El proper dilluns 10 de juny es presenta el llibre històric sobre el que va ser Conseller de la Generalitat de Catalunya els anys 30, Josep Dencàs, nascut a Vic i resident fins la guerra al barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, on va fundar la Clínica Sant Jordi i va impulsar el projecte "Segell Pro- Infància" per a l'atenció sanitària dels nens i nenes. Polític independentista, també va ser un dels instigadors dels "Fets del 6 d'octubre" de 1936, el 1966 va morir a l'exili a Tànger.
.jpg)
Aquest dilluns 29 de gener es farà la presentació del llibre "Per Catalunya" portaveu del Front Nacional de Catalunya (FNC) durant la clandestinitat i l'exili dels anys 1945 al 1959 a la Llibreria ONA.
Amb la presència dels autors Agustí Barrera i Robert Surroca, el prologuista Fermí Rubiralta, Oriol Falguera de Reeixida i l'editor Rafael Català (de l' Editorial Dalmau).
%2029-1-2024.jpg)
Presentació d'un nou llibre de l'historiador Fermí Rubiralta.
Dimecres a l'Ateneu Barcelonès es va presentar aquest interessant llibre sobre la diàspora catalana a l' Amèrica, la seva activitat política sobretot a Cuba i Mèxic i els exiliats catalans que van participar en aquests col.lectius.
Repàs d'història de la diàspora catalana recomanable per a llegir aquestes festes o qualsevol etapa de l'any pel seu interès de memòria històrica.
L'Ajuntament de Reus i el Memorial Democràtic, posaran el proper dilluns 23 d'octubre a les 17,30 h, al c. Gaudí, 10, la llamborda en memòria d'Estanislau Pedrola Rovira . Militant d'Estat Català, mort al camp de concentració nazi de Flossenbürg al 1944.
La iniciativa ciutadana Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya ha presentat avui un recurs contra la decisió del Departament de Cultura de no catalogar la casa familiar del president Francesc Macià situada a Alcarràs (Segrià) com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
La plataforma demana que Cultura reobri l’expedient, ja que consideren que els tècnics del departament no van tenir en compte la bibliografia i la documentació presentada per justificar la declaració. De fet, Salvem Cal Macià ha titllat aquest primer informe de “nyap”.
Per aquest motiu, han presentat un recurs davant dels Serveis Territorials de Cultura de Lleida adjuntant documentació que compila les recerques publicades els darrers anys i aporta novetats historiogràfiques.
Us pengem un recull d'excavacions arqueològiques a Catalunya, perquè sempre es bo saber on hi ha actuacions i sempre és d'interès per als amics de la història.
Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys:
- Les excavacions a l’ església de Sant Andreu (Orrius): estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.
- Excavacions a l’ ermita de Ntra. Sra. de Sales (Viladecans).
- Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d’ en Gibert (Rabós d’ Empordà). El túmul de la serra de Clarena (Castellfollit del Boix).
El Cingle vermell: assentament de caçadors -recol.lectors del Xè mil.leni BP.
Les mines neolítiques de Can Tintorer (Gavà). Excavacions 1978-1980.
La granja cistercenca d’ Ancosa (la Llacuna): estudi dels edificis i dels materials trobats a les excavacions. 1981-1983.
El circ romà de Tarragona. I. Les voltes de Sant Ermenegild.
Excavacions arqueològiques d’ urgència a les comarques de Lleida.
El dipòsit de bronzes de Llavorsí. Pallars Sobirà.
El poblat ibèric d’ Alorda Park. Calafell, Baix Penedès. Campanyes 1983-1988.
La necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta). Campanyes del 1984 al 1987.
El jaciment romà del Morè (Sant Pol de Mar, Maresme).
La necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de Can Grau (La Roca del Vallès, Vallès Oriental. El jaciment de Cal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental)
El Pla de la Bruguera. Centre de distribució SONY (Castellar del Vallès, Vallès Occidental).
Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental).
Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès, entre el neolític i la antiguitat tardana (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
La Solana. Memòria de l’ excavació arqueològica al jaciment (Cubelles, Garraf).
Entre l’ hospici i l’ hospital. Evolució urbanística d’ un sector de Girona: el carrer de Savaneres.
Memòries d’ Intervencions Arqueològiques a Catalunya
Les Sorres X. Castelldefels.
El Collet de Brics d’ Ardèvol. Pinós.
El molí d’ en Ribé. Santa Coloma de Gramanet.
El Castell del Temple de Barberà de la Conca.
El fossat nord del castell cartoixa de Vallparadís. Terrassa.
La vil.la romana de l’ Aiguacuit. Terrassa.
L’ opppidum ibèric de l’ Esquerda. Les Masies de Roda de Ter.
El Coll del Moro. Gandesa.
L’ antic col.legi dels Maristes. Girona.
L’ església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló.
El poblat ibèric de Santa Anna. Castellvell del Camp.
Excavacions al velòdrom. Mont-roig del camp.
Can Roqueta. Sabadell.
La cambra pirinenca de Santes Masses. Pinell.
El jaciment de l’ Institut de Batxillerat Antoni Pous. Manlleu.
El poblat ibèric de Castellruf. Santa Maria de Martorelles.
El poblat protohistòric de Puig Roig del Roget. (El Masroig).
Fa 85 anys hi va haver un bombardeig contra la població de Granollers, des de les bases aèries feixistes (en aquell moment) de Mallorca, l'aviació italiana bombardejava impunement la població civil pobles i ciutats de la costa catalana, dins d'aquella guerra de 3 anys que molts hi deien "guerra civil" (1936-1939).
Us adjuntem l'enllaç de l'article que Joan Safont va publicar a Vilaweb, sobre el llibre que Albert Forns Canal va escriure sobre aquests fets: "I el cel ens va caure al damunt".
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-pitjor-dia-de-la-historia-de-granollers/
