacen-- us quedareu fora d'Europa
durant tres generacions! I què passa si ens quedem a Europa? Potser
l'espectacle de Xipre ens hauria de fer reflexionar sobre la bellesa d'estar a
Europa. Europa pot ser un bastió de democràcia i llibertat. Però potser també
ho és Suïssa, on gràcies als vots de la gent limiten els bonus als banquers'.
Un estalvi de 1.800 euros per persona i any
L'estat propi és una oportunitat, ha explicat Jaume Ventura, que ha posat
xifres a la balança entre el cost i la despesa que implicaria per a Catalunya
tenir un estat i mantenir-ne l'estructura. Per fer-ho, ha esgrimit l'estudi
elaborat per Núria Bosch i Marta Espasa sobre quant costaria tenir un estat
català.
'Diu que si volem replicar exactament l'estructura de l'estat espanyol això ens
costaria 383 euros per persona i any. I això, suposant que volguéssim mantenir
les mateixes ambaixades, el mateix nombre de canons, etc.' Aquest seria el cost
per cap, ha dit Ventura. Però això ho ha contraposat a l'estalvi que
significaria no ser dins l'estat espanyol, eliminant el dèficit fiscal anual,
comptabilitzat en uns 16.000 milions.
'Els catalans paguem per persona i any 2.251 euros en excés de contribució a
l'estat espanyol. De 100 euros que paguem en impostos, només 57 es gasten a Catalunya.
Per què aportem aquests diners extra? No perquè tinguem pensions més baixes que
a Espanya. La prestació de desocupació també és la mateixa. L'explicació del
dèficit és que a Catalunya no s'inverteix en infrastructures. Tenim l'estoc de
capital públic més baix de Catalunya.'
I què podríem fer, amb això que ens estalviaríem, que són 1.868 euros? 'Amb un
terç d'aquests diners, aturaríem les retallades, amb 500 euros d'aquests 1.868
passaríem a ser el sisè país amb més inversió en el sector educatiu, i amb 550
euros per persona i any dels que ens estalviaríem seríem el tercer país a
Europa en inversió en recerca i desenvolupament.
Una gran oportunitat de canviar les regles del joc
I vist això, la pregunta que el professor Ventura es feia era: 'Què triaríem?
Quin tàndem volem? Espanya i Europa o Catalunya i Europa? Podríem triar.
L'estat català seria igual d'eficient o ineficient que l'estat espanyol. No
seríem ni millors ni pitjors. Però tenir un estat propi serà una gran
oportunitat de canviar regles del joc. Tindrem una ocasió única de fer lleis
pròpies, crear riquesa i fer regeneració democràtica, i tenir una administració
amb criteris de gestió empresarial. Seria un oportunitat de corregir.'
El 'procés òptim' cap a la independència
Aquestes son les oportunitats que ofereix, segons els membres del Col·lectiu
Wilson, el procés d'independència. Però el camí per a arribar-hi no és fàcil,
des d'un punt de vista diplomàtic. 'A mi m'ha tocat ballar amb la més lletja',
deia Carles Boix amb el seu mig somriure irònic. En efecte, li tocava parlar de
la complexitat d'aquest camí.
Segons Boix, la no-regulació del principi d'autodeterminació en casos com el
català o l'escocès en el dret internacional no equival a la prohibició. I, de
fet, hi ha jurisprudència que ho avala, amb el precedent més clar de la
sentència del Tribunal Suprem canadenc en el cas del Quebec: respon que la
constitució del Canadà no és una camisa de força. I que per a exercir
l'autodeterminació només es necessita una pregunta clara i una majoria
suficient.
'Tenim un espai flexible per a poder fer pacíficament el procés, per a portar
el vaixell on la gent vulgui', conclou Boix. I dibuixa quin seria el procés
òptim: que es permetés de fer un referèndum, 'en què s'expressaria de manera
legal l'opinió i s'obriria un procés de negociació, de reconeixement
internacional, amb un repartiment d'actius i de passius amb Espanya, amb el
reconeixement per part dels organismes internacionals… Això minimitzaria
costos a tothom: a Catalunya, Espanya, la UE i les multinacionals…'.
Però Espanya s'hi oposa, i això, recorda Boix, pot endarrerir el procés. No ha
sabut dir quant de temps el podria endarrerir, però sí que té clar que el
moviment creix, que és imparable, i que 'va de baix a dalt', des dels carrers
plens de gent de l'Onze de Setembre fins a l'auditori del Cercle d'Economia ple
de patums, a les quals Boix expressa: 'Cal permetre que això sigui possible.'
